Societat

Contínuament xerrem: xats, correu, xarxes socials. Fem comentaris, likes, ens els fan i ens els deixen… i tot quedà allà, suposadament al nostre abast, als nostres telèfons o ordinadors. Però quantes vegades repassem tot allò que hem anat “parlant”? Gairebé mai esborrem. Potser no usem o marxem d’algun servei, però difícilment ens donem de baixa o esborrem les dades. Fer-ho és gairebé com un acte militant, de reafirmació, molt conscient. [+]...

Douglas Rushkoff planteja una evolució del nostre univers mediàtic: We’ve been raised in a read-only media universe (TV was only read-only, newspapers were only read-only) […] we’re moving from an arbitrarily read-only reality into a read-write one. — Douglas Rushkoff, Decoding Digital Humanism, Podcast Person of the Week (7/9/2023), minut 8:00 És una idea molt simple, però molt potent: explica perfectament de quin mon venim, quin món s’obria, i en quin mon ens ha portat la comercialització de la xarxa. I no parlem en termes tecnològics, parlem en termes de societat, d’accés a la cultura, de possibilitats de creació lliure i de mediació d’aquesta creació, d’apropiació de la mateixa. [+]...

El món digital és ja un reflex del món físic. Fins i tot n’és una part més: la presència constant de la xarxa i dels dispositius mòbils, l’impacte que els mitjans, moviments i corrents nascuts a la xarxa tenen al món físic, l’ús de canals digitals per la organització de moviments polítics, protestes, contraprotestes, campanyes, etc. demostren sobradament que ja tot és un sol món. El món dels àtoms i el món dels bits s’han fet un de sol. [+]...

L’ús de la IA s’ha generalitzat i adoptat (voluntària o forçadament) de manera massiva, però jo segueixo tenint molts dubtes sobre algunes de les seves aplicacions, dels seus efectes, i de les conseqüències que això pot tenir. Per serendípia, m’he trobat amb el número 221 (gener de 2024) de la revista Valors, amb el monogràfic “Necessitem una ètica per a la intel·ligència artificial?”. Ja fa any i mig llarg dels articles… però amb el desenvolupament actual de la tecnologia, l’impacte social que té, i l’aplicació que hi estem veient en política, comunicació, defensa (diguem-li guerra) i ordre públic (diguem-li ús policial) no ha perdut pas vigència; al contrari, fa de bon revisar, perquè queda més clar que la legislació (o legislacions vigents a diferents parts del món) res tenen a fer si no s’hi aplica una ètica en el mateix origen del sistema. [+]...

Tot just he acabat de llegir “La vida secreta dels arbres”, de Peter Wohlleben1. Presenta els arbres, el bosc, com una comunitat: no és un lloc on creixen arbres individuals, uns al costat d’altres, si no comunitats d’arbres, que es comuniquen entre ells, que col·laboren, que creixen plegats, que generen les seves pròpies condicions, que tenen el seu propi temps, les seves malalties i les seves forces; que s’aprofiten uns d’altres2… no son només el que veiem si no el que hi ha sota terra, que la vida al bosc és, sobretot, sota terra, en arrels, fongs i animalons minúsculs; que existeix un equilibri en constant evolució. [+]...

De vegades sembla que la història, segons com llegeixis i t’informis, sigui un ens anònim, un conjunt de forces que estiren i arronsen i fan que passin coses, que ens empenyen i que no sempre podem canviar1, excepte en determinades ocasions en que un fet puntual canvia, de cop, la història (la mort d’algú, acostuma a ser). I si, que cada època té unes tendències tendències generals, uns models religiosos i socials, uns interessos econòmics i unes condicions tècniques diferents, i hi ha també desplaçaments humans massius que canvien la història, és clar. [+]...

La retórica acerca de la guerra de IA entre Estados Unidos y China impula los intereses de las compañías de tecnología más grandes por operar con mayor apoyo estatal y menores restricciones. Mientras tanto, el arsenal de vigilancia utilizado por agencias como la National Security Agency (NSA) y la Central Intelligence Agency (CIA) ahora se despliega en el ámbito doméstico, a nivel municipal, en el espacio intermedio de contratación comercial-militar por parte de compañías como Palantir. Se persigue a los inmigrantes indocumentados con sistemas logísticos de información y captura que antes eran exclusivos del espionaje extralegal.[…] El resultado es la expansión rápida y profunda de la vigilancia y una confusión entre contratistas privados, cuerpos policiales y el sector tecnológico […]. La vida cívica se ha rediseñado y los centros de poder se han fortalecido gracias a herramientas que ven con la lógica del capital, la vigilancia y la militarización1. [+]...

Tecnologia, capital i poder estan profundament entrellaçats en el món, a dia d’avui. Res que no hagi passat ja abans, si canviem tecnologia per indústria, o si canviem indústria per terres i anem tirant enrere en el temps, amb variacions i equilibris entre els tres: fa molt de temps, qui tenia terres, tenia també capital i podia exercir el poder més fàcilment, o la indústria i el capital intentaven (i aconseguien) pressionar el poder. [+]...

Els estatunidencs han convidat el llop al galliner. Ja està. Alguns ho sabien, altres no ho han volgut veure, altres pensaven que els donin, a les gallines. Ara rebran tots, excepte els menys rics. I de rebot, rebrem la resta del món. La resta dels galliners, on ja intenten colar els llops locals, col·legues seus. S’estan carregant l’estat des de dintre, i se’n venten. I no tenen aturador. Fa por, molta. Perquè els d’aquí s’envalentonen. [+]...

La societat tira cap a una banda, i el capital cap a una altra. A mesura que s’apropa el l’entronització de Trump i es desferma i desacomplexa el discurs econòmic totalment neo-liberal (i la paraula es queda curta) i radicalment extremista de dretes de Musk a ambdues bandes de l’Atlàntic, amb el suport sense complexos a l’extrema dreta europea, els poders econòmics (antics i nous: el financer i el tecnològic) es freguen les mans i deixen anar llast, es treuen despeses per ells innecessàries, que no aporten res al que ells busquen: la maximització del benefici. [+]...