Llibres i records
–Si te llevas un libro a un viaje -le había dicho Mo cuando introdujo el primero en la caja- sucede algo muy extraño: el libro empezará a atesorar tus recuerdos. Más tarde, te bastará con abrirlo para trasladarte al lugar donde lo leíste por vez primera. Y con las primeras palabras recordarás todo: las imágenes, los olores, el helado que te comiste mientras leías… Créeme, los libros son como esas tiras de papel matamoscas. A nada se pegan tan bien los recuerdos como a las páginas impresas.
[+]...
Publicat el 1 d’agost del 2016
| 2 minuts
| 294 paraulesDe la impremta a la pantalla
Nicholas Carr argumenta a The ebook equilibrium que la cultura del llibre (en paper o digital) no és la cultura de l’ordinador. Per Carr, tot i el fons social de la lectura, llegir és un acte eminentment privat i personal, una relació llarga i profunda amb el text, que ha d’estar lliure de distraccions i d’interrupcions i imposicions d’altres indústries.
Hi estic d’acord. Gegants com Amazon, o d’altres com FNAC i similars no son sinó venedors que intenten maximitzar el número de vendes de llibres o “productes culturals” indicant suggerències o proposant models de consum sense sentit per un lector, sense importar la qualitat del llibre o el que això pugui suposar. De fet, formats electrònics com els lectors de pantalles de tinta electrònica de 6 polzades en blanc i negre poden suposar una estandardització dels llibres (mateix format i possibilitat gràfica, amb la consegüent reducció en costos de distribució), el que acabaria també amb el llibre-objecte, pensat no només com un text, sinó com un conjunt de sensacions (paper, enquadernació, il·lustracions).
[+]...
Publicat el 30 de juliol del 2014
| 3 minuts
| 450 paraulesEbooks, paper... i la lectura profunda
El debat1 entre llibre digital o llibre imprès sempre ha estat complicat: arguments a favor d’un o d’altre sobre quin es més còmode o més personal, o sobre la influència de la indústria editorial en el manteniment del llibre de paper o en elevats preus d’alguns d’electrònics, o la facilitat de transport o de lectura, o l’accés a les tendes on-line o bé a diccionaris, la facilitat d’un o altre per prendre notes o fins i tot sobre el mateix llibre com objecte (pes, olor, textura, pas del temps).
[+]...
Publicat el 4 de maig del 2014
| 3 minuts
| 437 paraulesLinies borroses entre ebooks i netbooks
Si un dispositiu de llibres electrònics i un netbook usat per llegir llibres es poden diferenciar, bàsicament, per la pantalla, que pot passar si la mateixa pantalla es fa servir en els dos? Una pantalla que permeti la velocitat i el color d’un portàtil i la legibilitat en exterior, la comoditat i el consum d’una pantalla de tinta electrònica…
Pixel Qi ja estan anuncia que ja estan treballant per servir-les als fabricants. Quan veurem màquines equipades a tecnologia?
Publicat el 17 de març del 2009
| 1 minuts
| 78 paraulesEscriptura en llibres electrònics
Nielsen sempre ha dit que escriure per la web és diferent d’escriure per un mitjà en paper. Ara resulta que escriure per llibres electrònics també serà diferent, perquè és un altre mitjà, amb unes altres característiques.
Tot dependrà de la intenció amb que s’escrigui, però és interessant com un nou concepte, el llibre electrònic, pot comportar canvis similars als de la web: nous requeriments d’usabilitat, noves maquetacions, noves maneres d’escriure, disposicions del contingut en funció de la intenció de venda…
Publicat el 16 de març del 2009
| 1 minuts
| 80 paraulesUsabilitat de llibres electrònics
Jakob Nielsen, el gurú de la usabilitat, revisa la usabilitat del Kindle d’Amazon.
Conclusió: els llibres electrònics son ja bons per alguns usos. Per llegir a casa, però, encara son millor els llibres de paper (el destacat és meu).
(Nielsen parla del Kindle, però crec que la seva conclusió és extensible a tots els dispositius de tinta electrònica. Potser una pantalla més gran, un temps de resposta menor i un preu més baix ajudarien al canvi d’opinió.)
[+]...
Publicat el 9 de març del 2009
| 1 minuts
| 87 paraulesTastant un e-book
Avui he pogut provar un lector de llibres electrònic, concretament un iLiad Book Edition.
Tot i les voltes, cerques, reflexions, preguntes i demés sobre aquests aparells, encara no n’havia tingut cap a les meves mans: soc molt prudent abans de fer una compra d’aquest tipus.
La qüestió és que l’aparell m’ha agradat, m’ha agradat força: la resolució de la pantalla és molt bona, i tant les lletres com les imatges es veuen bé, la navegació és senzilla i l’aparell és fàcilment portable. No m’ha agradat, però, el temps d’arrencada i, sobretot, el temps d’espera al passar de pàgina.
[+]...
Publicat el 17 de gener del 2009
| 4 minuts
| 681 paraulesTextos electrònics i editors
Parlant de textos digitals i editors, el llibreter toca un punt molt important:
[…] caldrà que l’editor adapti contínuament el fons editorial a les futures modes tecnològiques, que garanteixi la llegibilitat de qualsevol text en qualsevol format anys després de l’adquisició de l’arxiu digital; és a dir: promoure la visibilitat dels autors des del punt de vista tecnològic. […]
Els aparells per llegir els textos electrònics són importants i estan en contínua evolució, i a vegades no sembla que parem prou atenció a la mare dels ous: els textos, com els guardem i com es poden llegir.
[+]...
Publicat el 18 de novembre del 2008
| 1 minuts
| 139 paraulesAjudarien els ebooks a estalviar paper?
Quant de paper fem servir cada dia per no res, d’usar i tirar? Fa dos dies vaig fer neteja de papers, de diaris, retalls i apunts que guardava de fa anys (van sortir coses del 1994 i del 1998) i que fa anys també que no mirava… total, uns quatre o cinc quilos de paper a reciclar…
Quants quilos de paper dec haver usat, només en diaris i revistes? Ara estic suscrit a una revista setmanal i abans comprava el diari un cop a la setmana com a mínim. Faig uns números ràpids:
[+]...
Publicat el 10 de novembre del 2008
| 5 minuts
| 1018 paraulesTinta electrònica i lectura digital
Uns quants enllaços interessants sobre tinta electrònica i lectura digital:
eInk: A Possible Future for Paper, a O’Reilly Radar: Una reflexió sobre el que poden representar els dispositius de tinta electrònica per a la premsa: canvis no només en els ingressos directa (compra? suscripció? ), sino en l’encaix de la publicitat (font d’ingressos important) en els nous mitjans, la distribució i els costos associats… Res a veure amb la visió arcaico-triomfalista d’en Pernau fa uns dies a El Periódico.
[+]...
Publicat el 15 d’octubre del 2008
| 1 minuts
| 160 paraules