Manel Guerra

Avui ha obert Wikia, el nou cercador de Jimmy Wales, el fundador de la wikipèdia. Wikia pretén oferir, amb el temps, resultats de qualitat similar a la de Google (entenent per qualitat el valor que puguin tenir per a l’usuari que fa la cerca ), però l’aproximació que fa per arribar al resultat és totalment diferent: si Google usa el famós PageRank i algoritmes computacionals, Wikia vol usar la valoració que facin els usuaris dels resultats1 per refinar els mateixos, és a dir, vol usar l’immens cabal de coneixement que poden oferir els seus usuaris, sense amagar, a més, els algoritmes de cerca2. [+]...

Pregunta ràpida: serveixen les mesures de reducció d’emissions que s’apliquen al transport (, cotxes, camions, propostes per vaixells) per reduir realment les emissions? O només les posposen? El fet que estalviem combustible i que els motors siguin més eficients ens permeten no emetre ara més contaminació a l’atmosfera i, d’altra banda, allarguen la vida dels combustibles fòssils. Sabent com som, això només fa que es posposin aquestes emissions, perquè la base és la mateixa, només que millorada. [+]...

Opinions i idees interessants les que vam poder sentir el dimarts passat a la 2a trobada de blocaires terrassencs. Si el tí­tol de la trobada era El bloc com a mitjà de comunicació ciutadà. Realitat o utopia?, la xerrada va anar una mica més enllà, i es va acabar parlant també de periodisme ciutadà i de la influència que el món dels blocs té o pot tenir sobre el periodisme i si pot fer que aquest evolucioni. [+]...

Ningú fa les coses gratis. Ni Google, per molt poc “evil” que siguin. La seva última iniciativa, REC (renewables less than coal) no és un brindis al sol (mai més ben dit) per trobar una manera de fer que les energies renovables siguin més barates de produir que el carbó (la més barata de les tradicionals), sino una manera de reduir dràsticament els costos d’energia que tenen. La despesa d’energia dels centres de càlcul de Google ha de ser astronòmica, i usar energies alternatives, renovables i barates, no només redueix els costos sino que augmenta el prestigi la bona imatge que tenen. O’Reilly parla més sobre el tema. [+]...

Demà dia 4 de desembre es fa la 2a trobada de blocaires terrassencs, a les 19:30 al Cinema Catalunya de Terrassa, i el tema que es planteja és prou engrescador: El bloc com a mitjà de comunicació ciutadà. Realitat o utopia?. Com s’enfocarà? Parlant de la blogsfera com un mitjà en sí mateix, o parlant d’experiències de ciutadans-periodistes, com a OhMyNews? Permet aquest mitjà desenvolupar una conversa global a nivell ciutadà o son petites xarxes interconnectades entre elles? Pot portar això conseqüències a nivell social notables? Crec que es poden plantejar moltes preguntes, fer algunes teories al respecte i estar d’acord en uns quants punts, segurament. La resta, el temps dirà. [+]...

Un parell de definicions: .cat: opció que representa una llengua i una cultura vives, que en un món canviant i en xarxa es demostra cada vegada més interessant: deslligada d’un territori concret, a aquesta cultura s’hi pot pertànyer per voluntat, t’hi pots identificar si tu vols. No discrimina si ets del nord, sud, llevant o ponent, actua en xarxa i accepta les diferències. Es pot identificar en uns determinats àmbits territorials, però no amb lí­nies exactes. [+]...

Señora Magdalena Álvarez, Oigo en las noticias de la radio que esta tarde usted y el portavoz de ICV-EUiA, Joan Herrera, han tenido un pequeño rifi-rafe en el congreso. Se quejaba Herrera de que los que están partidos y doblados son los usuarios de Cercanías, por ver cuanto empeño se pone en la alta velocidad y cómo se inauguran nuevas líneas, mientras que los problemas en Cercanías se eternizan. Y su respuesta me ha dejado temblando: no se dice partidos ni doblados, se dice partíos y doblaos, que si unos tienen que saber decir Josep-Lluís, los otros bien pueden aprender cómo hablan los andaluces. [+]...

Ahir Amazon va llençar a la venda el seu nou producte: el kindle, un lector de llibres electrònics que permet connexió sense fils, descàrrega de llibres on-line, accés a diaris i revistes on-line, compra de llibres a través del portal d’Amazon, i fins i tot lectura de blogs, un conjunt de possibilitats de connexió que l’altre competidor gran al mercat, el e-book reader de sony, ara per ara no té. Consideracions estètiques apart, la intenció d’Amazon sembla més la de voler fer-se un forat en el futur mercat de llibres electrònics, posicionar-se, que no pas la d’obtenir guanys a partir de les vendes de l’aparell. Per això, la implementació de DRM i la connexió al portal d’Amazon son dos dels aspectes claus de l’aparell: la primera, perquè assegura als editors (o més ben dit, als gestors dels drets de publicació) que no perdran cuota de mercat ni beneficis (que és diferent de tenir pèrdues) i la segona, perquè s’asseguren la venda a través d’un nou canal que ells mateixos intenten crear. [+]...

El dijous passat no vaig seguir la crida a apagar els llums a les 20.00 hores. Primer, perquè a aquella hora estem enmig del fregat de sopars i anar a dormir els nens de casa; segon, perquè ja vigilem i requetevigilem la resta de l’any; i tercera, ras i curt, perquè amb cinc minuts d’apagar bombetes no fem res. Es pot dir que actuacions d’aquest estil son necessàries pel ressò mediàtic que tenen, per l’efecte de conscienciació i d’educació que tenen sobre la població… [+]...

Fins ara, els perfils i la manera de ser de les grans personalitats ens han vingut donats per la seva obra escrita: articles, llibres, cartes… ocasionalment, algun diari personal o la aparició d’un feix de cartes desconegudes ens han donat més llum (o més ombres) sobre el personatge en qüestió. En general, però, són textos meditats, reflexionats, fàcilment traçables i que només alguns escrivien. Però en l’era de les comunicacions digitals i instàntanies, tot això canvia. Gairebé tothom deixa un rastre escrit, moltes vegades poc o gens reflexionat -pura brossa bí­tica-, en diferents mitjans, la informació es multiplica i es fragmenta, les relacions augmentes i també el rastre que deixen… com investigaran els historiadors del futur aquestes relacions, com establiran el perfil de les personalitats, com estudiaran l’epistolari digital? Hauran de repassar correus electrònics, blogs, xats, twitters, jaikus i demés? Les lleis de privacitat els ho permetran? Es trobaran discs perduts amb arxius de correus electrònics desconeguts? Com sabran quins son els missatges originals i no simples còpies o impostures? [+]...