Blogs

Fa ja un temps parlàvem de com d’important era participar en la conversa global, tenir una veu en la societat digital. Nosaltres, però, parlàvem de blogs, de planets i d’agregadors, de converses i intercanvis d’opinions, de reflexions i d’ampliar els nostres horitzons, els de qualsevol que volgués participar en aquesta famosa conversa. Avui en dia la conversa ja s’ha fet global, s’ha popularitzat i s’ha estès. Però d’una manera que no ens pensàvem, potser: facebooks, tuentis, twitters, i serveis similars han extès (que no ocupat) els límits de la conversa, temporal i formalment, en contingut i en qualitat. [+]...

Comences a córrer i vas carregat de cames, amb la respiració irregular. Passat un temps, el cos s’ha habituat, gaudeixes de la carrera i tot s’ha sincronitzat. Començar sempre costa, però després l’esforç paga la pena. I ara ja no parlo només de córrer. Comments: [joan marc]( “jmfons (at) terra.es”) - Jun 2, 2010 doncs imagina’t quan arribis a meta de la mitja de Granollers…….recorda, febrer 2.011 (ufffff, quina pressió ) una abraçada JMFV [+]...

És el futur de la indústria discogràfica l’streaming (spotify, last.fm…)? Potser sí. El que és segur és que intentar reproduir models de venda i control de suport físic en suport digital ni té ni tindrà cap èxit, i que afegir continguts (premium?) al producte que vol l’usuari, tampoc: perquè vull mil extres a un segon cd o dvd quan jo només vull música? Baixa’m el preu, dóna’m només el que demano. [+]...

Dissabte vaig anar a veure un amic que corria l’Ironcat, un triatló de categoria Ironman que es corre cada any a L’Ampolla. És una prova duríssima: 3.8 km nedant, 180 km en bicicleta i 42 km més corrent, un darrera l’altre i sense parar. Però, tot i haver-hi classificacions i temps màxims, no vaig trobar que fos una competició en el sentit tradicional: corres contra tu mateix, no contra els altres. Corres i t’esforces i t’has de superar a tu mateix, al teu cansament, al teu cos, a l’abatiment, al no puc més. I son els altres atletes els que t’animen i als que tu animes, hi ha una estranya companyonia, un anar encoratjant-se continuament cada vegada que et creues, perquè tots saben el que es pateix i el que has patit per arribar allà, i vols que tothom arribi al final. [+]...

A la ràdio diuen que avui és l’hora del planeta, i que la edició passada, al 2009, hi van participar uns mil milions de persones, una sisena part de la població mundial. Com a números no està malament, però suposo que quan diuen 1000 milions de persones es refereixen no a individuals, si no al conjunt d’habitants de les ciutats i països que van declarar sumar-se a la iniciativa… que no està malament, però és un pèl enganyós. [+]...

La xarxa ja no és la gran conversa global que havia de ser. Web 2.0, xarxes socials, microblogging, agregadors de notícies… informació i contacte a tothora, sempre disponible per consumir, sí. Quina porció d’aquesta informació és original? Moltes vegades sembla que la informació inicial que es publica en un lloc es difón repetida fins a la sacietat: això té l’avantatge de la rapidesa, la immediatesa, però fins a quin punt això no ens priva de criteri i de reflexió? Molts mitjans suposadament seriosos s’han apuntat a la moda de la repetició sense criteri, i això devalua la qualitat de la informació oferta: qui contrasta allò que arriba, si s’ha de ser el primer en publicar-ho? [+]...

Els conservadors cristians (no només els catòlics) s’oposen a l’ús del preservatiu i a la planificació familiar, segueixen confiant en el medieval sentit de la castedat o bé en la bona voluntat de Déu per donar-nos seny. Mentrestant, els ultraconservadors clergues xiïtes de l’Iran impulsen la planificació familiar per evitar una societat de pobres sense feina i gairebé sense educació. No tot és blanc o negre, així que potser hauríem de començar a obrir una mica la ment, revisar les nostres idees i imatges preestablertes i començar a remar tots en la mateixa direcció. [+]...

Em demano quin és el valor afegit que tenen les xarxes socials, o millor dit, el valor afegit de les xarxes socials muntades sobre serveis web, la famosa web 2.0. De xarxes socials ens en podem muntar tots amb weblogs, o amb el correu electrònic o la missatgeria instantània, però les que estan triomfant son les que venen donades per serveis com twitter, facebooks o tuentis… Aquestes eines et faciliten la feina de construcció del teu perfil la cerca de coneguts, i t’ofereixen una plataforma de cara al món, però no és or tot el que llueix: [+]...