Ciutats

La terra i el món se’ns cremen i els oceans i les mars bullen. Comencem a veure-li les orelles al llop1, però seguim entestats en un urbanisme que fa que les nostres ciutats siguin deserts climàtics i ecològics, construïm arreu, abandonem el camp i venerem els arbres i els parcs naturals com intocables, només pel gaudi i el passeig, perquè les normes establertes deixen fer-hi ben poc. Sembla que la natura i el rural és el jardí ideal de cap de setmana, el rerapaís que ha d’estar perfecte i on s’està fresquet. I la cosa no és així. [+]...

Les nostres ciutats son deserts. No és només l’efecte illa de calor, el formigó que ens foragita, el de vegades desastrós urbanisme que no facilita la vida o l’alienació de l’entorn. Hem construït les ciutats modernes d’esquena al terreny, no ja al territori que l’envolta, si no al terreny on son. Hem aïllat amb ciment, totxos i asfalt unes superfícies immenses, on ja podem parlar de percentuals d’un dígit sobre el territori total del país (un 2.5% d’Espanya al 2017), deixant només forats microscòpics (els arbres urbans i els escocells) i petites superfícies (algunes places toves, alguns parcs), com a testimonis del que hi havia abans. [+]...