Midterms avui a USA. Unes eleccions on no hi podem fer res però que marquen, en certa manera, el termòmetre del món occidental, si ens escorem cap a l’autoritarisme, sense màscares ni pudors, o si som capaços de recuperar, en certa manera, el control democràtic.
Podrà el moviment dels Socialistes Democràtics d’Amèrica (DSA), allunyat de l’establishment del seu partit, recuperar part d’una política més propera als interessos reals de la gent? Serà això un toc d’atenció als poders i les elits econòmiques i tecnològiques que volen refer el món al seu gust?
Es pot repetir un canvi com els de Brasil o Serbia?
Utilitzar estratègies digitals que entenen com l’algorisme afavoreix els extremismes, els likes massius o les visualitzacions complertes, que entén com interès i per tant afavoreix, fa que l’algorisme treballi al teu favor, com la ultradreta ja ha entès fa anys?
Sense entrar en estratègies brutes (les fake news o les intoxicacions informatives (les ingerències russes a les eleccions USA del 2019, les campanyes del Brexit o Cambridge Analytica, ingerències a X en les últimes campanyes europees, bots amb perfils falsos a les xarxes socials…) entendre com funciona l’entorn digital et permet usar-lo al teu favor. El Program or be programmed, que deia Rushkoff fa molt anys.
I baixar al mon real, sobretot. Entendre que, al final, no tot son algorismes. Que al darrere hi ha gent. Manipulable, però també amb qui es pot parlar, que s’ha d’informar, que tenim el nostre criteri.
La dita diu que la política o la fas, o te la fan. Doncs cal fer-la. Tot ho és, de política. Tot marca una manera de fer, per acció o per omissió.
Veiem com va als Estats Units, avui.
I reflexionem, molt, de cara al 29 de novembre.