Hola!

Benvinguts i benvingudes al meu racó a la xarxa.

Comparteixo i escric coses per aquí, amb més o menys encert, des del 2005.

Què fem amb Thunderbird?

Thunderbird està anticuat: és operatiu, és útil, però està anticuat, no ha evolucionat, les millores que van sortint de tant en tant son tot just petits pegats per arreglar algun error, i poca cosa més. El tan esperat Thunderbird 3.0 hauria de posar solució a això, i en part ho farà: una millor integracio amb serveis webmail com gmail o yahoo, motors de renderització més potents, millor gestió del javascript i del correu off-line, cerques… segur que sí, però sembla gairebé totes millores tècniques. I la interfície? Sí, es parla de tabuladors, d’alguna vista dels contactes… però no es veu gaire moviment més, a no ser que hi hagi sorpreses d’última hora. [+]...

Còctel explosiu

Es diu que pobresa i ignorància son un còctel explosiu. D’acord.

Però i riquesa i ignorància? i poder i ignorància? No se’n parla tant, i son igual, si no més, perillosos.


Comments:

pqs -

bravo!


Santa innocència

Aquest matí, parlant amb la meva filla, de sis anys:

- Avui XXXX ja no va a treballar a [nom d’empresa].
- Ah. S’ha desapuntat?
- Sí, filla. S’ha “desapuntat”.

Planificació familiar i religió

Els conservadors cristians (no només els catòlics) s’oposen a l’ús del preservatiu i a la planificació familiar, segueixen confiant en el medieval sentit de la castedat o bé en la bona voluntat de Déu per donar-nos seny. Mentrestant, els ultraconservadors clergues xiïtes de l’Iran impulsen la planificació familiar per evitar una societat de pobres sense feina i gairebé sense educació. No tot és blanc o negre, així que potser hauríem de començar a obrir una mica la ment, revisar les nostres idees i imatges preestablertes i començar a remar tots en la mateixa direcció. [+]...

Gestió de projectes i mumis

Quan hom parla de la gestió de projectes, el primer que vé al cap son dates d’entrega, pressupostos, anàlisis, proves, terminis, documents i tot un seguit de tècniques i mecanismes per controlar i garantir que la feina es fa ben feta minimitzant despesa i temps d’execució. Una part integrant molt important d’un projecte es l’equip que el duu a terme i, liderant l’equip, el cap de projecte, que en una visió molt simplista es podria veure com el que planifica i controla, i poca cosa més. Però potser la tasca més important que ha de dur a terme el cap de projecte és la direcció dels components de l’equip, per exemple: [+]...

Linies borroses entre ebooks i netbooks

Si un dispositiu de llibres electrònics i un netbook usat per llegir llibres es poden diferenciar, bàsicament, per la pantalla, que pot passar si la mateixa pantalla es fa servir en els dos? Una pantalla que permeti la velocitat i el color d’un portàtil i la legibilitat en exterior, la comoditat i el consum d’una pantalla de tinta electrònica…

Pixel Qi ja estan anuncia que ja estan treballant per servir-les als fabricants. Quan veurem màquines equipades a tecnologia?

Escriptura en llibres electrònics

Nielsen sempre ha dit que escriure per la web és diferent d’escriure per un mitjà en paper. Ara resulta que escriure per llibres electrònics també serà diferent, perquè és un altre mitjà, amb unes altres característiques.

Tot dependrà de la intenció amb que s’escrigui, però és interessant com un nou concepte, el llibre electrònic, pot comportar canvis similars als de la web: nous requeriments d’usabilitat, noves maquetacions, noves maneres d’escriure, disposicions del contingut en funció de la intenció de venda…

Usabilitat de llibres electrònics

Jakob Nielsen, el gurú de la usabilitat, revisa la usabilitat del Kindle d’Amazon. Conclusió: els llibres electrònics son ja bons per alguns usos. Per llegir a casa, però, encara son millor els llibres de paper (el destacat és meu). (Nielsen parla del Kindle, però crec que la seva conclusió és extensible a tots els dispositius de tinta electrònica. Potser una pantalla més gran, un temps de resposta menor i un preu més baix ajudarien al canvi d’opinió.) [+]...

Murs

Arreu del món s’aixequen murs per intentar aturar fluxos de població no desitjats, per separar comunitats: entre la Índia i Bangladesh, a la frontera mèxico-americana, a Ceuta i Melilla, entre Israel i Cisjordània, entre les dues Corees o d’altres ja caiguts com el de Berlín… Però aquests murs no son més que pegats temporals, solucions momentànies d’estadistes que s’ho miren tot a través d’un mapa, que creuen que es pot dibuixar sobre el terreny una línia tan clara com la d’un mapa. [+]...