Quasi un bloc

Se suposa que cada vegada estem més informats: cadenes de notícies de 24 hores a la televisió o a la ràdio, més premsa escrita i d’accés més fàcil: diaris gratuits de fàcil lectura (d’abast local o nacional), versions reduides, per imprimir, d’edicions digitals de diaris de pagament, panells informatius als autobusos o a les parades de metro… notícies i més notícies, a tota hora i en qualsevol lloc. Però aquest és un esquema repetitiu i enganyós: les mateixes noticies repetides cada mitja hora o cada cinc minuts, o cuinades i filtrades per llegir-les ràpidament en un trajecte de transport públic o fent un cafè ràpid. Tenim la sensació d’estar més informats, però només estem més saturats de la mateixa informació, repetida i repetida, i ens acostumem a escoltar, llegir, consumir informació ràpida, i aquí­ ens quedem. fast-info. [+]...

Avuí el Martí ha trucat a la porta: 3'490 kg de nen d’allò més maco! Tant la mare com el petit estàn rebé, el pare content com un jínjol, i la germana s’ho mira de lluny (ai, que patirem!). Això sí, ara haurem de tornar a acostumar-nos a bolquers, xumets, caquetes, biberons… però tot sigui això. I, com diu una amiga: Apa, descansa i aprofita les hores de son, no et fotis a jugar a informàtics ara, eh? ;-) [+]...

Les administracions fan esforços per apropar-se al ciutadà, per facilitar-li el compliment de les diferents obligacions i oferir-li uns millors serveis, si més no, des de la banda de les noves tecnologies. A diferents nivells (estatal, autonòmic, local), s’hi estan esmerçant importants esforços per fer realitat aquests objectius, siguin de manera directa (més informació, processos participatius, redisseny de webs, oferiment de serveis i informació per diversos canals) o bé indirecta (comunicacions interadministratives, reducció de la paperassa solicitada…) [+]...

Tothom ha de poder competir en igualtat de c0ndicions. Això, mentres les empreses occidentals son les que s’emporten la immensa majoria del pastís, no té problema. Produir en països més barats (Àsia, Mèxic, el magrib), obrir nous mercats als nostres productes, instalar centres de tecnologia a països més barats (la índia), fer-se amb les grans contratacions per infrastructures (comunicacions, oleoductes, ports)… Però s’ha acabat aquesta fase. Nous jugadors han entrat en escena: empreses xineses es fan amb contractes de tot tipus a l’Àfrica i sud-Amèrica, Lakshmi Mittal compra Arcelor per crear Arcelor Mittal, una empresa dubaití s’intenta fer amb la gestió de ports americans… [+]...

De hecho, es de lo más triste que en la mayoría de los casos en las escuelas elementales a los niños se les enseña el funcionamiento de Word, Excel y PowerPoint […] criminal, porque los niños deberían hacer cosas, comunicar, explorar, compartir y no estar ejecutando herramientas ofimáticas. (La Vanguardia, 4/1/2006) Ho ha dit Nicholas Negroponte, refererint-se a la “educació informàtica” que es dóna a les escoles. Ho feia mentre explicava el sistema operatiu que portarà el OLPC. [+]...

El debat sobre el canvi als mitjans de comunicació, sobre els nous canals d’informació a l’abast del públic, ja fa temps que durà i segurament encara en tenim per estona. Aquest debat, però, moltes vegades s’enfoca en termes de quin mitjà és més fiable, quin té més immediatesa, els filtres que es poden establir, la frescor, la qualitat dels continguts… és a dir, sembla més enfocat a veure quin dels dos mitjans és millor: el periodisme i els mitjans tradicionals (diaris, televisions, etc…) o els blogs, podcasts, etc…, les fonts directes d’informació a la xarxa. [+]...

Qui més qui menys que treballi en l’àmbit de la informàtica ha sentit a parlar del teletreball o fins i tot s’ha plantejat fer-ho, però, en termes generals, encara està lluny de ser una opció popular: Les empreses, per molt tecnològiques, flexibles, horitzontals i en xarxa que siguin, no volen perdre el control dels seus empleats: la feina es fa a la oficina, de les tantes a les quantes, i ja està. És una visió de producció industrial, de fàbrica, però amb uns productes i unes eines totalment diferents. Mentalitat d’encarregat, i confusió entre quantitat de temps a la oficina i quantitat de temps dedicat a la feina. Els empleats tampoc ho tenim gaire clar: quedar-se a casa implica treballar no per hores, sino per objectius, per projectes. Implica més autodisciplina i més qualitat de treball si no volem perdre’ns: documentació, planificació, comunicació, coordinació. I a això cal afegir la flexibilitat de l’horari, les distraccions de la casa… qui no s’ha distret estudiant? El teletreball pot ser una opció més en el futur, però ho serà només per uns quants que treballin en un sector on es pugui compatibilitzar (pel tipus de feina) i que tinguin la suficient flexibilitat i disciplina com per adaptar-s’hi. [+]...

Time publica una selecció de les millors fotos del 2006 que han anat apareixent durant l’any a la revista (a la edició europea, com a mínim): no hi són totes, però reflecteixen molt bé una part d’allò que ha anat passant. No és només una mostra, sino que et permet votar per escollir la millor imatge de l’any (segons els lectors): en el moment d’escriure això, la que més vots té és la de la evacuació de dos soldats nord-americans ferits d’una zona muntanyenca de l’Afganistan. Per mi n’hi ha de molts millors, però suposo que qui vota no té només criteris estètics al cap (i que gran part del públic que vota deu ser nord-americà). [+]...