Quasi un bloc

Un lector de RSS propi Tot i que sembla que el RSS és un format que va de menys en aquesta xarxa de llocs tancats i autocontinguts, encara hi ha un bon grapat de lectors RSS prou bons, en servei i amb desenvolupaments actius, ja siguin comercials o de codi obert. Fa uns anys que uso Inoreader, i n’estic prou content… però amb el temps també he vist que no faig servir les característiques socials que té, ni li trec avantatges a les gestions de grup, ni tinc ganes de pagar per característiques que no faig servir (el servei gratuït és molt bò, ull!). [+]...

Unes quantes reflexions sobre les mètriques: No es pot posar números a tot. No tots els números son bons per entendre una situació o no la reflecteixen La fase d’establiment d’una mètrica ha de venir després d’entendre el problema. Les mètriques no son traslladables: cada situació o problema exigeix la seva mètrica diferent. La part qualitativa de les mètriques pot quedar oculta per la quantitativa. Una mètrica errònia pot fer-nos treballar per objectius erronis. – David Poblador i Òscar García (29/11/2023). Mesurem per treballar o treballem per mesurar? a Més enllà del 2048 [+]...

[…]cuando Elías, que se encontraba en la gruta del Monte Horeb, fue llamado a la presencia del Señor, un fuerte viento sopló desde las montañas y quebró la roca. Sed non in vento Dominus, dice la Vulgata, pero el Señor no estaba en el viento. Después del viento llegó un tumulto de tierra y aire, mas non in commotione, non in commotione Dominus, el Señor no estaba en ese tumulto. Y después del tumulto llegó el fuego, mas non in igne Dominus, pero el Señor no estaba en el fuego. […] [+]...

Sóc dels que pensa que a Europa, en general, estem molt més ben protegits en els nostres drets que no pas en d’altres llocs del món. En l’àmbit digital, la GDPR suposa un pas endavant la protecció de la privacitat per part de les empreses en general i els gegants tecnològics en particular, una eina per pressionar-los i que no facin el que vulguin. Tant és així, que Meta (Facebook, Whatsapp, Instagram) ja es planteja una versió de pagament a la Unió Europea perquè no podrà perfilar-nos tant com feia, en no poder ni recaptar ni usar les nostres dades com acostuma: la legislació no li permetrà el seu negoci extractiu indirecte (El Diario, The Guardian), i per tant ha de buscar els beneficis directes… [+]...

Veig en un parell de llocs que WhatsApp estarà obligada a connectar-se amb Telegram i altres aplicacions de missatgeria: bé per la Unió Europa i per la Llei de Mercats Digitals i l’intent d’evitar posicions de poder de les tecnològiques, siguin quines siguin: ja s’ha dit a tort i a dret que acabarem pagant molt car els serveis gratuïts sense subscripció econòmica que se’ns donen, a nivell personal i a nivell social. Pot semblar una bona opció, però feta la llei, feta la trampa: en tecnologia, la interfície i la disposició dels elements en una aplicació juguen un paper cabdal, perquè és el que veuen els usuaris i és el que els facilita accedir-hi (i per tant usar-ho més fàcilment)… així, si Meta acaba desplegant la interconnexió en un espai a banda, haurà complert legalment amb el que se li demana… però no potenciarà pas el seu us, això ho tenim clar, oi? [+]...

Un llibre ens fa aprendre, viatjar, evadir-nos, riure, plorar… és també un objecte que palpem, que lliguem a la nostra vida, que ens porta records de moments i ens evoca sensacions, n’hi ha fins i tot que evolucionen amb nosaltres, o que els fem nostres. Un llibre és un refugi per la part més íntima d’un mateix. Per això, trobar llocs on els cuiden i te’ls mostren, on es mima el llibre i s’hi pensa, on es vol compartir el que diuen i el que son, on no només es ven el llibre, sinó que s’hi vol compartir també la lectura, és una petita gran troballa. I n’hi ha, és clar que n’hi ha. [+]...

Tots guardem petites coses que ens identifiquen amb qui som, que ens porten records i sensacions, que ens refermen en la nostra persona. Qui no guarda alguna cosa de quan era petit, o d’algun moment especial de la seva vida? Aquell objecte, que per la resta pot ser una andròmina, però que per un mateix té lligat un record essencial, que el referma en allò que és. Aun así, no creo que haya nada malo en la acumulación de ciertos objetos, y Simone de Beauvoir estaba muy ahí, en entenderlos casi como imanes de experiencias. De repente, un anillo de tu abuela también es un objeto, pero adquiere otra importancia porque cristaliza la personalidad de un ser querido en él. [+]...

De fa temps, per gestionar i usar de manera profitosa la informació i dades de cada día a nivell professonial, he estat provant aplicacions de notes, siguin en local o al núvol. Finalment, he estat provant seriosament eines tipus second brain com Obsidian i Logseq, usant-les en períodes alternatius amb el mateix conjunt d’informació, per comparar-les en un entorn “real”. Em centro en aquestes dues que son les que he usat, i que m’interessen més enllà d’altres comercials o online com Notion, OneNote, QOwnNotes o d’altres centenars que hi deuen haver. [+]...

Dintre d’algunes organitzacions que treballen amb informació s’usen molt tres paraules quan es parla de modernització, processos, optimització, millora…: (Aplicar) Tecnologia Automatització Digitalització [¹] Existeix una confusió entre aquests tres termes o, encara pitjor, una obstinada insistència a voler pensar que son sinònims, i que signifiquen el mateix en quant a ús i implicacions. I no és així. Són conceptes amb punts comuns, però les implicacions dels quals son molt diferents. [+]...

A la nostra època, en què els homes semblen més propensos que mai a confondre la saviesa amb els coneixements i els coneixements amb la informació, i a intentar resoldre els problemes de la vida en termes d’enginyeria, sorgeix un nou tipus de provincianimse que potser mereix un nom nou. És un provincianisme del temps, no de l’espai; un per al qual la història és simplement la crònica de ginys humans que han servit pel que convenia i han estat descartats, un per al qual el món és només propietat dels vius, una propietat de la qual els morts no tenen accions. L’amenaça d’aquest provincianisme és que tots, tots els pobles de la terrra, podem ser provincians junts; i els que no s’acontentin de ser provincians només poden ser ermitans. [+]...