Hola!

Benvinguts i benvingudes al meu racó a la xarxa.

Comparteixo i escric coses per aquí, amb més o menys encert, des del 2005.

Informació privilegiada per assaltar la frontera

Els assalts a la tanca de Melilla per part d’immigrants que intentaven passar-la han estrenat una nova tàctica: la melé (vist que els assalts amb escales a la doble tanca no van funcionar el 2005). La tècnica pot ser una mica barroera, perquè es basa en la quantitat de gent que hi arriba i en el desbordament de les forces vigilants, però en el segon intent hi ha un petit factor diferencial: els qui volien passar no ho han fet a la babalà, han escollit un moment específic: la tanda de penals en el partit Espanya-Itàlia, i això demostra un grau més alt de sofisticació, l’ús d’informació sobre l’objectiu, el coneixement del seu funcionament. [+]...

Notes de feina: blog + wiki

Gran part del dia laboral d’avui he estat consultant pàgines i correus, enviant correus, retocant documents i posant informació a wikis interns, em fa l’efecte d’haver generat informació, ara queda esperar a rebre les respostes de tota aquesta feina. La qüestió és que la gestió de la informació, la pròpia i la forana, ocupa una part important del temps, i, a vegades (moltes, masses ), impel·lits pel dia a dia, no ordenem les idees, no deixem el que hem produit i reflexionem sobre allò que hem fet. [+]...

Missatge transparent à la Humanized

Jugant una mica amb Javascript i css, he creat una petita utilitat per mostrar missatges a l’usuari en una aplicació web de manera no intrusiva, és a dir, que no molestin gaire ni distreguin del flux de treball. La utilitat la podeu trobar a l’apartat del Taller de la web, on també es pot probar. Està totalment influenciada per les idees de la gent de Humanized, i al post Monolog Boxes and Transparent Messages podeu trobar una explicació més ben plantejada que la que jo podria fer. [+]...

L'avantatge 'usar software lliure

Diu Phil Shapiro que Obama estandaritzarà el software de la Administració Federal a OpenOffice si arriba a la Casa Blanca. Independentment de la veracitat/fiabilitat de l’afirmació, al mateix article Shapiro parla de l’ús del software lliure a Brasil, i de l’avantatge que això li pot suposar: [Brazil] has standardized free software in their schools. That means 100 million students in Brazil will have several years more experience using free software than students in the United States. In a competitive, flat world market, schools in the United States cannot afford to be left behind like that. [+]...

Googlitzant-nos

D’una banda, veig que Google anuncia que distribuirà les seves llibreries JS, i de l’altra, al blog de Gmail ens expliquen les bondats d’usar IMAP davant de POP. Així­ a primera vista no sembla que els dos temes tinguin gaire a veure, però sembla una altra manera de poder dibuixar gràfiques de xarxes i relacions socials, d’usos de la web, elements primordials en la estratègia econòmica de Google: Les crides a les llibreries de Google poden donar informació sobre els llocs on s’estan cridant i sobre els usos que se’ls dóna, mentre que un ús del correu mitjançant IMAP (és a dir, sobre servidor) sempre donarà més informació sobre la xarxa social de qui l’usa que no pas el desconnectat POP en mode local… [+]...

Agricultors africans i subsidis europeus

Ngozi Okonjo-Iweala, directiu del Banc Mundial, en un escrit al Time de 19 de maig de 2008 deia: If the world’s richer countries really want to help poor African farmers, they could make a massive difference by eliminating their own agricultural subsidies. Is it really acceptable that while the average African lives on $2.30 a day, cattle in Europe draw an average subsidy of $2.20 per head a day? Okonjo-Iweala va escriure això arran de les primeres protestes per les pujades dels preus dels aliments ara fa uns dies, però el que diu hauria de ser vàlid amb independència dels situacions extremes o problemes temporals. [+]...

Petroli barat i el model urbaní­stic i social

L’encariment del petroli no significarà només una pujada dels preus de les benzines o dels seus productes derivats. De fa anys el model urbaní­stic s’ha adaptat a la facilitat de mobilitat de la societat actual i proliferen els models dispersos d’urbanisme, siguin urbanitzacions aïllades o enganxades al nucli urbà, on has de disposar de vehicle per desplaçar-te per a la més mí­nima necessitat. Ara es comença a parlar del problema del transport: sostenibilitat, rendibilitat, competitivitat… però el problema no és només substituir el cotxe per mitjans públics o per mitjans sostenibles privats, si no que el canvi ha de ser més de fons. [+]...

Perquè els ordinadors han de semblar un ordinador?

Perquè han de tenir un teclat i una pantalla que es tanca i ja està? Combinant tecnologies ja existents i amb una mica d’imaginació, es poden crear màquines que semblaven a anys lluny del mercat. A The Reader descobreixo i em meravello de la imaginació d’alguns: el que es projecta per a la segona generació del XO: ordinador portàtil, baix consum, interconnexió a xarxa, tacte suau, conversió a lector de llibres, pantalla tàctil que es pot fer servir com un teclat… no és res de nou, tot plegat. El que és nou és com es combina tot i dóna lloc a un nou producte. [+]...

El futur de la cultura

Noves formes de control sobre el tràfic de xarxa i una notícia apareguda al País sobre diferents formes, sinó oposades, de gestionar la cultura, em porten al cap un text de Jacques Attali: En general, es passarà del dret de compra al dret d’accés. En particular, la desmaterialització de la informació farà més fàcil passar de la propietat de les dades a l’ús la qual cosa permetrà un major accés a la cultura, a l’educació i a la informació. Cada cop serà més difícil mantenir el control sobre la propietat intel·lectual. […] [+]...

P4P i el control dels continguts

La nova tecnologia P4P per accelerar la descàrrega de continguts compartits a la xarxa pot no ser tan bona com la pinten. Aquesta tecnologia en proves accelera les descàrregues entre usuaris de manera notable, basant-se en el concepte de proximitat dintre d’una mateixa xarxa: d’aquesta manera, es prioritza la cerca i els intercanvis entre els components d’un mateix proveïdor, que se suposa que internament ha de tenir unes velocitats superiors als enllaços entre els operadors (de fet, és com si apliquéssim -d’una manera una mica barroera- el concepte de proximitat geogràfica o de veïnatge: sempre trigarem menys a portar una cosa de prop que no de lluny). [+]...