Hola!
Benvinguts i benvingudes al meu racó a la xarxa.
Comparteixo i escric coses per aquí, amb més o menys encert, des del 2005.
Fora grip!
Buf!
Dos setmanes després que una quasi-grip m’hagi tumbat i deixat ko, aconsegueixo deixar-la enrera.
I que n’és de maco, quan estem sans! La majoria de vegades ni ens n’adonem…
Comments: pqs - Mar 2, 2007
Jo també en vaig tenir! Està de moda ara! Com twitter.com! http://twitter.com/pqs ;)
? - Mar 3, 2007
Algo puede pasar en Terrassa el día 26 de Abril de 2007.
Manel - Mar 3, 2007
[+]...
Publicat el 5 de març del 2007
| 1 minuts
| 118 paraulesEl codi és poesia
En les línies d’un programa es pot amagar una bellesa formal insospitada, una elegància de formes i simbols combinades amb una lògica senzilla i funcional, efectiva. Matemàtica i lògica, alhora.
Wordpress ho ha resumit d’una manera molt maca en el seu lema: Code is poetry.
Quina llàstima que jo no arribo a tenir més que una prosa poc acurada.
Publicat el 14 de febrer del 2007
| 1 minuts
| 59 paraulesMissió... impossible?
Una foscor gairebé absoluta i silenciosa l’envolta. Es mou lentament, sense fressa. A cada petit moviment el segueix una parada per comprovar que no s’ha sentit res, que no l’han detectat. S’incorpora i passa al costat dels objectes, intuint-los més que veient-los, evitant tocar-los.
Un petit llum vermell és tota la il·luminació que hi ha, suficient per endevinar els volums i les ombres. Segueix movent-se en silenci, i, en la obscuritat, sent la respiració de l’altre, sap que és allà i que el poden enxampar en qualsevol moment.
[+]...
Publicat el 12 de febrer del 2007
| 2 minuts
| 250 paraulesExplicant la xarxa
L’elecció per part de la revista Time de l’internauta com a persona de l’any va provocar comentaris i més comentaris a la blogosfera, en tots els idiomes.
A la pròpia revista hi van arribar cartes i cartes donant suport a la decisió i d’altres mostrant el seu desacord, l’argument majoritari d’aquestes últimes era que un usuari anònim, una persona corrent, en definitiva, no és prou important per rebre aquest nomenament, alguns en deien que era un símptoma de l’egoïsme imperant en el nostres temps… Sí que és un símptoma, però de que els temps canvien: de que ens comencema a moure, de que les nostres decisions són importants, que no som només part d’una massa, som un conjunt d’individualitats, que és molt diferent. La xarxa és només una eina.
[+]...
Publicat el 7 de febrer del 2007
| 1 minuts
| 180 paraulesNexes
Breu:
Qui ho diria, que de vegades la política, la literatura i la informàtica estiguin tant a prop: si “La servitud voluntària” d’Étienne de la Boétie reflecteix d’allò més bé l’ideari del software lliure, “El príncep”, de Maquiavel, sembla que sigui la guia d’actuació de determinades megacorps.
Caldrà fer-hi una rellegida.
Publicat el 5 de febrer del 2007
| 1 minuts
| 51 paraulesTemps o rellotge?
Tú tienes reloj, yo tengo tiempo*
Touché. Només cal mirar enrera: què ràpida passa la setmana, què ràpid passa l’any. Mesurem el temps, però no el disfrutem.
(*) La Contra de La Vanguardia, dijous 2 de febrer. Entrevista a Moussa Ag Assarid, autor de “En el desierto no hay atascos”.
Publicat el 1 de febrer del 2007
| 1 minuts
| 50 paraulesInformació fast-food
Se suposa que cada vegada estem més informats: cadenes de notícies de 24 hores a la televisió o a la ràdio, més premsa escrita i d’accés més fàcil: diaris gratuits de fàcil lectura (d’abast local o nacional), versions reduides, per imprimir, d’edicions digitals de diaris de pagament, panells informatius als autobusos o a les parades de metro… notícies i més notícies, a tota hora i en qualsevol lloc.
Però aquest és un esquema repetitiu i enganyós: les mateixes noticies repetides cada mitja hora o cada cinc minuts, o cuinades i filtrades per llegir-les ràpidament en un trajecte de transport públic o fent un cafè ràpid. Tenim la sensació d’estar més informats, però només estem més saturats de la mateixa informació, repetida i repetida, i ens acostumem a escoltar, llegir, consumir informació ràpida, i aquí ens quedem. fast-info.
[+]...
Publicat el 30 de gener del 2007
| 3 minuts
| 435 paraulesMartí
Avuí el Martí ha trucat a la porta: 3'490 kg de nen d’allò més maco!
Tant la mare com el petit estàn rebé, el pare content com un jínjol, i la germana s’ho mira de lluny (ai, que patirem!). Això sí, ara haurem de tornar a acostumar-nos a bolquers, xumets, caquetes, biberons… però tot sigui això.
I, com diu una amiga:
Apa, descansa i aprofita les hores de son, no et fotis a jugar a informàtics ara, eh? ;-)
[+]...
Publicat el 22 de gener del 2007
| 3 minuts
| 435 paraulesInterioritzar el canvi
Les administracions fan esforços per apropar-se al ciutadà, per facilitar-li el compliment de les diferents obligacions i oferir-li uns millors serveis, si més no, des de la banda de les noves tecnologies.
A diferents nivells (estatal, autonòmic, local), s’hi estan esmerçant importants esforços per fer realitat aquests objectius, siguin de manera directa (més informació, processos participatius, redisseny de webs, oferiment de serveis i informació per diversos canals) o bé indirecta (comunicacions interadministratives, reducció de la paperassa solicitada…)
[+]...
Publicat el 19 de gener del 2007
| 2 minuts
| 408 paraulesGlobalització
Tothom ha de poder competir en igualtat de c0ndicions. Això, mentres les empreses occidentals son les que s’emporten la immensa majoria del pastís, no té problema. Produir en països més barats (Àsia, Mèxic, el magrib), obrir nous mercats als nostres productes, instalar centres de tecnologia a països més barats (la índia), fer-se amb les grans contratacions per infrastructures (comunicacions, oleoductes, ports)…
Però s’ha acabat aquesta fase. Nous jugadors han entrat en escena: empreses xineses es fan amb contractes de tot tipus a l’Àfrica i sud-Amèrica, Lakshmi Mittal compra Arcelor per crear Arcelor Mittal, una empresa dubaití s’intenta fer amb la gestió de ports americans…
[+]...
Publicat el 14 de gener del 2007
| 2 minuts
| 229 paraules