Quasi un bloc

Mai he acabat d’entendre el model de negoci que podia haver-hi darrere de twitter: pot ser que l’eina tingui un gran èxit i se’n faci molt d’ús, però si no hi ha uns ingressos lligats a l’ús (i directament proporcionals, per cobrir despeses), tard o d’hora qui el suporta acabarà fent figa. I twitter no semblava pas que treies calés d’enlloc, més enllà dels inversors. Últimament, però, sembla que les coses canvien: si amb els promoted tweets ja semblava que feien quelcom, amb els últims canvis anunciats no milloren únicament la interfície (o la experiència) d’usuari: marquen una línia de futur per poder treure’n un rendiment: [+]...

Cada vegada es veuen més pantalles panoràmiques per als ordinadors, i la informació sembla que es distribueix en format horitzontal. D’altra banda, però, estem acostumats a treballar en paper amb uns formats més aviat verticals: quan escribim en un paper, o un llibre, o els diaris, tot acostuma a tenir més aviat un format vertical. Els programes lligats a documents, com els processadors de text, o els visors de pdf, també prioritzen el format vertical, i en canvi aquesta feina la fem sobre pantalles amb format més aviat horitzontal, que només et deixen veure part del document (perquè per treballar a plana sencera o tens bona vista o un monitor ben gran…) [+]...

Què es guanya fent una vaga que afecta milers de persones i no respecta serveis mínims? De veritat que no veuen que aturar les línies de tren de Vallès i Llobregat en hores punta no beneficia ningú? Se m’escapen els avantatges que hi pugui haver: senzillament, es perd de vista que és un servei públic, i que no em vinguin amb retòriques combatives sobre la necessitat de fer-ho per doblegar l’empresari. No m’ho crec. És un recurs fàcil a la força, a aprofitar-se d’una posició de poder, una posició tremendament egoïsta. I no son els primers a fer-ho, però si podrien haver estat els primers a veure que hi ha altres formes de fer vaga i protestar, i guanyar-se la simpatia, i no l’enuig (per dir-ho suau) de la gent. [+]...

M’agrada el plantejament que tenen els d’ARA per un diari modern: Una marca informativa ha de ser multiplataforma per adaptar-se al lector i donar-li en cada versió el que més útil li pot ser. En això treballem. No tenim cap dubte que la gent vol bon periodisme, bona anàlisi, vol saber més. I que en plena allau d’informació busca, més que mai, referents en qui confiar. Però hem de saber què espera de nosaltres el lector al quiosc, què espera al mòbil, què espera a l’iPad. I adaptar-nos a cada format. [+]...

Converses de pau entre israelians i palestins: de nou? Ara sí que ho resoldran? I els de Hamàs, els colons, els hassidim, què diuen? I els moderats, superaran els problemes propis i aliens? Tant de bò, però sóc una mica escèptic, massa intents al llarg dels anys, poca flexibilitat amb els altres i fermesa amb els propis. Comments: pqs - Sep 5, 2010 Tots sabem que no resoldran res ara mateix. :'( [+]...

Totalment d’acord amb el que diu en Félix Ares, director del Kutxaespacio de la Ciencia, avui a El País: […] Facebook está creando islas de conocimiento que se parecen mucho a una secta, porque sólo se habla con los que tienen tus mismas ideas. Lo bueno es la hibridación de ideas, hablar con los que piensan cosas diferentes. Ell cita Facebook, però es pot estendre a qualsevol xarxa social que t’ajudi a “filtrar” continguts o idees afins o semblants a les teves. [+]...

Que en el futur esclataran conflictes per l’aigua sembla cosa més aviat certa, per ser un recurs cada vegada més preuat. Però on passarà? Hom s’acostuma a imaginar problemes i confrontacions en zones desèrtiques o molt seques -l’aigua del Jordà (Israel-Jordània), l’alt Nil, zones d’Etiòpia, zones frontereres al golf de Guinea,…-, és a dir, traslladem conflictes ja existents en el temps, problemes que tenen a veure directament amb l’escassetat ja existent. [+]...