Dades demanades, dades robades

Quan parlem de la informació que les xarxes socials, les operadores o qualsevol que ens serveixi contingut o informació a través d’Internet, pot saber de nosaltres, sigui en un moment determinat o en diferents vegades, tant de diferents dispositius com des de diferents llocs, pensem en les apps i en la informació que “roben” del dispositiu, o en les cerques que fem (identificats) en un o altre cercador, en el que demanem a la IA, o en el que li demanem als altaveus que ronden per casa: en resum, en tot allò que fem quan ja ens hem identificat amb el nostre usuari aquí o allà.

Per més que sigui, i per més que ens ho recordin, no deixa de ser una cosa etèria, sense forma, una idea boirosa que la majoria de mortals mai veiem materialitzada.

Així que seguim navegant, mirant pàgines o fent el que sigui des dels mateixos dispositius, identificats o no. I el navegador (uns més que altres) sempre envia dades. Que tampoc veiem, invisibles en les comunicacions.

Fins que un dia te les posen davant dels nassos.

Via una publicació a Mastodont.cat arribo a Taken1. Dit així, no diu res, però entreu-hi. Si us plau. I meravelleu-vos.

La pàgina nomeś ensenya una petita mostra de tota la informació que el navegador envia al servidor:

  • on ets
  • hora de l’accés
  • navegador amb què hi entres
  • sistema operatiu
  • idioma
  • tipografia/es de lletra
  • des de quina pàgina vens…

Captura eliminant text explicatiu

És una pàgina de mostra: no recull res. I envia la mínima informació necessària. Us sembla molta?

  • Si sou tecnòlegs, obriu el codi font de la pàgina i tafanegeu com mostren tot el que recullen amb javascript.
  • Si no sou tecnòlegs, queda molt clar què es pot recollir. I si es pot recollir, es pot enviar o guardar (recordeu les famoses cookies?)

Ull, son dades que el navegador envia per defecte al servidor, per poder oferir la millor versió de la pàgina, que estan establertes i definides als protocols tècnics: els mínims funcionals, informació operativa.

Per a què serveix? Per exemple:

  • si sap on ets, et pot portar al servidor més proper, donar-te la informació més ràpidament.
  • si sap el teu idioma, et porta a una pàgina del teu idioma (si existeix).
  • si sap el dispositiu et pot mostra una pàgina amb el disseny adaptat i millor lectura, per tant (no és el millor en pantalla gran que en mòvil).

Fins aquí, correcte. Necessari per un bon funcionament, fins i tot: recull el que li cal per treballar.

Ara, però, sumeu-hi tot el seguit d’informació que li passem sense voler, sense saber si tenim la navegació mínimament protegida, permetent galetes que guarden, ara i adés, informació que li hem regalat a la pàgina, donant permisos de geolocalització o alguna altra cosa.

El mal ús de les dades apareix amb les finalitats no tecnològiques: la recopilació excessiva, l’encreuament dels accessos i el perfilat del que fem, per canviar-lo pel Soma de les xarxes socials, d’una informació prefabricada i personalitzada, per recaptar el veritable tresor que busquen les empreses: la nostra atenció i el nostre temps, que es tradueix en compres, de serveis o objectes. Tot allò de la lletra petita que no llegim quan ens donem d’alta en un lloc, quan acceptem les cookies o donem permís per fer més còmode indicar on som.

Siguem conscients que, en molts llocs, en estan mirant quan ens hi passegem. Siguem conscients de les dades que ens demanen, i de les dades que ens roben.


  1. No us perdeu la pàgina original del projecte: https://sinceyouarrived.world. Un oasi de dades, d’informació calmada, una extranya connexió digital amb el món real. ↩︎

Categories: Tecnologia 

Veure també