Quasi un bloc

Els europeus tenim una xarxa ferroviaria per moure persones prou bona, que cobreix el territori d’una manera prou densa i amb certa regularitat, en canvi, movem gairebé tota la càrrega per carretera, saturant-les de camions. Els americans tenen una xarxa ferroviària no gaire bona i, tot i la seva “passió” pels cotxes i el petroli, fan un molt bon ús dels trens de càrrega. Hi ha diferències, és clar: els nostres nuclis urbans son més densos, tenim més ciutats poblades i no gaire separades, no com els americans, i això afavoreix un bon ús i un més “fàcil” finançament dels trens de passatgers, encara que a la que sortim de zones densament poblades el servei decau bastant (la xarxa ja està feta, però els criteris de rendibilitat aplicats fan que s’hagin tancat moltes línies); els nuclis americans son més dispersos territorialment, aixi que la distància fins la estació és més gran, i fora de zones urbanes les distàncies son més llargues també… D’altra banda, nosaltres no tenim gaire connexions entre la xarxa de ferrocarril i zones logístiques importans com ports o aeroports, ni zones d’intercanvi entre diferents mitjans, i això caldria millorar-ho, però de ben segur que hi ha solucions (connexions intermodals per mercaderies, millora d’estacions de càrregues, trens mixtes càrrega-persones per zones no urbanes per optimitzar el cost…) [+]...

La gestió dels contactes és un tema que cada vegada pren més importància i que costa més de portar al dia, per la dispersió d’aquesta informació a diferents serveis i llocs. De la mateixa manera que la missatgeria ja no es refereix només al correu, sino que engloba tant correu electrònic com missatgeria instantània, xats, nous canals/mitjans com twitter o similars, sms, etc., els contactes ja no estan només a una agenda electrònica: els tenim repartits arreu d’aquests diferents canals, i en tenim tant a l’ordinador (i aquí s’inclou el sobretaula, el portàtil, el netbook, el de la feina) com a diferents comptes al núvol, o al mòbil. [+]...

Als que tenim fills encara petits de vegades ens espanten els perills d’internet: la banda fosca de les xarxes socials, les relacions que se’ns escapen als pares i amb qui parlen, què diuen i què fan… tenim la sensació que perdrem el control i ens fa por no saber què fan o què diuen o amb qui parlaran. Em fa l’efecte, però, que aquestes pors moltes vegades no son més que projeccions de les nostres mateixes pors, tant vers el món digital com vers el nostre paper de pares: a qui no li ha passat pel cap què faran quan siguin més grans, a qui no li preocupa amb qui es relacionaran, entre d’altres coses? I, a més, sembla que la xarxa està plena de racons foscos. [+]...

Que les relacions a les xarxes son deslocalitzades i que no estan lligades pel nostre entorn geogràfic més immediat ja ho sabem. El que és curiós es comprovar que, en canvi, poden estar més localitzades geogràficament del que et penses: sembla que la meva tuitesfera és eminentment menorquina, segons les suggerències de contactes del twitter! Perquè? Perquè sí que segueixo gent d’arreu, però amb qui més converso és, precisament, amb gent de Menorca que, alhora, conversen amb més gent de Menorca. Així vist, sembla que aquestes suggerències treballen prou bé, i es basen no només en els contactes, ans també en les teves converses, amb qui fas xarxa; per tant, es té en compte tant la visió plana dels contactes, el teu graf social, com la temporal de les converses, l’ús que fas d’aquest graf social. [+]...

Igual que un periodista ha de validar les seves fonts, un informàtic sempre ha de comprovar allò que li diu l’usuari: cal ser estrictament empíric. No recordo si t’ho ensenyen a la facultat, això. El que és segur és que ho acabes aprenent. Comments: Nuni - Aug 0, 2010 I moltes vegades el problema està en saber interpretar el què vol dir l’usuari… límits comunicatius! Què hi farem! Manel - Aug 1, 2010 [+]...

Que Espanya hagi guanyat el mundial farà que ara ens haguem d’empassar unes quantes manifestacions espanyolístiques i demostracions d’orgull patri barroeres (ja se’n comencen a sentir algunes), i més d’un aprofitarà per escombrar cap a casa i treure rèdits polítics de la victòria esportiva. I farà també que no s’entenguin realitats diferents a la espanyola. Comments: Alex Abroñ - Jul 0, 2010 Aunque parezca contradictorio, creo que un ecléctico puede reunir parte de los beneficios de los placeres recomendados por Epicuro frenados por el estoicismo predicado por Zenón. Disfrutemos del buen juego, alegrémonos de que haya personas con las que empaticemos, sintámonos de tantos grupos como queramos, hasta el punto que no provoquemos resultados que nos perjudiquen otros valores que consideremos que valen más la pena. Por suerte la selección natural ha hecho que filtremos lo que pensamos antes de decirlo (lo cual no quiere decir que no podamos llegar a decidir ser sinceros aún a costa de grandes sacrificios). [+]...