Quasi un bloc

La sortida en paper de l’edició local de l’Avui, el Aterrassa+, que també té una edició digital, m’ha fet preguntar-me quins mitjans digitals d’informació té Terrassa. He cercat una mica a la xarxa, i he trobat els següents. Aterrassa+, edició digital del suplement local de Terrassa de l’Avui. Diari de Terrassa, edició digital del diari de Terrassa (en la meva opinió, més que edició digital, plana web amb els titular del diari, i encara gràcies) El Punt, edició Vallès Occidental InfoTerrassa.com, un diari íntegrament digital Edició de Terrassa de e-noticies, el confidencial de política catalana. E-News Terrassa, un diari de la Societat Municipal de Comunicació (Canal Terrassa, NouCinc.Dos Ràdio) Notícies municipals a la plana web de l’Ajuntament Notícies del Terrassa.net, portal adreçat a la ciutadania terrassenca . Només he posat mitjans “generalistes”, també es poden trobar notícies molt més concretes sobre activitats, esports, agendes, temes, institucions o empreses, que s’escapen ja una mica de la intenció d’aquest apunt. [+]...

A partir de converses amb amics i lectures a la xarxa, i després de fer alguns experiments amb serveis web 2.0 (twitter públic, els shared de Google, les recomanacions a contactes del Google Reader, o fins i tot proves amb friendfeed o netvibes ), fa temps que estic deixant aquests serveis web per les aplicacions client: estic tornant a l’escriptori, sense deixar la xarxa. Raons com la concentració dels serveis en poques mans (i per tant, l’empobriment de l’ecosistema de la xarxa ), la vigilància i ús que es pugui fer de les meves dades i la meva xarxa (la meva privacitat ), la confusió entre disponibilitat de la informació, gratuïtat dels serveis i obertura de formats amb que d’altres en puguin exercir el control i la rendibilitat fan que m’inclini per intentar recuperar el control, allà on el puc exercir: a la meva màquina, al meu domini, a la meva petita parcel·la d’Internet. [+]...

Fa uns dies vaig començar un experiment ajuntant els canals del twitter i blog, per intentar agrupar en un mateix punt dues maneres de conversar. Avui, per contra, torno a deixar cada canal per separat, com estava abans. No només són maneres de conversar diferents (l’una ràpida, al moment, expressió instantània d’idees o moments, l’altra més reflexionada, pausada i treballada, amb més possibilitats d’expressió i explicació), en el meu cas, a més, també s’adreçen a audiències i sentits diferents: el blog es més públic, més accessible i més autoexplicable, twitter (qualsevol sistema de microblogging, potser) l’oriento més a converses amb els amics, i, per tant (per tot el que això pot comportar), entenc que és més privat. [+]...

El potencial comunicatiu de la xarxa és enorme, i la relació cost-benefici pot ser, sens dubte, molt profitosa. En l’àmbit polí­tic això també es veu així­, i no hi ha partit que no tingui pàgina web, ni tampoc candidat sense pàgina pròpia. Alguns valents fins i tot tenen weblog, i n’hi ha que ho proven amb eines com twitter i facebook. Però la xarxa va molt més enllà i pot fer molt més per la democràcia que ser una altra tribuna des d’on exposar idees: a internet es poden organitzar campanyes de màrketing viral no factibles en altres mitjans, coordinar xarxes socials de suport, intercanviar idees i mantenir diàlegs de tu a tu, i es poden fer també d’altres accions com recollides de signatures o fins i tot recaptació de fons. [+]...

Ahir fantasejava amb el lector de llibres electrònics que m’agradaria trobar-me, i avui el suplement Babelia d’El País parla del tema. No estic gaire d’acord amb la versió fantasiosa del principi de l’article, aquesta màquina lectora-multitasca que també es ordinador portàtil i connectable arreu, però la resta de l’article (i del suplement en general) està força bé, dibuixa un panorama bastant ample i des de diferents punts de vista del canvi en els hàbits i els suports de lectura, i el que això comporta a la indústria. [+]...

Quan pensa algú treure al mercat un lector de llibres electrònics amb la facilitat d’ús de l’iPhone? Què tal una barreja entre les caracterí­stiques de l‘iPhone, la pantalla de tinta electrònica desplegable i telefonia del Readius i les caracterí­stiques wifi i de tablet pc de l’Irex? Un dispositiu així­ seria portable, permetria llegir llibres, consultar correu, missatges, tenir accés a telefonia… i tot en molt poc espai, sense haver de carregar amb el portàtil a sobre, per exemple. [+]...

Fa un temps pensava que el meu mitjà d’entrada gairebé únic i global a la xarxa seria, d’aquí poc, el navegador, única i exclusivament el navegador. Tota la meva informació, contactes, converses, notícies es troben a la xarxa, i més concretament, hi accedeixo a través de pàgines web. Serveis com els blocs, webmails, els lectors de rss on-line, missatgeria instantània, microblogging com twitter… tot és accessible a través de pàgines web: si vull disposar de la meva informació o usar aquests serveis amb independència del lloc des d’on accedeixi, haig de fer-ho a través de pàgines web. [+]...

Amb aquest bloc intento participar a la conversa global, exposar idees, discutir-les, aprendre. De fa un temps, però, també empro twitter per converses son més ràpides, un intercanvi d’idees, o només per petits apunts (en el meu cas, el “What are you doing?” de twitter seria més un “what are you thinking?” o un “What do you say now?”). Son dos expressions de la mateixa conversa. He posat a la portada del weblog, doncs, una petita finestra on surten els meus últims posts a twitter, per tal d’agrupar-ho tot plegat una mica, i a la barra de la dreta hi ha un nou canal rss amb els posts tant del blog com del twitter. [+]...

Europa promociona el multilingüisme i la riquesa idiomàtica del continent, tot i que, per raons pràctiques, l’ús habitual es limiti a unes quantes llengües de treball. Un article d’El País fa esment a aquesta qüestió i a un estudi fet per Amin Maalouf i d’altres (versió anglesa en pdf), i ho relaciona amb la pèrdua de pes de l’espanyol enfront d’altres llengües. La necessitat d’apropar-se als ciutadans i parlar en les seves llengües, la necessitat d’aprendre algun idioma que no sigui l’anglès per a comunicar-se (la “llengua personal adoptiva”), la riquesa cultural dels diferents idiomes del continent enfront de l’ús d’un sol idioma son fets a destacar també. [+]...

Via Flaneuse arribo a Remixing cities, un interessant treball on es discuteix com es poden implementar al món físic, a la nostra societat, idees, conceptes i lliçons nascudes a la xarxa. Quina és la diferencia entre la societat que ens trobem a la xarxa i la real? La societat a la xarxa s’autoorganitza, és flexible i proactiva i busca solucions als seus problemes, discuteix i aporta, construeix més que destrueix. La societat real té un ordre imposat, inestable, que no s’adapta bé als canvis, les organitzacions i les solucions responen moltes vegades no als interessos dels propis integrants del grup social si no a les directrius donades des de la part superior de la piràmide, directrius que poden ser estàndars i suficientment amplies com per adaptar-se a diferents situacions però que no resolen realment cap d’elles. [+]...