Blogging

Fa uns dies que uso Facebook: tot i que de bon principi em va fer una mica l’efecte de friendfeed, que trobava massa informació de cop, ara la cosa s’ha normalitzat o bé ja m’hi he acostumat. El fet, però, és que se’m comencen a juntar diferents espais a la xarxa, que uso per comunicar-me però de maneres diferents: a aquest blog i a twitter ara hi haig d’afegir facebook. La meva presència principal a la xarxa seguirà sent aquest blog: és on m’hi sento més a gust i el que crec que defineix més la meva personalitat, on es reflecteixen les meves idees tant bé com puc i sé fer-ho. És aquí on alhora sóc més públic i més protegeixo la meva intimitat. [+]...

Hi ha mitjans que no son compatibles, per més que ens entestem i intentem casar-los. Els intents d’unir televisió i internet en un únic dispositiu no son nous, però no acaben de cuallar: la televisió es un mitjà centralitzat, unidireccional i absorbent, passiu, mentre que els diferents canals de comunicació de internet (xat, correu, missatgeria instantània, blogs, microblogs) es basen precisament en la distribució del contingut i dels contactes, i, sobretot, en la participació activa. [+]...

Gran part del dia laboral d’avui he estat consultant pàgines i correus, enviant correus, retocant documents i posant informació a wikis interns, em fa l’efecte d’haver generat informació, ara queda esperar a rebre les respostes de tota aquesta feina. La qüestió és que la gestió de la informació, la pròpia i la forana, ocupa una part important del temps, i, a vegades (moltes, masses ), impel·lits pel dia a dia, no ordenem les idees, no deixem el que hem produit i reflexionem sobre allò que hem fet. [+]...

Fa uns dies vaig començar un experiment ajuntant els canals del twitter i blog, per intentar agrupar en un mateix punt dues maneres de conversar. Avui, per contra, torno a deixar cada canal per separat, com estava abans. No només són maneres de conversar diferents (l’una ràpida, al moment, expressió instantània d’idees o moments, l’altra més reflexionada, pausada i treballada, amb més possibilitats d’expressió i explicació), en el meu cas, a més, també s’adreçen a audiències i sentits diferents: el blog es més públic, més accessible i més autoexplicable, twitter (qualsevol sistema de microblogging, potser) l’oriento més a converses amb els amics, i, per tant (per tot el que això pot comportar), entenc que és més privat. [+]...

Amb aquest bloc intento participar a la conversa global, exposar idees, discutir-les, aprendre. De fa un temps, però, també empro twitter per converses son més ràpides, un intercanvi d’idees, o només per petits apunts (en el meu cas, el “What are you doing?” de twitter seria més un “what are you thinking?” o un “What do you say now?”). Son dos expressions de la mateixa conversa. He posat a la portada del weblog, doncs, una petita finestra on surten els meus últims posts a twitter, per tal d’agrupar-ho tot plegat una mica, i a la barra de la dreta hi ha un nou canal rss amb els posts tant del blog com del twitter. [+]...

He afegit un parell d’enllaços a la barra lateral per si passa algú per aquí (o bé de lluny, mai se sap) i vol llegir els apunts en castellà o en anglès. La traducció obre una nova finestra (o pestanya, segons tingueu configurat el navegador) i usa el traductor on-line de la Generalitat de Catalunya, que va força bé. També vaig intentar traduir els fils de suscripció, però no ho he aconseguit, el codi que retorna no és bò. Potser usant pipes i traduint el contingut de cada element… seguiré provant. [+]...

A la 2a. trobada de blocs terrassencs vaig sentir en Saül Gordillo parlar sobre la conveniència o no d’establir un codi ètic per als blocs, tema que ara s’ha debatut en una taula rodona a la Catosfera 08. Juan Varela i Vicent Partal (apunts previs: 1, 2,, ponents en aquesta taula, han esmentat la seva opinió contrària a l’establiment d’un codi d’aquest tipus, cosa en la que estic d’acord. Intentar establir un codi ètic o un segell de conducta per un mitjà d’expressió com son els blocs és voler posar portes al mar. Els blocs son un mitjà totalment personal: reflecteixen les opinions d’algú, la seva visió del món i la realitat, vist així­, el codi ètic no ha d’anar lligat al bloc, si no al propi blocaire. [+]...

Els dos últims articles (integrar goolge i del.icio.us, 1 i 2) venien donats per una conversa que vàrem tenir amb uns amics sobre la complementarietat entre els “shared items” del Google Reader i l’emmagatzematge d’adreces d’articles a del.icio.us. Donat que els dos serveis ofereixen una rss per subscriure’s, i tots dos es poden navegar públicament, els avantatges entre un o altre es limiten, per mi, a l’entorn: si estic usant el Google Reader, m’és més fàcil marcar els articles interessants per d’altres com a shared només amb un clic de ratolí, si estic navegant per internet, es més fàcil fer-ho amb del.icio.us (a amb qualsevol altre servei web de bookmarks), dit d’una altra manera: depèn de si llegeixo fonts on estic subscrit o bé navego lliurement. [+]...

Opinions i idees interessants les que vam poder sentir el dimarts passat a la 2a trobada de blocaires terrassencs. Si el tí­tol de la trobada era El bloc com a mitjà de comunicació ciutadà. Realitat o utopia?, la xerrada va anar una mica més enllà, i es va acabar parlant també de periodisme ciutadà i de la influència que el món dels blocs té o pot tenir sobre el periodisme i si pot fer que aquest evolucioni. [+]...