Els estatunidencs han convidat el llop al galliner. Ja està. Alguns ho sabien, altres no ho han volgut veure, altres pensaven que els donin, a les gallines.
Ara rebran tots, excepte els menys rics. I de rebot, rebrem la resta del món. La resta dels galliners, on ja intenten colar els llops locals, col·legues seus.
S’estan carregant l’estat des de dintre, i se’n venten. I no tenen aturador. Fa por, molta. Perquè els d’aquí s’envalentonen.
Fa uns anys, Philip Roth va escriure “Complot contra els Estats Units”: era una ucronia sobre la segona guerra mundial i un govern feixista als Estats Units, que era escollit democràticament.
L’entorn actual és diferent, sembla: ara tenim una xarxa única que permet lligar tota la informació, posar-la a disposició de tothom, no hauria de passar, oi? Estem més informats, no? No.
La xarxa no és pública 1, s’ha corporativitzat, comercialitzat, i uns quants gegants dominen els jardins privats en què s’ha convertit. Qui controla el gegant, controla el jardí, controla la informació i el relat. La xarxa que ens ha de salvar de la desinformació es converteix en la xarxa que ens desinforma i ens intoxica. Memex 451, que diu en Ganyet.
Fa por totes les conseqüències que pot tenir això.
No em refereixo a una xarxa de titularitat pública governamental, no. ↩︎