Hola!

Veig en un parell de llocs que WhatsApp estarà obligada a connectar-se amb Telegram i altres aplicacions de missatgeria: bé per la Unió Europa i per la Llei de Mercats Digitals i l’intent d’evitar posicions de poder de les tecnològiques, siguin quines siguin: ja s’ha dit a tort i a dret que acabarem pagant molt car els serveis gratuïts sense subscripció econòmica que se’ns donen, a nivell personal i a nivell social....

Un llibre ens fa aprendre, viatjar, evadir-nos, riure, plorar… és també un objecte que palpem, que lliguem a la nostra vida, que ens porta records de moments i ens evoca sensacions, n’hi ha fins i tot que evolucionen amb nosaltres, o que els fem nostres. Un llibre és un refugi per la part més íntima d’un mateix. Per això, trobar llocs on els cuiden i te’ls mostren, on es mima el llibre i s’hi pensa, on es vol compartir el que diuen i el que son, on no només es ven el llibre, sinó que s’hi vol compartir també la lectura, és una petita gran troballa....

Tots guardem petites coses que ens identifiquen amb qui som, que ens porten records i sensacions, que ens refermen en la nostra persona. Qui no guarda alguna cosa de quan era petit, o d’algun moment especial de la seva vida? Aquell objecte, que per la resta pot ser una andròmina, però que per un mateix té lligat un record essencial, que el referma en allò que és. Aun así, no creo que haya nada malo en la acumulación de ciertos objetos, y Simone de Beauvoir estaba muy ahí, en entenderlos casi como imanes de experiencias....

De fa temps, per gestionar i usar de manera profitosa la informació i dades de cada día a nivell professonial, he estat provant aplicacions de notes, siguin en local o al núvol. Finalment, he estat provant seriosament eines tipus second brain com Obsidian i Logseq, usant-les en períodes alternatius amb el mateix conjunt d’informació, per comparar-les en un entorn “real”. Em centro en aquestes dues que son les que he usat, i que m’interessen més enllà d’altres comercials o online com Notion, OneNote, QOwnNotes o d’altres centenars que hi deuen haver....

Dintre d’algunes organitzacions que treballen amb informació s’usen molt tres paraules quan es parla de modernització, processos, optimització, millora…: (Aplicar) Tecnologia Automatització Digitalització [¹] Existeix una confusió entre aquests tres termes o, encara pitjor, una obstinada insistència a voler pensar que son sinònims, i que signifiquen el mateix en quant a ús i implicacions. I no és així. Són conceptes amb punts comuns, però les implicacions dels quals son molt diferents....

A la nostra època, en què els homes semblen més propensos que mai a confondre la saviesa amb els coneixements i els coneixements amb la informació, i a intentar resoldre els problemes de la vida en termes d’enginyeria, sorgeix un nou tipus de provincianimse que potser mereix un nom nou. És un provincianisme del temps, no de l’espai; un per al qual la història és simplement la crònica de ginys humans que han servit pel que convenia i han estat descartats, un per al qual el món és només propietat dels vius, una propietat de la qual els morts no tenen accions....

Que el que ara anomenem eines d’intel·ligència artificial no son més (ni menys!) que motors especialitzats en reconeixement de llenguatge, i amb una capacitat de resposta sorprenent, en funció dels patrons que troben en les preguntes i en el coneixement acumulat (models d’entrenament inicials més l’entrenament que puguin tenir a base de la interacció amb usuaris), ja s’ha dit unes quantes vegades. Lloros estocàstics, que en diuen alguns, de manera pejorativa....