Petita guia de privacitat i energia al mòbil
Portem a la butxaca un petit ordinador que deixa rastre de tot el que fem i allà on estem gairebé sense adonar-nos-en: es tan còmode, tan fàcil fer-lo anar i posar-hi i provar coses, que no ens adonem de l’espia que pot ser.
A mesura que ha passat el temps, els telèfons mòbils han guanyat en capacitat i possibilitats, però també en consum energètic (algú recorda aquells mòbils -no smartphones- als que la bateria els durava una setmana?) i hem sacrificat privacitat i anonimat.
[+]...
Publicat el 27 de novembre del 2015
| 3 minuts
| 619 paraulesGuerres climàtiques
)
Primer, aquesta crisi ens està caient al damunt molt més de pressa del que es reconeix públicament.[…]
Segon, tot això sobre canviar les bombetes i conduir menys, si bé és útil per conscienciar la gent i dóna una certa sensació de control sobre el destí, pràcticament és irrellevant o no influeix en el resultats d’aquesta crisi. Hem de descarbonitzar completament les nostres economies.[…]
Tercer, és il·lusori pensar que realment podrem complir aquests terminis.[…]
[+]...
Publicat el 13 d’agost del 2014
| 2 minuts
| 397 paraulesRepensar els mòbils
És llaminer seguir les novetats que s’han presentat al MWC… aparells , complements, serveis, esquemes, idees: tota la potència d’una indústria que té molt camí per córrer i per créixer, i que sembla que ha sabut trobar, com cap, l’equilibri entre l’economia de l’abundància de la xarxa (serveis) i l’economia de l’escassetat del món real (recursos finits), tot generant la necessitat de nous aparells en base al disseny i les possibilitats de fer-los anar.
[+]...
Publicat el 28 de febrer del 2014
| 3 minuts
| 593 paraulesExternalitzar, internalitzar
Tenim el lleig costum de treure’ns de sobre tot allò que no ens agrada o que ens dóna massa feina; fins i tot li hem aplicat una paraula d’allò més àtona: externalització.
Externalitzem les feines feixugues o les que no aporten valor, les despeses mediambientals, fins i tot la nostra responsabilitat quan mirem cap una altra banda i no veiem la pobresa que hi ha a casa o a altres bandes del món. Posats a externalitzar, sembla que fins i tot en un moment ens ha donat per descarregar-nos-en i deixar-la en mans d’alguns impresentables interessats (no tots, no tots).
[+]...
Publicat el 17 de maig del 2013
| 2 minuts
| 370 paraulesBocates sostenibles (II)
Fa més o menys un any a casa vam començar a fer servir fundes d’entrepans reutilitzables i carmanyoles en comptes d’embolicar-los amb paper d’alumini.
Fent números grossos, l’estalvi deu haver anat més o menys així:
Fem 4 entrepans cada matí, dos de grans i dos de petits. Traduit en embolcall de paper d’alumini, posem:
50 cm pels grans 30 cm pels petits Això dóna 1,6 m d’alumini cada dia.
Quants dies fem entrepà? Intento ajustar el càlcul:
[+]...
Publicat el 30 d’agost del 2011
| 1 minuts
| 191 paraulesEixugar el deute ecològic
Avui exhaurim el nostre crèdit ecològic anual, i haurem de viure dels recursos naturals d’altres territoris o del nostre propi futur.
Ara que es parla molt d’economia, deutes, crisis, etc., el concepte de deute ecològic exemplifica d’una manera molt gràfica com estem vivint per sobre de les nostres possibilitats en termes d’ecologia.
Per desgràcia, però, aquest concepte quedarà arraconat a nivell pràctic, polític i econòmic, al costat de la petjada hídrica, o d’un canvi en els sistemes de producció i consumició d’energia, en el transport o en el consum de recursos. No hi ha l’equivalent al Banc Mundial o al FMI per posar les piles als estats que no compleixin amb criteris d’ecologia. Tots aquestes despeses ecològiques s’externalitzen o, directament, no es quantifiquen, no es tenen en compte dintre del balanç d’actius i passius d’empreses i estats, i així ens va: s’exhaureixen els recursos de territoris a baix cost sense donar-los el valor real, el guany se l’emporta el mitjancer i no el productor.
[+]...
Publicat el 19 d’abril del 2011
| 2 minuts
| 244 paraulesBocates sostenibles
Encara soc d’aquells que cada matí es fan l’entrepà per a la feina (bé, el meu i els de la tropa), i cada matí els embolico amb paper d’alumini, paper d’alumini que té un ús d’un parell tres d’hores, fins l’hora d’esmorzar…
És higiènic i net, però no és gaire sostenible: cada dia tirem (o reciclem, és igual) aquest paper per un petit ús. I igual si fos una bossa de plàstic o un altre tipus de paper, opcions, que, a banda, no m’acaben de fer el pes (segur que se m’obre l’entrepà ;·)
[+]...
Publicat el 7 de juliol del 2010
| 2 minuts
| 291 paraulesAjudarien els ebooks a estalviar paper?
Quant de paper fem servir cada dia per no res, d’usar i tirar? Fa dos dies vaig fer neteja de papers, de diaris, retalls i apunts que guardava de fa anys (van sortir coses del 1994 i del 1998) i que fa anys també que no mirava… total, uns quatre o cinc quilos de paper a reciclar…
Quants quilos de paper dec haver usat, només en diaris i revistes? Ara estic suscrit a una revista setmanal i abans comprava el diari un cop a la setmana com a mínim. Faig uns números ràpids:
[+]...
Publicat el 10 de novembre del 2008
| 5 minuts
| 1018 paraulesConsciència ecològica i economia (2)
Si l’economia pot arribar a ser un motor de canvi, un catalitzador, cap a una consciència ecològica més gran a nivell individual és quelcom que veurem dintre d’un temps.
Però el que si que s’està començant a veure és que, sense control o sense unes direccions clares, la mateixa consciència ecològica o arguments ecològics poden ser aprofitats per obrir nous mercats i fer més diner a costa de la salut del planeta.
[+]...
Publicat el 7 de maig del 2008
| 2 minuts
| 234 paraulesConsciència ecològica i economia
Promoure la conscienciació ecològica de la població a base de bona voluntat és una quimera.
Per més campanyes explicatives/educatives que es facin, bosses per anar a comprar que es reparteixin o per més que s’insisteixi des dels mitjans de comunicació o a les escoles, som animals de costums: ens costa canviar, i, a més, no es facilita el canvi, perquè l’excés d’embolcalls, bosses, paper i demés no baixa, al contrari.
[+]...
Publicat el 5 de maig del 2008
| 1 minuts
| 202 paraules