Tecnologia

De fa anys s’anuncia, periòdicament, la mort dels RSS: se l’identifica com un sistema residual, una tecnologia de notificació que no aporta res i que no usa gairebé ningú, i que en una era d’interactivitat com l’actual sembla ser un únic canal consumidor. La cosa, però, no és tant que es mori: és que el deixen morir perquè no el volen usar. [+]...

La digitalització gairebé total de la nostra societat és un fet, i que per tant això permet rastrejar qualsevol cosa que es faci o digui, qualsevol contacte entre persones i fins i tot allò que es diu i es fa en qualsevol moment també l’és. L’efecte panòptic de tot plegat és brutal: la temptació de controlar tot el que fan els usuaris com a futurs compradors per perfilar-los i oferir-los tot allò que els pogui temptar i els faci gastar per part de les empreses, i la possibilitat de controlar qualsevol dissidència en règims no democràtics és, també, irresistible. I es fa. [+]...

La xarxa profunda és bàsicament un gran conjunt d’informació fora de l’abast dels accessos convencionals: un volum d’informació unes quantes vegades major que al que podem arribar via cercadors o URLs clàssiques: informació de bases de dades, llocs vells no esborrats, llocs amb accés via contrasenya. Informació normal, no directament accessible… en general. Però si la web és una extensió més de la nostra societat, incorpora també els seus vicis i defectes: tot allò que es pogués trobar en carrerons foscos o en veu baixa es pot trobar també a la xarxa. I com a tal, la xarxa ha potenciat també les possibilitats de comunicació i agrupació d’aquests usuaris, reforçant vincles, creant comunitats o obrint nous mercats: una aplicació pervertida de la mateixa. [+]...

La web és un oceà d’informació. Quan hi naveguem, però, només anem per la superfície i la resta queda, en gran part, amagada als nostres ulls: l’anomenada Internet Profunda conté uns quants ordres de magnitud de dades més que la web navegable. Darrere d’aquest nom tan sonor, però, no s’hi amaga exactament un gran misteri, o només una zona fosca… hi ha fins i tot informació que no es podria ni considerar amagada: senzillament no està indexada pels cercadors (que això moltes vegades sigui equivalent a que no surt als resultats de cerca i per tant el comú dels mortals no ho trobem, és una altra cosa), o està darrere de protocols que no usen els navegadors: [+]...

El pressupost i la disponibilitat de fons en un projecte no son, ni de lluny, garantia que tot sortirà bé. És important, és clar. Però és encara més important per aconseguir l’èxit una bona programació de tasques, un bon equip i l’establiment d’uns objectius assolibles. Un article a Time i la newsletter de Experts Exchange sobre els problemes del lloc Healthcare.gov del govern americà son potser l’últim i un del més representatius dels exemples (des de pressupostos creixents fins a una pobre codificació, passant per una sembla que inexistent coordinació), però no l’únic. Recordeu la plana del [Senat](pais.com/tecnologia/2012/11/28/actualidad/1354095742_842570.html http://www.senado.es/web/index.html “Plana web del Senat d’Espanya”) i les dades sobre el que va costar? [+]...

Per a què serveix tota la potència d’emmagatzematge, càlcul i cerca d’organitzacions com la NSA? L’explicació clàssica és seguretat, lluita contra el crim, et al. Però després resulta que es descobreix el propietari de The Silk Road per un error d’ell mateix, o que no s’hagin detectat patrons ja coneguts (de comportament, relació, etc.) per identificar terroristes, per citar casos coneguts. Anem cada vegada més cap a una societat vigilada, i la vigilància contínua i la intrusió en la privacitat d’aquestes agències i les seves similars (algú pensa que Rússia, Xina, Iran, Austràlia o els europeus no tindran quelcom semblant?) semblen quelcom normal, o un mal menor com a símptoma, mentre el problema real és la intenció al darrere d’aquestes organitzacions i els seus mètodes: la opacitat i nul·la transparència, la contraposició entre fets i paraules no fa més que augmentar el descrèdit i la confiança dels governants o els grups de poder per part dels ciutadans. [+]...

Llegeixo amb molt d’interès el que explica en Josep Maria Quintana sobre la decisió d’abandonar l’ensenyament obligatori de l’escriptura manual als Estats Units. Que aquesta decisió és, com ell diu, “renunciar a una conquesta intel·lectual de conseqüències imprevisibles” és una conclusió amb la que tots hi podem estar d’acord, i crec també que el que denota dels canvis que ja s’estan produïnt a la nostra societat és prou exemplificador. [+]...

El big data és el següent pas de la xarxa per explorar i explotar comercialment. El conjunt immens d’informació de tot tipus que es genera i s’emmagatzema, i la possibilitat d’interconnexió de les diferents sitges i de recerca i extracció de dades, resultats i tendències és un mercat que ningú vol desaprofitar. L’Administració, com a actor econòmic i social de primer ordre, també té interessos i és part en aquest terreny: d’una banda, com a impulsora de solucions que facin ús d’aquest concepte i de proveïdora de dades; de l’altra, actuant com a reguladora i aplicant lleis i controls per garantir la privacitat de la ciutadania. [+]...

La redefinició i optimització de la gestió de les ciutats, la millora de l’ús dels recursos (energia, aigua) i la recerca de nous models de creixement i de negoci marquen les grans línies dels programes de smart city arreu, és la reinvenció del model de ciutat: no és tant crear ciutats futuristes, sinó de millorar els entorns urbans existents, d’aprofitar i reconnectar tot allò que ja tenim però que funciona per separat, d’aplicar una visió holística, integral i informada de la ciutat com a espai geogràfic i conjunt humà. [+]...

La cerca i anàlisi de conjunts immensos de dades sembla ser el nou gran paradigma, la nova frontera a explorar, el nou Klondike on cercar or: Sabrem més de nosaltres, podrem buscar patrons de comportament i a partir d’aquí inferir no només gustos i amistats, si no trobar patrons de comportament i xarxes de contactes. Això pot ser un caramel per les agències de publicitat, i és, indubtablement, un caramel també per les agències de seguretat. [+]...