Quasi un bloc

Algú hauria d’explicar al Dr. No i als seus compinxes que la Constitució no s’ha de fer servir de barrera o de tapadora per tot allò que no ens agrada. Els mateixos que la tenen per sacrosanta, inviolable i immutable, els que la lloen com el més preuat dels tresors del nostre estat, són els primers que la rebaixen i la fan servir per posar-la davant de tot allò que no els agrada per intentar treure-s’ho de sobre. [+]...

Dues bones notícies en un sol dia: D’una banda, l’aprovació per part de l’ICANN del domini .cat! Caldrà veure ara com es gestiona el domini, i si la gent s’hi apunta, si s’entén perquè serveix i se’n fa un bon ús, i si la gent sap (o vol) entendre el que significa. Sigui com sigui, és un pas molt important en el reconeixement d’una identitat cultural, que és el que potser més identifica als països catalans (per sobre, és clar, de divisions administratives o polítiques). D’altra, la votació favorable ahir al Congrés per al retorn dels papers de Salamanca. Ben bé sembla que hi ha dies en que tot vé de cara. [+]...

Una vegada retirada tota la població civil dels assentaments israelians a la franja de Gaza, i pràcticament desmantellats aquests, una de les qüestions que quedaven pendents era què fer amb les sinagogues. Si la retirada de Gaza ja havia perjudicat políticament Sharon, la decisió de l’exèrcit de tirar-les a terra podia suposar-li el toc de gràcia envers un país amb una comunitat religiosa políticament molt forta. Finalment, però, el Tribunal Suprem no va permetre aquest enderroc i es van buidar completament de símbols religiosos, deixant només edificis. D’aquesta manera, es podria salvar una mica la cara, en no deixar enrera cap espai religiós que pogués ser profanat. Com a mínim, políticament parlant. [+]...

Via slashdot m’assabento que Philips ha presentat el prototip d’una pantalla enrotllable. Per ara la resolució és petita, 320 x 240 píxels, però és un primer pas en una direcció de la que se n’havia parlat molt però s’havien vist poques coses. Caldrà veure si segueix evolucionant (esperem que si), per incorporar més superfície, més resolució, nivells de gris i colors, etc., però les possibilitats que s’obren en quan a la modularització i minimització de diferents tipus d’equips, o la interconnexió entre dispositius, és immensa: telèfons o pda amb pantalles que poden crèixer i ocupar alhora poc espai a la butxaca, pantalles d’equips de sobretaula que es poden plegar o obrir segons les necessitats, minimització dels equips portàtils (una petita cpu + un teclat enrollable + una pantalla enrollable?)… és qüestió de posar a treballar la imaginació, i jo no en tinc molta, segur que d’altres tenen més idees. [+]...

Començo a repassar els apunts que s’han anat publicant i que m’han quedat pendents durant aquests dies de vacances, i poc a poc començo a ressituar-me. Com que fa uns dies, a més, vaig fer un canvi d’imatge (tema) tant al bloc com a la resta de la pàgina, aprofito per fer-hi un cop d’ull i m’adono que, en fer el canvi i vigilant que tot funcioni, no havia posat el botó de les Formigues! Buf! [+]...

A punt d’agafar vacances, qui més qui menys pensa en sortir o fer un viatge, conèixer d’altres terres i altra gent, tot i que no sempre ho podem fer. Viatjar, tant geogràfica com temporalment, ho podem fer també sense moure’ns de la cadira, amb un bon llibre a les mans. Aqui van unes quantes referències, per si voleu provar-ho. Totes aquestes tenen en comú que no només relaten un viatge o descriuen unes terres, també parlen de la gent que hi viu i dels fets, descriuen canvis i mostren opinions i sentiments dels autors, no són (per sort) simples guies de viatge: [+]...

A casa portem uns dies de navegació intensa per la xarxa buscant informació per les vacances. És un tipus d’informació que no acostumo a buscar, i per tant, estic anant a moltes pàgines per on no acostumo a passar. Si bé de bon principi un hi posa voluntat, en passar una estona acaba cansat, però no per no trobar la informació o les dades que cerca, sino per la constant promesa d’informació que mai no trobes, per la poca qualitat de la informació o per la repetitivitat de les mateixes dades. Saltes de pàgina en pàgina i per tot arreu et donen les mateixes quatre dades i dues fotos, emmarcades amb un color o amb un altre. Per això calen tantes pàgines, tant auto-bombo de portal d’això o d’allò? [+]...

Cal posar una frontera entre el programari lliure i el programari privatiu? Necessitem traçar realment aquestes lí­nies? Dit d’una altra manera, cal establir a quins sectors s’adapta millor cada un d’ells? En Mor dóna la pista en l’últim paragraf de l’article on parla d’aquest tema: Si traiem els productes commodity ens queden aquells que són innovadors o de ní­nxol. En aquests casos el programari privatiu sí­ que té oportunitats. De fet, les mateixes oportunitats que el lliure. És qüestió d’idees innovadores. Si qui te la idea vol desenvolupar-la fent servir solucions lliures o privatives, serà la seva decisió. Però qui desenvolupa una idea innovadora té un temps on ningú li fa gaire competència i pot pensar en cobrar per llicència i optar per una solució més o menys tancada. [+]...

D’on han sortit els suïcides de Londres? Ara ja se sap que els suicides dels atemptats de Londres eren gent nascuda al país. Gent que ha crescut dins la societat a la que ha atacat, amb una vida aparentment normal, apreciada per la seva comunitat, integrats al veïnat, amb contacte (o vivint) amb la seva família, joves, sense problemes econòmics i amb perspectives de futur. Aquesta imatge no ens quadra amb la (tòpica) del terrorista que prové d’un país musulmà empobrit o en guerra, i que s’amaga entre la comunitat immigrant del seu pais. [+]...

Des dels atemptats del proppassat dia 7, la premsa ha anat informant de l’evolució de les investigacions, ha donat dades numèriques i estadístiques, ha publicat plànol, mostrat fotografies… en resum, ha fet de cronista dels fets. També s’han publicat editorials i columnes d’opinió, anàlisi i elucubracions sobre els terroristes, el seu origen, etc… No és poc, però hi ha moments en que aquestes informacions semblen escasses (i no em refereixo a publicar dades sobre el número de víctimes minut a minut o mostrar imatges dels llocs) i, fins i tot, repetitives (anàlisis dels atemptats, butlletins de les autoritats, opinions dels experts) perquè moltes d’elles són similars. Falta qualitat, i aquesta es supleix moltes vegades amb quantitat. [+]...