Manel Guerra

Fa un temps pensava que el meu mitjà d’entrada gairebé únic i global a la xarxa seria, d’aquí poc, el navegador, única i exclusivament el navegador. Tota la meva informació, contactes, converses, notícies es troben a la xarxa, i més concretament, hi accedeixo a través de pàgines web. Serveis com els blocs, webmails, els lectors de rss on-line, missatgeria instantània, microblogging com twitter… tot és accessible a través de pàgines web: si vull disposar de la meva informació o usar aquests serveis amb independència del lloc des d’on accedeixi, haig de fer-ho a través de pàgines web. [+]...

Amb aquest bloc intento participar a la conversa global, exposar idees, discutir-les, aprendre. De fa un temps, però, també empro twitter per converses son més ràpides, un intercanvi d’idees, o només per petits apunts (en el meu cas, el “What are you doing?” de twitter seria més un “what are you thinking?” o un “What do you say now?”). Son dos expressions de la mateixa conversa. He posat a la portada del weblog, doncs, una petita finestra on surten els meus últims posts a twitter, per tal d’agrupar-ho tot plegat una mica, i a la barra de la dreta hi ha un nou canal rss amb els posts tant del blog com del twitter. [+]...

Europa promociona el multilingüisme i la riquesa idiomàtica del continent, tot i que, per raons pràctiques, l’ús habitual es limiti a unes quantes llengües de treball. Un article d’El País fa esment a aquesta qüestió i a un estudi fet per Amin Maalouf i d’altres (versió anglesa en pdf), i ho relaciona amb la pèrdua de pes de l’espanyol enfront d’altres llengües. La necessitat d’apropar-se als ciutadans i parlar en les seves llengües, la necessitat d’aprendre algun idioma que no sigui l’anglès per a comunicar-se (la “llengua personal adoptiva”), la riquesa cultural dels diferents idiomes del continent enfront de l’ús d’un sol idioma son fets a destacar també. [+]...

Via Flaneuse arribo a Remixing cities, un interessant treball on es discuteix com es poden implementar al món físic, a la nostra societat, idees, conceptes i lliçons nascudes a la xarxa. Quina és la diferencia entre la societat que ens trobem a la xarxa i la real? La societat a la xarxa s’autoorganitza, és flexible i proactiva i busca solucions als seus problemes, discuteix i aporta, construeix més que destrueix. La societat real té un ordre imposat, inestable, que no s’adapta bé als canvis, les organitzacions i les solucions responen moltes vegades no als interessos dels propis integrants del grup social si no a les directrius donades des de la part superior de la piràmide, directrius que poden ser estàndars i suficientment amplies com per adaptar-se a diferents situacions però que no resolen realment cap d’elles. [+]...

Finalment si vaig mirar el debat electoral. I, tal i com pensava, no em va resoldre cap dubte. En tot cas, em va refermar en les meves posicions. Ara, però, tothom farà anàlisi dels moviments, mirades, vestits, paraules, interrupcions, cites, números, estadístiques que van fer els dos candidats. Alguns s’ho miraran amb una mica més de detall i intentaran destriar quelcom d’allò que van dir. Els mitjans afins a cada partit parlaran del seu triomf, i treuran (treuen) les errades de l’altre. [+]...

He afegit un parell d’enllaços a la barra lateral per si passa algú per aquí (o bé de lluny, mai se sap) i vol llegir els apunts en castellà o en anglès. La traducció obre una nova finestra (o pestanya, segons tingueu configurat el navegador) i usa el traductor on-line de la Generalitat de Catalunya, que va força bé. També vaig intentar traduir els fils de suscripció, però no ho he aconseguit, el codi que retorna no és bò. Potser usant pipes i traduint el contingut de cada element… seguiré provant. [+]...

Plou. Poc, però plou. I tota aquesta aigua que cau se’n va directament a la claveguera, on es barreja amb la resta d’aigües grises, negres i de més colors. No hi hauria manera d’aprofitar tota aquesta aigua? No es podria aprofitar l’aigua que cau directament a les teulades i sobre el paviment? Quina superfície pavimentada, coberta, tenen les nostres ciutats? Perquè no aprofitem tot allò que cau sobre les teulades i ho derivem cap a dipòsits subterranis? Quin volum d’aigua es pot recollir en una ciutat de la superfície de Terrassa? [+]...

Llegir llibres o documents llargs a la pantalla de l’ordinador no és precisament un plaer. I imprimir-los no és gaire bona idea, tampoc: acostuma a ser paper d’un sol ús, que s’acaba reusant i reciclant en el millor dels casos. Per aquests casos, per exemple, els lectors de llibres electrònics son dispositius ideals (no trobo tampoc gaire còmode llegir en un iPhone, o una PDA qualsevol, amb pantalles de 3 polzades i mitja) però no acaben d’arrencar. El seu preu és massa elevat i, pel meu gust, les pantalles encara un pèl petites (6 polzades, el tamany de la majoria de pantalles, ve a ser com un full de mida DIN A6). [+]...

L’administració electrònica, fins ara, es caracteritzava per posar a disposició dels ciutadans els tràmits per internet, facilitar resultats d’algun tràmit per la xarxa o per sms, informar de terminis i tributs… Últimament s’obren noves vies, i es comença a extendre la idea de la carpeta del ciutadà (o noms similars): un lloc on cadascú, prèviament identificat, pot accedir a informació personal, realització de tràmits directes, etc… En un món cada vegada més connectat, aquesta és la via a seguir. Proporcionar informació al ciutadà i facilitar els tràmits és correcte, però no n’hi ha prou. Cal permetre que en qualsevol moment es pugui accedir a tota la informació que l’administració té de nosaltres, als nostres tràmits, els nostres tributs i pagaments, i s’ha de facilitar l’accés a aquesta informació de diferents maneres: accedint directament a la carpeta del ciutadà, mitjançant fonts rss o fins i tot amb la integració de calendaris fiscals o municipals en els nostres calendaris personals, és a dir, portant la informació a “casa” del ciutadà, facilitant-li així­ l’accés i fent-lo més participant de la comunitat. [+]...