Una Mica De Tot...

El soma d’Un món feliç d’en Huxley era una droga que prenien els infeliços habitants d’un món futur per evadir-se de la realitat que els envoltava1. El soma original era una beguda narcòtica vèdica de quina s’ha perdut la recepta original, però que permetia separar el cos de l’ànima, de la ment (més enllà dels rituals originals, és la idea i l’ús que en fa Huxley per la seva droga imaginària). [+]...

Si mai passeu per Roma hi ha una vista de Sant Pere del Vaticà curiosa i no tan massificada com d’altres: el Bucco di Roma o el Bucco di la Serratura permet veure, des de l’ull d’un pany de porta, la cúpula de Sant Pere, alineada per un passeig de xiprers. N’hi ha que li posen el qualificatiu d’aquelles coses de Roma secreta, que poca gent coneix. No us ho penseu pas, la cua per mirar-hi és important, i llargueta, preneu paciència… o aneu ben d’hora. [+]...

El secret de les muntanyes és que les muntanyes simplement existeixen, com jo; les muntanyes es limiten a existir, i jo no. Les muntanyes no tenen “significat”, són significat. Les muntanyes són. El sol es rodó. Jo vibro amb la vida, i les muntanyes vibren, i quan ho sento, compartim aquesta vibració. Tot això ho entenc no racionalment, sinó de cor, i també sé com n’és, d’inútil, intentar copsar el que no es pot expressar, sabent que quedaran les paraules quan ho torni a llegir un altre dia. [+]...

Serendípia. Fullejant, em trobo unes quantes perles en una entrevista a Jaume Miranda: parla principalment de mapes i territori, però hi ha alguns pensaments interessants: Ja sap que quan passa alguna desgràcia els polítics diuen que s’han de prendre mesures. Si hem de prendre mesures és potser perquè no hi havia un bon projecte. Fer un bon projecte costa. Per això els fem tan de pressa, i després triguem el doble a fer les coses. I si la dimensió de la catàstrofe és molt gran, se socialitza i catàstrofe per a tots. [+]...

El dia a dia es menja les hores de feina, això és un fet. Lluitar contra això, i contra els costums establerts, les urgències, apagar focs, el telèfon, el correu i algunes distraccions més, pot arribar a consumir un bon tros de temps de la jornada laboral. I és no treballar? No, però la sensació que queda és la de no haver fet res productiu, la de no avançar… i això, amb el temps, desmotiva. [+]...

Com que a l’estiu tenim més temps per tot, apunto uns quants enllaços per llegir i veure: “De las naciones a las redes”, de Pere Quintana, Arnau Fuentes, David de Ugarte i Enrique Gómez: de com la xarxa pot canviar els vincles, el sentiment de pertanyença a un grup i, en definitiva, la societat. “La sociedad de control”, de José Alcántara. Arguments raonats per defensar la privacitat i, en definitiva, la llibertat en una societat fàcilment hipercontrolable. [+]...

Ara que provo Google+ i començo a perfilar el meu graf social i configurar-me els cercles d’amistats, i a ordenar i prevenir possibles conflictes futurs entre els molts diversos perfils que tinc a la xarxa… m’assalta la por escènica: com ho faran, ara, els meus amics, els meus seguidors, si no publico els meus ingeniosos comentaris i posts a tots els meus cercles? Ah, el que arriba a fer la supèrbia, els cinc segons de glòria que tots volem… [+]...

El País, parlant sobre la nova versió d’Android per tablets: Los tiempos van deprisa. Apple no tardará en presentar un iPad mejor y un iPhone mejor. Y en esta pelea de sistemas operativos en aparatos móviles se echa en falta el protagonismo que antaño tuvo Microsoft en los ordenadores. La notícia parla de les novetats que incorpora aquesta nova versió d’Android de Google i parla una mica de l’iPad d’Apple, i de la lluita entre les dues empreses per portar-se el gat a l’aigua… de veritat algú troba en falta Microsoft en aquesta lluita? Pot estranyar que Microsoft no presenti batalla, però trobar-lo a faltar? Em carreguen aquests comentaris gratuits, que no aporten res a la noticia. [+]...

D’uns anys (pocs) ençà, que ni envio ni rebo tantes postals com abans, i he usat més el correu electrònic per aquestes coses. Pensava que seria jo, que potser sóc una mica descuidat i vaig sempre a última hora, però no, sembla que és que segueixo tendències: s’envien menys postals i s’usen més els mitjans electrònics: el paper ha donat pas als sms, i aquests, amb l’adveniment (ara que és Nadal) de la connectivitat mobilitzada i els smartphones, donaran pas a l’ús de les xarxes socials per felicitar el nadal (si és així, ja es poden anar preprant twitters, facebooks, tuentis i demés pel cap d’any)… [+]...

f 1 Allò que costa molt de construir i es perd en un moment. 2 Allò que una vegada es trenca mai torna a quedar com en un principi. Comments: serdemar - Nov 5, 2010 Supongo que alguien ha perdido tu confianza o tu has perdido la confianza de alguien, en cualquiera de los dos casos es doloroso, lo siento. Manel - Nov 0, 2010 Puede aplicarse tanto al terreno personal, como al político, al económico… En unos casos es doloroso, en los otros triste, decepcionante… [+]...