Quasi un bloc

Rellegint “La connexió còsmica”, de Carl Sagan, em trobo amb la escala Kardashev, una categorització (tipus I, II i III) de possibles civilitzacions extraterrestres en funció del seu ús de la energia. Sagan explica que una civilització de tipus I seria capaç d’usar, per a propòsits només de comunicació l’equivalent de tota la producció energètica del planeta Terra, energia que ara s’usa també per generar calefacció, electricitat, transports, etc. (quan va fer el càlcul, al 1973, Sagan va calcular que la Terra es podria classificar com una civilització de tipus 0,7). [+]...

La campanya de les presidencials franceses, la “política” que duen els germans Kaczynski a Polònia, les manifestacions del PP a Espanya… tothom es tanca en banda i reivindica el control fronterer, s’autoanomenen salvaguardes de la identitat nacional i defensos dels valors patris, criden a la “integració” dels nouvinguts… Com més es generalitza el fenòmen de les migracions (no només del tercer món al primer món, també entre països del primer món hi ha moviments), més semblen tancar-se les societats receptores: aquells que com a única evolució enfront dels canvis proposen l’immobilisme semblen prosperar: és la por al desconegut, el que no ens toquin el que tenim? [+]...

L’altre dia Tim O’Reilly es feia ressò de l’adquisició de DoubleClick per part de Google (un moviment més en la seva estratègia cap a la publicitat, tant on-line com off-line), i de les veus que ja s’han aixecat avisant de la informació sobre les activitats a Internet que Google tindrà: combinant els clicks sobre anuncis, registrant les cerques i moviments diversos, Google podrà dibuixar uns perfils bastant aproximats dels consumidors. El que em va agradar, però, de l’article, no és això: es la crida a posar-ho tot a lloc que fa en Tim: tothom té en el punt de mira a Google, perquè és gran i controla molta informació (però també ofereix bons productes, sense una publicitat invasiva com si fan d’altres i, que jo sàpiga, manté una polí­tica molt estricta en tot allò que pertoca a la privacitat de les dades), però, que passa amb les altres empreses que gestionen la nostra informació? [+]...

Fa dos dies parlava d’un directori de blocs de Terrassa, i just ahir en vaig descobrir un altre: http://www.terrassa.net/blogroll/index.html. blocs.terrassa.com és un directori que agrupa la gent més o menys pels temes que tracta (el que comporta certs riscos d’etiquetació) i permet subscriure’s a un fil de publicació amb tots els continguts. terrassa.net/blogroll, en canvi, s’apropa més ala filosofí­a d’agregador: un llistat de blogs a l’esquerra i a l’espai central una visualització dels articles publicats per ordre cronològic. També incorpora un fil de subscripció, però (ull!) no del llistat de blocs, sino de temes del portal. Llàstima no disposar també d’un fil de subscripció propi del blogroll… [+]...

Des de fa uns mesos hi ha un punt de reunió de blocaires terrassencs a la xarxa: blocs.terrassa.com, que pretén ser, segons ells mateixos diuen, un directori dels blocs que gent de Terrassa té en marxa. Trobo que és una iniciativa que està bé i que, fins i tot, ha trigat a sortir: pot ser una altra manera de lligar xarxes fí­siques i virtuals, fins i tot, un punt de reunió de la societat terrassenca a la xarxa, veure què diem els d’aquest racó de món i què anem escrivint: una expressió més de la vida a la ciutat, perquè no? [+]...

Corrent, corrent [1], avui he arribat on s’acaba Terrassa per l’est: allà estan urbanitzant terreny una mica més cap a l’est encara, a tocar del torrent de la Grí­pia. Poc a poc, Terrassa tira cap a l’est (passat el lí­mit de la riera de Les Arenes, ara la nova frontera és el torrent de la Grí­pia) i, poc a poc, Sabadell tira cap a l’Oest (ara ja s’enganxa amb Castellarnau, que està enganxat a la Mancomunitat… [+]...

La política de voler tapar-ho tot del PP i la seva manía de no mostrar possibles discrepàncies en el sí del partit em posa nerviós. El seu intent de mostrar una imatge única i donar tots el mateix missatge no és creïble: les maniobres internes i les diferències entre sectors acaben sortint a la llum, així com diferents opinions individuals, discrepants del missatge cridat als quatre vents. Així, aquest intent de mostrar una cara única es transforma en una imatge de monolitisme, les purgues internes i els intents de descrèdit de les veus discordants, els acallaments de desviacions del missatge únic, i els atacs a tots els que no pensen com ells, projecten una ombra de poca transparència i d’absolutisme que no és la millor per un partit que vol arribar al govern. [+]...

David de Ugarte i Pablo Mancini fan unes reflexions interessants sobre la confluència de diferents eines de producció, ja siguin els blogs, o serveis integradors de diversos canals com twitter o mugshot. Com diuen, aquests nous serveis poden suposar la evolució o la complementarietat dels blogs, apropant-los a d’altres mitjans, tant en format com en expressió: podem passar de posts més o menys llargs a la dispersió d’idees concretes i compactes, més aptes pels mitjans mòbils actuals, podem passar també només del text a integrar diferents mitjans i diferents fonts d’informació. [+]...

D’un temps ençà vinc observant serveis com twitter, mugshot o feevy, demanant-me si seran útils per mi, per l’ús que jo faig de la xarxa (ja vaig dir en el seu moment que jo no acabo de ser del tot un usuari 2.0, perquè no faig servir la majoria d’aquests serveis). M’agrada participar a la conversa global amb aquest bloc, fer sentir la meva veu i dir quelcom a qui ho vulgui escoltar, m’agrada escoltar d’altres que tinguin també alguna cosa a dir i enriquir-me, i comparteixo allò que trobo interessant, via Google Reader o amb del.icio.us (complemento la informació, recomano). Amb això n’hi ha prou per saber com sóc i què penso, que és el que interessa. [+]...