Quasi un bloc

Punts aparentment inconnexos poden formar part de la mateixa xarxa més vegades de les que ens pensem. Des d’un Congrés Jurídic a Santo Domingo, en Josep Maria Quintana esmenta els núvols a l’horitzó i les preocupacions no jurídiques dels assistents, en comentar les últimes accions i amenaces dels americans al Carib. Records de la Doctrina Monroe, de la teoria del pati del darrere americà i, si voleu, del que feien i desfeien els EUA durant les dècades dels 70 i 80 del segle XX a Iberoamèrica. Fantasmes que semblen tornar del passat, geopolítica i interessos, i zones d’influència, ara que el món sembla trossejar-se cada vegada més. [+]...

A punt d’arrencar la COP30, amb els objectius de París convertits en paper mullat: ens hem passat pel forro l’objectiu d’un calentament màxim de 1,5º graus, i anem de pet a un de 2,8º segons la pròpia ONU. Les crides que es fan, apel·lant a nobles valors, coratge, tenir cura de les nacions més pobres i per intentar donar veu a la gran majoria no humana del planeta, que ens sofreix i ens suporta, serviran per alguna cosa? Això hauria d’estar ocupant tots els titulars, hauria d’estar fent que tots els dirigents mundials estiguessin buscant solucions, no només ara per la COP, si no per la supervivència de la nostra societat. [+]...

Les empreses de IA, les que ofereixen la tecnologia més avançada del món occidental, pateixen dels mateixos mals que les seves cosines tradicionals, i han aplicat les mateixes tècniques que les seves predecessores tecnològiques: han de ser rentables (i ara mateix no ho son, son un forat negre de cèntims, una inversió a fons perdut). han inundat el mercat amb els seus productes tecnològics per sota del seu cost, oferint-los gratuïtament (recordeu Microsoft amb Internet Explorer, o Google amb Chrome). Les úniques maneres que ara tenen aquestes empreses per ser rentables i començar a recuperar les inversions fetes tampoc son noves: [+]...

Fa no gaire temps vaig començar a llegir sobre Delta Chat: una aplicació de missatgeria instantània, d’ús similar a Whatsapp, Telegram o Signal1, ràpida i fiable, on no es necessita CAP dada personal (cap correu, cap número de telèfon) i que es pot començar a utilitzar al moment i que, a més, és codi obert (no propietària) i per disseny no permet fer el seguiment de la xarxa personal de cadascú. [+]...

Contínuament xerrem: xats, correu, xarxes socials. Fem comentaris, likes, ens els fan i ens els deixen… i tot quedà allà, suposadament al nostre abast, als nostres telèfons o ordinadors. Però quantes vegades repassem tot allò que hem anat “parlant”? Gairebé mai esborrem. Potser no usem o marxem d’algun servei, però difícilment ens donem de baixa o esborrem les dades. Fer-ho és gairebé com un acte militant, de reafirmació, molt conscient. [+]...

Douglas Rushkoff planteja una evolució del nostre univers mediàtic: We’ve been raised in a read-only media universe (TV was only read-only, newspapers were only read-only) […] we’re moving from an arbitrarily read-only reality into a read-write one. — Douglas Rushkoff, Decoding Digital Humanism, Podcast Person of the Week (7/9/2023), minut 8:00 És una idea molt simple, però molt potent: explica perfectament de quin mon venim, quin món s’obria, i en quin mon ens ha portat la comercialització de la xarxa. I no parlem en termes tecnològics, parlem en termes de societat, d’accés a la cultura, de possibilitats de creació lliure i de mediació d’aquesta creació, d’apropiació de la mateixa. [+]...

Fa uns anys ja parlàvem de com el nostre jo digital ens havia de complementar, no ens havia de dirigir. Exposo, de manera breu, el perquè:: Focalitzar l’interès: Un excés de fonts d’informació i de dades fa que es dispersi l’atenció, cal filtrar moltes coses que no interessen. Atomització de la informació: Els missatges petits i amb poca informació interrompen i fan perdre la concentració, estar pendent de diverses coses alhora no és pràctic. El meu temps és limitat: la xarxa és una economia de l’abundància, però el temps és un recurs més aviat escàs, i, a més, a distribuir. Compartimentar: Cada cosa al seu moment i al seu lloc. Directament derivat dels motius anteriors. Privacitat: La facilitat de publicació ens permet anar exposant petits bocins de les nostres vides, més del que ens pensem. Aquests motius estan copiats, directament, d’un esborrany1 per complementar el post El meu jo digital, del 13 d’abril del 2007. L’esborrany era del 15 d’abril del 20072. [+]...

Negligència conscient però no intencionada. Watchful negligence. Aplicat a la educació i el creixement dels fills i filles, seria estar atent al que fan, però sense limitar la seva curiositat. O sigui, deixar que facin i que de tant en tant, aprenguin amb algun disgust, per ells mateixos (la vida els en donarà més, de disgustos, ja ho sabem). I estar sempre al seu costat, alerta. No entraré més en la vessant educativa, que no és objecte d’aquest blog, i és un subjecte molt delicat (si algú llegeix això, cosa dubtosa també). Sigui com sigui, trobo que és un idea i una filosofia educativa molt encertada: [+]...

El món digital és ja un reflex del món físic. Fins i tot n’és una part més: la presència constant de la xarxa i dels dispositius mòbils, l’impacte que els mitjans, moviments i corrents nascuts a la xarxa tenen al món físic, l’ús de canals digitals per la organització de moviments polítics, protestes, contraprotestes, campanyes, etc. demostren sobradament que ja tot és un sol món. El món dels àtoms i el món dels bits s’han fet un de sol. [+]...

El món dels blogs ja fa temps que té una mala salut de ferro o, si ho volem mirar d’una altra manera, que ha perdut la seva raó inicial de ser. De l’esperit de la conversa global i el fet de tenir una veu pròpia a la xarxa, es va passar a una olla de grills on tothom aprofitava la tecnologia dels blogs per ser un canal continu d’emissió o intentar ser un mass media (i fins i tot monetitzar-ho), el que va crear una blogorrea que desdibuixava i deslluïa la idea inicial. Després varen arribar els microblogs, les xarxes socials, el tuits i la necessitat de ser superstars, i es va confondre el tenir una veu pròpia amb tenir una opinió per a tot (i pensar que sempre tenim coses interessants a dir), i d’aquí, a la necessitat de radiar-ho tot. [+]...