Ciencia

Escolto a la ràdio com va aparèixer l’aigua a l’univers, un dels elements primigenis de la vida segons la coneixem. Els primers elements en formar-se foren l’hidrogen i l’heli, en el moment del big bang. Més endavant n’arribaren d’altres, després de la formació i explosió de les primeres superestrelles: forns on es couran, sota forces inimaginables, la resta d’elements de la taula periòdica. Després, aquestes elements començaran a combinar-se. “Només” 800 milions d’anys després del big bang, ja es troba aigua, hidrogen i oxigen combinats: H2O. I a partir d’aquí, la resta de la creació. [+]...

La naturaleza acumulativa del conocimiento científico lo convierte además en la forma menos frágil de conocimiento. Esto es lo que hace del experimento una idea tan importante. El método científico, aparte de otras abstracciones, es probablemente la forma más pura de democracia que existe. “Ideas, una historia intelectual de la humanidad” Peter Watson, 2006. p. 1187 Relacionar el mètode científic amb la democràcia pot semblar una mica agosarat de bon principi, però és un bonic exercici intel·lectual, per més teòric que sigui: el mètode científic iguala a tot i tothom en la recerca del coneixement, basant-se només en els fets observats i destil·lant coneixement que només es considera vàlid després de sotmetre’l a mes proves amb els mateixos mètodes que les observacions anteriors, siguis un àtom, un bri de cabell o el sol. [+]...

En Pere ha publicat dues petites joies sobre la convivència entre religió i ciència, que partint (sembla) de punts de vista contraposats, es complementen meravellosament: El científic no pot deixar perdre la capacitat de sorprendre’s, de trobar coses més enllà del seu coneixement. El religiós ha de veure el món com és, no interpretar-lo mitjançant el dogma i la literalitat. Tancar-se en les pròpies idees i visions del món, voler que tot quadri amb les nostres idees preconcebudes, ens allunya de poder veure les coses com realment són: un conjunt inabastable, pendent de descobrir gairebé en la seva totalitat, i amb múltiples lectures, però a diferents nivells. [+]...

Fa anys, estant a l’institut, una de les assignatures que més m’agradava era el dibuix tècnic: desenvolupar figures geomètriques, estudiar-les, trencar-les, desenvolupar-les, conjugar-les i crear noves formes, canviar perspectives… m’agradava només pel dibuix en si, per la seva bellesa, claredat i potència, per la seva elegància. Encara em segueix agradant. Després varen arribar les matemàtiques, que analitzaven més fredament tot allò: explicant raonada i cientí­ficament el perquè del funcionament d’aquelles lí­nies, del seu perfecte encaix. [+]...

Si fem un cop d’ull a un quiosc qualsevol, acostumem a trobar, com a mínim, una o dues revistes de fenòmens paranormals i ciències ocultes. I si ens hi fixem una mica més, veurem que els temes sempre són els mateixos: les piràmides, els ovnis, les aparicions, els fantasmes, el “chotacabras”, les portes interdimensionals, els templers, els coneixements de les antigues civilitzacions americanes, l’Atlàntida i un seguit més de casos lligats a aquests, i els temes es van repetint amb el pas del temps, ara una mica variats, ara perquè s’han fet nous descobriments, ara perquè el “chotacabras” ha deixat seca una altra ovella… [+]...