Llibres electrònics: redefinint les editorials
El llibre electrònic és molt més que l’aparell lector: és el propi contingut, el format i la extensió, la facilitat de distribució i l’emmagatzematge. Totes aquestes característiques poden fer que el llibre es pugui adaptar més a les tendències de lectura actuals
Creemos repositorios en Dominio Público con formatos optimizados para libro electrónico y, digamos… 23 páginas como máximo para los ensayos y 42 para los relatos. Dejemos que se organicen comunidades de lectura, creación y ensayo. Descubramos y promocionemos nuevos autores que se desarrollen ya en los nuevos formatos.
[+]...
Publicat el 27 de setembre del 2008
| 4 minuts
| 838 paraulesPlataformes de lectura pròpies
Al bloc d’en David de Ugarte m’assabento que ja estan a punt uns nous models d’Iliad, amb pantalla més gran i més possibilitats de lectura i de compartició de documents entre dispositius.
L’Iliad és el lector de llibres més proper a la idea de disposar d’una biblioteca lliure i pròpia, compartida amb d’altres, amb la teva xarxa de confiança, i amb la possibilitat de fer bricolatge sobre la máquina: afegir-hi comportaments, particularitzar-ne d’existents. Vist així, l’Iliad no és només un lector de llibres, és també una plataforma per establir una biblioteca compartida, o fins i tot una taula de treball comú.
[+]...
Publicat el 24 de setembre del 2008
| 4 minuts
| 707 paraulesLiteratura sense paper
Ahir fantasejava amb el lector de llibres electrònics que m’agradaria trobar-me, i avui el suplement Babelia d’El País parla del tema.
No estic gaire d’acord amb la versió fantasiosa del principi de l’article, aquesta màquina lectora-multitasca que també es ordinador portàtil i connectable arreu, però la resta de l’article (i del suplement en general) està força bé, dibuixa un panorama bastant ample i des de diferents punts de vista del canvi en els hàbits i els suports de lectura, i el que això comporta a la indústria.
[+]...
Publicat el 15 de març del 2008
| 1 minuts
| 104 paraulesiPhone? ePhone!
Quan pensa algú treure al mercat un lector de llibres electrònics amb la facilitat d’ús de l’iPhone?
Què tal una barreja entre les característiques de l‘iPhone, la pantalla de tinta electrònica desplegable i telefonia del Readius i les característiques wifi i de tablet pc de l’Irex? Un dispositiu així seria portable, permetria llegir llibres, consultar correu, missatges, tenir accés a telefonia… i tot en molt poc espai, sense haver de carregar amb el portàtil a sobre, per exemple.
[+]...
Publicat el 14 de març del 2008
| 1 minuts
| 81 paraulesLectors de e-books: encara no
Llegir llibres o documents llargs a la pantalla de l’ordinador no és precisament un plaer. I imprimir-los no és gaire bona idea, tampoc: acostuma a ser paper d’un sol ús, que s’acaba reusant i reciclant en el millor dels casos.
Per aquests casos, per exemple, els lectors de llibres electrònics son dispositius ideals (no trobo tampoc gaire còmode llegir en un iPhone, o una PDA qualsevol, amb pantalles de 3 polzades i mitja) però no acaben d’arrencar. El seu preu és massa elevat i, pel meu gust, les pantalles encara un pèl petites (6 polzades, el tamany de la majoria de pantalles, ve a ser com un full de mida DIN A6).
[+]...
Publicat el 15 de febrer del 2008
| 4 minuts
| 670 parauleskindle, iphone i els usuaris captius
Ahir Amazon va llençar a la venda el seu nou producte: el kindle, un lector de llibres electrònics que permet connexió sense fils, descàrrega de llibres on-line, accés a diaris i revistes on-line, compra de llibres a través del portal d’Amazon, i fins i tot lectura de blogs, un conjunt de possibilitats de connexió que l’altre competidor gran al mercat, el e-book reader de sony, ara per ara no té.
Consideracions estètiques apart, la intenció d’Amazon sembla més la de voler fer-se un forat en el futur mercat de llibres electrònics, posicionar-se, que no pas la d’obtenir guanys a partir de les vendes de l’aparell. Per això, la implementació de DRM i la connexió al portal d’Amazon son dos dels aspectes claus de l’aparell: la primera, perquè assegura als editors (o més ben dit, als gestors dels drets de publicació) que no perdran cuota de mercat ni beneficis (que és diferent de tenir pèrdues) i la segona, perquè s’asseguren la venda a través d’un nou canal que ells mateixos intenten crear.
[+]...
Publicat el 20 de novembre del 2007
| 4 minuts
| 747 paraules