Hola!

Dintre d’algunes organitzacions que treballen amb informació s’usen molt tres paraules quan es parla de modernització, processos, optimització, millora…: (Aplicar) Tecnologia Automatització Digitalització [¹] Existeix una confusió entre aquests tres termes o, encara pitjor, una obstinada insistència a voler pensar que son sinònims, i que signifiquen el mateix en quant a ús i implicacions. I no és així. Són conceptes amb punts comuns, però les implicacions dels quals son molt diferents....

A la nostra època, en què els homes semblen més propensos que mai a confondre la saviesa amb els coneixements i els coneixements amb la informació, i a intentar resoldre els problemes de la vida en termes d’enginyeria, sorgeix un nou tipus de provincianimse que potser mereix un nom nou. És un provincianisme del temps, no de l’espai; un per al qual la història és simplement la crònica de ginys humans que han servit pel que convenia i han estat descartats, un per al qual el món és només propietat dels vius, una propietat de la qual els morts no tenen accions....

Que el que ara anomenem eines d’intel·ligència artificial no son més (ni menys!) que motors especialitzats en reconeixement de llenguatge, i amb una capacitat de resposta sorprenent, en funció dels patrons que troben en les preguntes i en el coneixement acumulat (models d’entrenament inicials més l’entrenament que puguin tenir a base de la interacció amb usuaris), ja s’ha dit unes quantes vegades. Lloros estocàstics, que en diuen alguns, de manera pejorativa....

En el món de la tecnologia d’avui en dia, l’obsolescència programada és un fet. Ningú fa bandera d’utlitzar-la però, misteriosament, les coses caduquen, o deixen de tenir suport, per usar un eufemisme industrial. Tot és software, i per tant, si el software que controla un hardware (i tot és hardware, sigui un cotxe, una tele, un mòbil, la RaspberryPi que fas servir de nanoservidor a casa, la nevera connectada o l’endoll controlat per wifi) es queda sense suport, allò que podria seguir funcionant sense problema,[¹] pasa a ser una andròmina poc més que inútil o totalment insegura (no se sap què es pitjor)....

És bona o es dolenta la intel·ligència artificial? Aquesta sembla ser la pregunta que tothom vol respondre… però potser no és la pregunta a plantejar-nos, o només la única. Potser abans ens hem de plantejar per a què volem una IA, i com la volem. O millor dit, com la volem fer créixer i ensenyar-la, perquè ens ajudi. És una qüestió que va molt més enllà de la tecnologia, que és filosòfica i gairebé que ens pot identificar com a societat, més enllà de la temuda “convecció”: si arriba, qui volem (perquè serà qui) tenir a l’altra banda?...

En comptes d’estar informats, estem enganxats a la informació. No ho dic jo, ho diu Carlos Molina a la última newsletter de David Bonilla, i hi estic d’acord. El model de negoci actual de la majoria dels mitjans de comunicació actuals és guanyar diners per: anunci servit i, les suscripcions (en menor mesura) Aquest és un sistema pervers, que posa la quantitat davant la qualitat, i que fa que moltes notícies (informació) es redactin per guanyar clicks i servir més anuncis (pescaclics), i si les notícies han de tenir poc contingut o aportar res, doncs així sia mentre aportin gent....

Rellegint Kapuściński em trobo això: El pitjor ròssec de l’existència d’una muralla és que crea un home defensor de la muralla, engendra una mentalitat escindida que divideix el món en un d’ínfim i malvat, és a dir, l’exterior, i un de suprem i bo, és a dir, l’interior. Per acabar-ho d’adobar, no és necessari que el defensor sigui a prop de la muralla en el sentit físic. Si en porta dintre seu la imatge i respecta les normes que la lògica de la muralla imposa, pot ser-ne ben lluny....