Quasi un bloc

Els mitjans on-line ara tenen gairebé sempre un apartat de més informació o articles relacionats, però fins a quin punt son realment una ampliació de la informació aquests apartats? Aquests apartats acostumen a donar un marc geogràfic de la notícia (dades del paí­s o països implicats), i les últimes notícies relacionades amb aquell afer o amb l’entorn geogràfic, però això és suficient? Si, per exemple, en determinat lloc passa un fet, quina informació de més m’aporta saber la capital, la moneda, el president o la població? I de les notícies relacionades, quin criteri segueixen per relacionar-les? Em seria més útil que m’expliquessin el context de la notícia, perquè es produeixen aquelles lluites i dintre de quina situació sòcio-econòmica o polí­tica s’emmarquen, però això moltes vegades no passa. [+]...

Gairebé seguits, amb trobo amb tres posts de Fernando Polo, Bel Llodrà i David de Ugarte que parlen sobre la evolució de la blogsfera. L’interessant de tots tres és que es complementen, perquè parlen del mateix des de diferents òptiques: Fernando Polo constata la evolució dels serveis, de la pagina html al serveis de la web 2.0, i com això influeix en la presència digital de cada un. Bel Llodrà es demana, arrel de l’anterior, on hem de ser, o si podem ser en diferents llocs. [+]...

El transport de les mercaderies a nivell mundial provoca part de la contaminació ambiental: sigui per via marítima, aèria o terrestre, la petja contaminant es deixa notar: vessaments de combustible i transports involuntaris (o descuidats) d’espècies fora dels seus llocs d’origen, contaminació ambiental, destrucció del paisatge i construcció de vies de transport, contaminació sonora… A l’ecoperiódico parlen de com al Regne Unit s’estan plantejant reduir part d’aquesta contaminació prohibint la importació de productes orgànics foranis. Això, però, no és més que disfressar de verda una mesura que és més proteccionista que altra cosa. La prohibició reduirà en uns nívells ínfims la contaminació, mentre que tancarà oportunitats a productors de països en desenvolupament que poden tenir una oportunitat a casa nostra. És aprofitar-se del més dèbil. [+]...

A Cosas de la Diplomacia han començat una campanya per tal que el Govern espanyol signi un conveni contra les bombes de dispersió. Les bombes de dispersió són un tipus de bombes que no contenen un únic explosiu, sinó que es subdivideixen en moltes bombes petites per augmentar així el radi d’acció (de mort) de la bomba. El problema és que moltes d’aquestes bombes, igual que passa en les mines, fallen, i queden enterrades o penjades dels arbres (a diferència de les mines, a més, el simple moviment del vent les pot fer explotar). En zones de conflicte bèl·lic on s’han usat, segueixen matant i ferint civils durant molt de temps. [+]...

Estimat Sr. / Estimada Sra. [Nom del Diputat/da] Li escric per expressar-li la meva preocupació per la posició espanyola en l’actual procés d’Oslo. Com sabrà, les bombes de dispersió suposen un perill pels civils en un conflicte bèl·lic, degut a la seva imprecisió i a la seva àmplia dispersió. Aquesta falta de distinció entre objectius civils i militars atenta contra els principis del Dret Internacional Humanitari. Però no és nomes això, sinó que les bombes de dispersió es converteixen, posteriorment, en una mena de mines anti-persona. De fet, molt més perilloses que aquestes ja que, si les mines han de ser trepitjades per explotar, la submunició de les bombes de dispersió es pot activar de moltes maneres, fins i tot pel vent, sense oblidar que, per la seva forma i color, son molt atractives pels nens, que s’han convertit així­ en les seves principals ví­ctimes arreu del mon. [+]...

Des de fa un temps, totes les Administracions d’aquest país estan fent un esforç per oferir serveis a la xarxa (ja no val només la presència, calen serveis), unes ho fan amb més fortuna i d’altres amb menys. Tenim pàgines de l’Estat, de la Generalitat, de les Diputacions i dels Ajuntaments, sense esmentar mancomunitats i Consells Comarcals, i totes intenten oferir informació i la possibilitat de fer tràmits, les més avançades permeten consultar dades pròpies i oferir finsn i tot validesa jurídica als tràmits realitzats electrònicament. [+]...

És clar que els que ara van creixent son nadius digitals, que pujaran amb tot el que per nosaltres ara és novetat de la forma més natural, i que nosaltres no som més que uns immigrants digitals. La meva filla gran, la Clàudia, ja fa temps que juga amb l’ordinador. Ara li he creat un compte a l’ordinador de casa i ella soleta entra i surt, fa i desfà: no té cap problema en entrar a KDE, jugar amb GCompris o Childsplay o pintar amb el TuxPaint. A l’escola usarà Windows, així que, el dia de demà, no tindrà problemes en moure’s en cap dels dos mons, res li sonarà estrany; es més, tindrà més criteri per decidir amb què vol treballar, sense que en aquesta decisió hi pesi la força del costum d’usar Windows. [+]...

Ricardo Galli ha publicat últimament un parell d’articles molt interessants sobre temes de desenvolupament de software [1][2]. M’agrada la idea que en Ricardo esmenta sobre les conseqüències que pot tenir desenvolupar bé o no un projecte, fer-lo més simple o eficient, o escriure codi fàcil de mantenir: Un enginyer de software s’ha d’ocupar d’ensamblar bé les peces de què disposa per fer la màquina, i fer que aquesta màquina funcioni bé i d’acord a allò que li han demanat, però no s’ha de preocupar de redissenyar-les cada vegada: cal aplicar allò que s’ha après a la facultat o als llibres i no redescobrir la roda cada vegada. [+]...