Quasi un bloc

Sabem que passem massa temps a les xarxes socials, que estan dissenyades per retenir-nos tant com puguin, que lluitar contra la inèrcia dels costums o contra les gratificacions dels likes -o similars- requereix força de voluntat, que potser no ens informen de la millor o més objectiva manera o tenim por de quedar fora de joc, de perdre’ns alguna cosa o de no estar en contacte amb la nostra gent (sabem que no serà així, que és molt més artificial del que sembla)… però hi seguim, fins que alguna cosa ens ho fa replantejar o mirar-nos-ho de més lluny. [+]...

S’ha parlat i es parlarà moltíssim de la compra de Twitter per part d’Elon Musk, del que suposa per la pròpia xarxa, dels plans que en té (o de si en té algun ), de les conseqüències per a la democràcia i per si empitjorarà el diàleg, si creixeran els trolls i l’extremisme, del creixement bestial que està havent en altres xarxes (sobretot els servidors federats de Mastodon ), de l’ego superlatiu d’en Musk, o de si hauria d’haver-hi un substitut -europeu- a Twitter (!). [+]...

Els diaris que encara tenen versió en paper acostumen a oferir, si ets suscriptor de pagament, la possibilitat de baixar-te una versió en pdf de l’edició del dia, amb la mateixa maquetació que l’original en paper. Això a nivell d’arxiu o de guardar documents està molt bé, però a nivell de llegir el diari a la pantalla no és el més adeqüat, encara que tinguis una pantalla de moltes polzades (no cal intentar-ho en un mòbil, tableta o portàtil, millor). [+]...

A la web original (diguem-li web1) se suposa que podies mantenir la teva privacitat o, fins i tot, ser algú diferent de qui t’havia tocat ser a la vida real. L’anonimat es donava per garantit, ja fos a la teva pròpia plana web o als xats on-line, a les diferents comunitats on participessis. Era la gran oportunitat de poder ser un mateix, o de projectar, sense risc de ser jutjat, una personalitat, uns interessos o unes opinions que potser d’una altra manera no podrien expressar-se. [+]...

En el primer d’una sèrie d’articles, John Battelle comença a explorar si això de la web3, la web descentralitzada i basada en tecnologia blockchain, pot ser interessant, i quina és la filosofia darrere el canvi d’arquitectura. Tot i que descentralitzada com la primera versió de la web, aquesta tercera versió que es proposa i que sembla que va venint, comparteix concepcions similars, en una mena de retorn als orígens: el parlar d’usuari a usuari el controlar les pròpies dades i no ser clients que paguen en dades la gestió de la nostra identitat com nosaltres volguem (tot i que això també ha canviat) Tecnològica i socialment, però, no s’assembla en gairebé res. Hem passat de: [+]...

Centres de dades i guerra híbrida La nostra societat global està suportada per estructures molt centralitzades i alhora sensibles: línies elèctriques, abastiments d’aigua, pantans, centres d’energia (carbó, petroli, atòmica), punts de logística concentrada, cables submarins, centres de dades… Si ja hem patit (hauriem de patir, de fet, encara) amb els combats prop de Zaporijia, ara els cada vegada més segurs sabotatges als gasoductes NordStream 1 i 2 encara ens ho haurien de deixar més clar, i els espionatges via el programa Prisma amb la connivència de grans empreses, els intents de punxar cables submarins o fins i tot les trencades accidentals de fibra, fan que tot plegat sigui molt més fràgil del que sembla. [+]...

Posar ordre en el conjunt d’articles Últim article dels tres sobre el canvi del blog… Després de decidir que migro el blog a un nou CMS i de fer efectiu el canvi, he aprofitat per posar una mica d’ordre per tenir tot un conjunt d’articles una mica més estructurats i amb més visió de conjunt, útil si un vol trobar ràpid relacions o temes ja tractats: Ordenar i arreglar etiquetes. Ordenar i arreglar categories. Arreglar els enllaços entre articles. Canviar la data dels fitxers per reflectir la data de creació de l’article. Tot això ho podria haver fet amb WordPress, segurament, però treballar amb fitxers m’ha permès fer-ho de manera massiva en molts casos, estalviant temps (usant eines dels propis editors - Kate, en aquest cas). [+]...

En el post anterior ja vaig comentar que he canviat de WordPress a Hugo, ara explico tècnicament com ho fet (i em serveix d’autodocumentació). Trobareu molts articles a Internet sobre com fer-ho, jo indico més avall els que he fet servir, perquè de maneres de fer-ho n’hi ha tantes com vulgueu. Els passos, a grans trets, han estat aquests: Exportar el contingut de WordPress Passar la exportació a fitxers Markdown Desplegar Hugo Generar el contingut i detalls finals Publicació i notificacions A continuació explico amb més detall els passos. [+]...

Faig canvis al blog: La URL canvia de http://blog.manelguerra.com a http://www.manelguerra.com/blog Passo tots els continguts i comenaris al nou lloc. El nom no el canvio: fa massa anys que arrossego el mateix (“Quasi un bloc”) i m’hi trobo com a casa, canviar el nom seria com fer un blog nou. La URL dels feeds també canvia d’adreça, apunteu a http://www.manelguerra.com/blog/index.xml Tancaré el canal QuasiUnBloc de Telegram. Més enllà d’un moviment de URL és, sobretot, un canvi tecnològic que ve donat pel canvi en la manera d’entendre’l i d’usar-lo: [+]...

Les nostres ciutats son deserts. No és només l’efecte illa de calor, el formigó que ens foragita, el de vegades desastrós urbanisme que no facilita la vida o l’alienació de l’entorn. Hem construït les ciutats modernes d’esquena al terreny, no ja al territori que l’envolta, si no al terreny on son. Hem aïllat amb ciment, totxos i asfalt unes superfícies immenses, on ja podem parlar de percentuals d’un dígit sobre el territori total del país (un 2.5% d’Espanya al 2017), deixant només forats microscòpics (els arbres urbans i els escocells) i petites superfícies (algunes places toves, alguns parcs), com a testimonis del que hi havia abans. [+]...