Quasi un bloc

Fa un any i mig més o menys, em rondava pel cap la idea de fer un post amb una història ambientada a l’Iraq, però donada la més que dubtosa qualitat de l’escrit, ho vaig deixar córrer. La idea era mostrar un parell d’històries paral·leles que coincidien en el punt final: d’una banda, hi havia la derivació que feia un noi iraquià des d’un entorn normal (si es que es pot considerar normal viure sota una dictadura) fins a la recerca del “martiri”, el seu viatge sense retorn cap a una religió i unes ensenyances tergiversades; de l’altra banda, hi havia un noi nord-americà que s’enrolava a l’exèrcit i que anava a parar a l’Iraq. La història havia de partir de dos punts similars: dos joves amb les seves esperances i tota una vida per davant, i finalitzava en el punt de connexió entre totes dues: l’atac suïcida de l’iraquià, la mort dels dos joves en unes circumstàncies totalment allunyades de les inicials. [+]...

Els que tenim nens i usem Linux sembla que estiguem condemnats a posar-los-hi només jocs que trobem a la web, com a mí­nim, això és el que pensava jo. Fins ara, només tenia instal·lats els jocs i les utilitats educatives dels paquets kdegames i kdeedu, però això no era gaire atractiu per una nena de P4. Fa un parell de dies, a partir d’un apunt d’en Ricardo Galli i els comentaris desats, vaig descobrir el món dels jocs per nens en GNU/Linux: fantàstic! [+]...

Interessant l’experiment que està fent en Pere: manegar tota la seva informació en un sol fitxer, en el format més simple possible. Fa uns mesos jo vaig començar a fer una cosa similar, però amb eines diferents de les seves, mentre ell usa un sol fitxer, l’edita amb vim i usa comandes de linux, jo uso un wiki; la finalitat, però, és la mateixa: reunir tota la informació en un sol lloc i de manera ordenada i flexible alhora, que sigui fàcil de trobar i fàcil d’introduir. [+]...

Hi ha un munt de dades nostres allà fora i no ho sabem, unes més protegides, d’altres menys, però que recollides amb una mica de paciència o mitjans poden dir molt de nosaltres o de les nostres xarxes. No es només que es puguin seguir les nostres relacions, opinions o interessos a partir dels escrits als weblogs, els enllaços entre pàgines, comentaris deixats a d’altres llocs, o registres de llistes de correu, en definitva, muntar una imatge (potser parcial) digital de la nostra personalitat a la xarxa, és que també es poden trobar dades del món fí­sic dispereses en diferents llocs que podrien permetre fer el seguiment d’algú (l’altre dia vaig llegir no recordo on una sessió de “data mining” feta a partir d’una matrí­cula i buscant dades a Google…). [+]...

De què serveix que es parli tant del software lliure a l’Administració o, encara més, de l’ús d’estàndards oberts si a l’hora de la veritat aquests “principis” no es tenen mai en compte, sigui per ignorància o sigui per desinterès? Avui em torno a trobar un altre exemple: A la pàgina de formació de l’INAP (l’Instituto Nacional de Administración Pública) hi els cursos i les accions de formació que s’ofereixen als qui treballen a l’Administració Pública, tant el llistat com el detall dels cursos està en format PDF. Fins aquí , tot sería passable, però si et vols apuntar als cursos… t’has de baixar un fitxer fet (i que només es pot obrir) amb Access 2000. I si no el tens, t’aguantes o ho piques tot a mà: [+]...

Siguiendo con la cadena de Lore a la que me enganchó Pere, esta semana he aprendido… Que recuperarte de una baja es algo más que el que te dé el alta el médico. La de tiempo y energí­as que te pueden consumir un par de crí­os. Que parte importante del éxito de un proyecto és una buena gestión. No vale sólo pelearte con el código, hay más elementos, más información necesaria. Que cada vez estoy más alejado de determinadas formas de hacer polí­tica, de la tergiversación y el mal uso de las palabras, de la casi nula vergüenza de algunos… Seguro que ha habido más cosas, pero ésas son de las que me acuerdo. No irí­a mal hacer este ejercicio de memoria cada semana, seguro que me sorprenderí­a… [+]...

Buf! Dos setmanes després que una quasi-grip m’hagi tumbat i deixat ko, aconsegueixo deixar-la enrera. I que n’és de maco, quan estem sans! La majoria de vegades ni ens n’adonem… Comments: pqs - Mar 2, 2007 Jo també en vaig tenir! Està de moda ara! Com twitter.com! http://twitter.com/pqs ;) ? - Mar 3, 2007 Algo puede pasar en Terrassa el dí­a 26 de Abril de 2007. Manel - Mar 3, 2007 [+]...

Una foscor gairebé absoluta i silenciosa l’envolta. Es mou lentament, sense fressa. A cada petit moviment el segueix una parada per comprovar que no s’ha sentit res, que no l’han detectat. S’incorpora i passa al costat dels objectes, intuint-los més que veient-los, evitant tocar-los. Un petit llum vermell és tota la il·luminació que hi ha, suficient per endevinar els volums i les ombres. Segueix movent-se en silenci, i, en la obscuritat, sent la respiració de l’altre, sap que és allà i que el poden enxampar en qualsevol moment. [+]...

L’elecció per part de la revista Time de l’internauta com a persona de l’any va provocar comentaris i més comentaris a la blogosfera, en tots els idiomes. A la pròpia revista hi van arribar cartes i cartes donant suport a la decisió i d’altres mostrant el seu desacord, l’argument majoritari d’aquestes últimes era que un usuari anònim, una persona corrent, en definitiva, no és prou important per rebre aquest nomenament, alguns en deien que era un sí­mptoma de l’egoïsme imperant en el nostres temps… Sí­ que és un sí­mptoma, però de que els temps canvien: de que ens comencema a moure, de que les nostres decisions són importants, que no som només part d’una massa, som un conjunt d’individualitats, que és molt diferent. La xarxa és només una eina. [+]...