Manel Guerra

Google ha passat de ser només un motor de cerca a ser alguna cosa més semblant a una empresa de publicitat. La qüestió és com pot afectar, o si afecta d’alguna manera, tot això als resultats del cercador: youtube, blogspot o la nova knol, entre d’altres, pertanyen a Google: com més resultats ofereix d’aquestes pàgines o millor posicionades estiguin les pàgines en els resultats, més tràfic intern genera Google i per tant més possibilitat de col·locar els seus anuncis. [+]...

Els fils de suscripció rss s’han convertit de fa temps en una de les meves fonts primàries d’informació: dels articles i notícies que arriben cada día al meu agregador, salto a veure aquelles que més m’interessen al seu propi lloc: l’agregador s’ha convertit en el meu portal de notícies; així, és clau trobar un lector de rss que s’adopti bé als meus usos. Convertint-se en el meu “diari” particular, necessito (m’agrada, vull) que l’agregador em presenti les notícies d’una determinada manera: agrupat per dates, amb una navegació per etiquestes (que conformaran les seccions del meu “diari”), i una visualització clara. No m’interessa tenir un volum d’informació gegant en pantalla (un mega-resum de tot), ni faig servir les capacitats socials (que acostumen a intentar lligar-te a un lloc), ni em cal una organització per carpetes com si del correu o del disc dur es tractés. [+]...

Nicholas Carr es demanava a la revista The Atlantic si Google (volent dir la xarxa) està afectant a la nostra manera de llegir. David de Ugarte, per la seva banda, ho analitza des del punt de vista de la cultura de tradició catòlica i llatina, contraposant-ho a la visió portestant de Carr. El que segueix intenta ser una aportació al text d’en David, un altre punt de vista (inicialment era un comentari al seu bloc): [+]...

L’enderrocament del Mur de Berlín, el final de la Guerra Freda i l’enfonsament de la Unió Soviètica, l’establiment dels Estats Units com a única potencia hegemònica mundial feia preveure que ràpidament s’hauria d’estendre una ideologia i un sistema econòmico-polític a tot el món, basats com estàvem en la visió dels dos grans sistemes enfrontats. Anys després, però, ens trobem que han sortit nous actors, que hi ha grans problemes sense resoldre i tot sembla lluny de cap tipus d’ordre mundial: immigració legal i ilegal cap als països rics, fam i conflictes als països pobres, la pobresa que s’incrementa i la educació que no arriba a tothom, la demanda creixent d’energia i els conflictes per recursos com petroli o aigua, països desectructurats, zones de ningú on proliferen els senyors de la guerra i els criminals, desplaçaments de població i catàstrofes naturals… [+]...

Es pot confiar en algú que en un determinat moment et diu una cosa i una estona després et diu totalment el contrari, o que amb una mà et dóna una llepolia mentre amb l’altra et clava un mastegot? Què en pensem, d’algú que es queixa que no li fan cas però que, quan parla, diu coses que ningú no entén o que estan fora de lloc? Algú li farà cas? [+]...

Estem acostumats a interactuar amb l’ordinador apretant botonets a la pantalla, desplegant llistes, amagant o mostrant finestres o tabuladors, i costums iguals o similars els hem traspassat al món del web: influenciats per l’entorn gràfic que ens envolta i pels consells dels entesos sobre com funcionen millor les interfícies d’usuari, no ens movem de determinats elements gràfics, que sempre són els mateixos, els disfressem com els disfressem: botons, desplegables, enllaços, tabuladors, finestres… [+]...

Ja ha arribat l’iphone aqui, i ara tothom es dedica a parlar-ne i a cantar-ne les delícies, explicar-ne meravelles, fer reportatges i anàlisi variades… D’acord que l’aparellet està bé, però tant bé com perquè tothom hi hagi d’anar al darrere i ser el primer en informar i donar dades? Que no hi ha més coses, que no passa res més? Un acaba creient que els d’Apple son uns mags amb això de la publicitat: tothom els fa la campanya gratuïta. [+]...

Cada cert temps, corre per la xarxa el rumor que Google farà un sistema operatiu propi, que és el usa internament i que l’alliberarà … Res més lluny de la realitat. A despit del que es pugui usar internament a Google, hi ha unes quantes raons que mostren perquè no acabarà havent-ne cap: Google ha de provar les seves aplicacions sobre les diferents plataformes existents al mercat, tancar-se en un SO propi seria tancar-se portes de mercat. Quin profit Google de barallar-se amb drivers i hardware? El seu camp són les dades, la informació i les accions dels usuaris, la xarxa social i les relacions, i no la electrònica Per Google, l’ecosistema és la xarxa, no les màquines. Aixíí, amb qui s’ha d’entendre son els navegadors, no amb els sistemes operatius que els suporten. O, dit d’una altra manera, perquè complicar-se la vida amb problemes de hardware, controladores, instal·lacions i demés quan el que ens interessa són les dades? [+]...

Ara que ha sortit Firefox 3 cal tenir-lo també en compte a l’hora de dissenyar pàgines i de testejar aplicacions web, però tampoc no es pot un oblidar del Firefox 2, per tant, cal mantenir-los els dos… però si els anem executant ara un, ara l’altre, els perfils se’ns van canviant en funció de les extensions suportades, etc… total, un maldecap. Hi ha una manera f?l d’executar ambd?navegadors en una mateixa màquina: [+]...