Manel Guerra

Fa dos dies parlava de l’especialització de continguts, o de marques específiques suportades per capçaleres de diaris importants, com a vies possibles perquè els diaris de paper sobrevisquin en aquest món saturat d’informació però mancat, alhora, de coneixement. Avui m’assabento, via l’escacc, que The Independent llençarà en breu un nou diari de qualitat a 20 penics, complementari del principal i amb continguts de qualitat: serà interessant seguir aquesta aposta, veure com funciona i com respon el públic, què n’esperen els editors i quins marges s’han marcat, si és un pilot per una transformació mes profunda del diari matriu o bé una capçalera que evolucionarà amb sentit propi. [+]...

Que els antics diaris de paper encara no han entès el món digital és un fet. O potser es podria matisar una mica més i indicar que el que no han entès és l’actual món digital: la immediatesa i disponibilitat de informació (o hauríem de dir-li dades+successos?) tothora fa que la versió digital d’un diari de paper hagi de donar quelcom més que les dades pures i dures: aquestes es poden trobar a molts llocs, i més, quan moltes vegades això va de la mà d’una baixa en la qualitat de la redacció de la notícia. [+]...

Què diferencia a l’entès del xerrameca? L’entès és aquella persona que t’avança per on aniran els trets, o perquè algunes coses són com són, o fins i tot et dóna noves visions del que hi ha i del que es cou. Sentir algú que sap explicar-se així és un plaer: sembla que et faci participar de la seva saviesa, del seu coneixement. Últimament he pogut escoltar un parell de xerrades, i el que em meravella és la capacitat d’aquestes persones de transmetre allò que t’estan explicant, i, sobretot, de fer-lo creïble. Però com el fa creïble, com li dóna veracitat al seu discurs? Què el fa guanyar la teva confiança, què hi ha de més que unes frases ben ordenades o un discurs ben construït? Què diferencia, doncs, l’entès del xerrameca? [+]...

Mai he acabat d’entendre el model de negoci que podia haver-hi darrere de twitter: pot ser que l’eina tingui un gran èxit i se’n faci molt d’ús, però si no hi ha uns ingressos lligats a l’ús (i directament proporcionals, per cobrir despeses), tard o d’hora qui el suporta acabarà fent figa. I twitter no semblava pas que treies calés d’enlloc, més enllà dels inversors. Últimament, però, sembla que les coses canvien: si amb els promoted tweets ja semblava que feien quelcom, amb els últims canvis anunciats no milloren únicament la interfície (o la experiència) d’usuari: marquen una línia de futur per poder treure’n un rendiment: [+]...

Cada vegada es veuen més pantalles panoràmiques per als ordinadors, i la informació sembla que es distribueix en format horitzontal. D’altra banda, però, estem acostumats a treballar en paper amb uns formats més aviat verticals: quan escribim en un paper, o un llibre, o els diaris, tot acostuma a tenir més aviat un format vertical. Els programes lligats a documents, com els processadors de text, o els visors de pdf, també prioritzen el format vertical, i en canvi aquesta feina la fem sobre pantalles amb format més aviat horitzontal, que només et deixen veure part del document (perquè per treballar a plana sencera o tens bona vista o un monitor ben gran…) [+]...

Què es guanya fent una vaga que afecta milers de persones i no respecta serveis mínims? De veritat que no veuen que aturar les línies de tren de Vallès i Llobregat en hores punta no beneficia ningú? Se m’escapen els avantatges que hi pugui haver: senzillament, es perd de vista que és un servei públic, i que no em vinguin amb retòriques combatives sobre la necessitat de fer-ho per doblegar l’empresari. No m’ho crec. És un recurs fàcil a la força, a aprofitar-se d’una posició de poder, una posició tremendament egoïsta. I no son els primers a fer-ho, però si podrien haver estat els primers a veure que hi ha altres formes de fer vaga i protestar, i guanyar-se la simpatia, i no l’enuig (per dir-ho suau) de la gent. [+]...