Muralles
Rellegint Kapuściński em trobo això:
El pitjor ròssec de l’existència d’una muralla és que crea un home defensor de la muralla, engendra una mentalitat escindida que divideix el món en un d’ínfim i malvat, és a dir, l’exterior, i un de suprem i bo, és a dir, l’interior. Per acabar-ho d’adobar, no és necessari que el defensor sigui a prop de la muralla en el sentit físic. Si en porta dintre seu la imatge i respecta les normes que la lògica de la muralla imposa, pot ser-ne ben lluny.
[+]...
Publicat el 22 de març del 2023
| 1 minuts
| 177 paraulesMuntanyes i ser
El secret de les muntanyes és que les muntanyes simplement existeixen, com jo; les muntanyes es limiten a existir, i jo no. Les muntanyes no tenen “significat”, són significat. Les muntanyes són. El sol es rodó. Jo vibro amb la vida, i les muntanyes vibren, i quan ho sento, compartim aquesta vibració. Tot això ho entenc no racionalment, sinó de cor, i també sé com n’és, d’inútil, intentar copsar el que no es pot expressar, sabent que quedaran les paraules quan ho torni a llegir un altre dia.
[+]...
Publicat el 28 de novembre del 2021
| 1 minuts
| 169 paraulesHumans o bots?
Interessant reflexió de Tim Harford sobre les xarxes socials:
Propaganda is not new. And there are benefits from social media: it gives a platform to all sorts of people who deserve to be heard. But it is hard to make the case that social media has led to a more thoughtful, rigorous or compassionate discourse about politics. Amid the bullying, the misogyny, and the endless outrage, it’s hard to tell the bots and the people apart, largely because so many humans have lowered themselves to the level of the bots.
[+]...
Publicat el 3 de febrer del 2020
| 2 minuts
| 283 paraulesHumanitats per a la tecnologia
[caption id=“attachment_1925” align=“aligncenter” width=“717”]
O acabarem deshumanitzant-nos nosaltres, sense capacitat d’acció ni reacció.
Es que el terreno de la inteligencia artificial ya no es solamente un espacio para la tecnología y la ciencia de computadores, es un terreno que abarca absolutamente todas las disciplinas intelectuales.[…]
John Etchemendy, entrevistat a El País Semanal (9/7/2019)
John Etchemendy parla de la IA, però el mateix es pot aplicar al big data, a les xarxes socials o a qualsevol sistema d’avui en dia: com més estesa està la tecnologia dins de les nostres vides i de la societat en general, menys la podem deixar únicament en mans de tecnòlegs i més hem d’humanitzar-la.
[+]...
Publicat el 23 de juliol del 2019
| 3 minuts
| 547 paraulesDe l'objecte nòmada al servei encadenat
El 2004 Apple comprèn que el benefici està en la venda de l’objecte nòmada i no en la de les dades que hi c ),culen, que han de ser bàsicament gratuïtes […]
Jacques Attali. Breu història del futur. (Ara Llibres, 2007, pàg. 95)
La cita i el llibre tenen uns anys, no gaires, i el temps l’ha desdit: en treure el 2007 l’Iphone el mateix Apple acabarà veient que el negoci no està en l’objecte, sinó en les dades. Per Apple, l’objecte és un mitjà d’accés a les dades (siguin llegides, escoltades o visionades: la informació com a servei de consum, de subscripció), la diferència d’Apple és que ha sabut lligar aquest consum de dades amb una experiència exclusiva (i la cuida: intenteu publicar alguna aplicació sense un mínim de qualitat a l’Apple Store).
[+]...
Publicat el 5 d’abril del 2019
| 2 minuts
| 219 paraulesEl mètode científic i la democràcia
La naturaleza acumulativa del conocimiento científico lo convierte además en la forma menos frágil de conocimiento. Esto es lo que hace del experimento una idea tan importante. El método científico, aparte de otras abstracciones, es probablemente la forma más pura de democracia que existe.
“Ideas, una historia intelectual de la humanidad” Peter Watson, 2006. p. 1187
Relacionar el mètode científic amb la democràcia pot semblar una mica agosarat de bon principi, però és un bonic exercici intel·lectual, per més teòric que sigui: el mètode científic iguala a tot i tothom en la recerca del coneixement, basant-se només en els fets observats i destil·lant coneixement que només es considera vàlid després de sotmetre’l a mes proves amb els mateixos mètodes que les observacions anteriors, siguis un àtom, un bri de cabell o el sol.
[+]...
Publicat el 16 de febrer del 2018
| 1 minuts
| 178 paraulesDel govern just i la obediència voluntària
Spinoza ens dibuixava, ja al 1670, com haurien de ser el govern i la societat:
El poder soberano debe considerar a todos los hombres, ricos y pobres, iguales ante la ley… El poder del gobernante está en la práctica limitado por el miedo que siente de sus propios súditos: es el hecho de la obediencia, no el motivo de la obediencia, lo que hace a un hombre súbdito. El objetivo del estadista es diseñar nuestras instituciones de manera que cualquier hombre, no importa cual sea su disposición, prefiera el derecho público a las ventajas privadas, ésta es la tarea y éste es el reto… Los asuntos públicos deben llevarse de acuerdo con principios seguros y a prueba de truhanes.
[+]...
Publicat el 21 de juny del 2017
| 2 minuts
| 319 paraulesLa Europa que no es vol
)
Is Brexit the end of the E.U?
Yes, this is the beginning of the end of the European Union. And I hope the birth of the Europe of nations, a Europe of cooperation that we’ve been propounding for years. The European Union is objectively a total failure. It’s a social failure, it’s a en economic failure, it’s a failure in terms of power, it’s a diplomatic failure.
— Marine Le Pen, en una entrevista a Time, July 11-18, 2016
[+]...
Publicat el 19 d’agost del 2016
| 2 minuts
| 365 paraulesLlibres i records
–Si te llevas un libro a un viaje -le había dicho Mo cuando introdujo el primero en la caja- sucede algo muy extraño: el libro empezará a atesorar tus recuerdos. Más tarde, te bastará con abrirlo para trasladarte al lugar donde lo leíste por vez primera. Y con las primeras palabras recordarás todo: las imágenes, los olores, el helado que te comiste mientras leías… Créeme, los libros son como esas tiras de papel matamoscas. A nada se pegan tan bien los recuerdos como a las páginas impresas.
[+]...
Publicat el 1 d’agost del 2016
| 2 minuts
| 294 paraulesDe la web ideal a la web real
Un breu i explicatiu resum de perquè la web no és l’ideal que en tenim d’ella:
The idea of a global web public wholly independent of state sovereignty was to a great extent an illusion of the early web industry, a subcultural hubris that posited the geek public as a vanguard of everyone on the planet: today Palo Alto, tomorrow the world. Once the commercial logic of market segmentation, principally through the economics of marketing, entered the picture, the universal public gave way to the reality of consumer preferences, which have their own, distinctly non-universal logic.
[+]...
Publicat el 22 de febrer del 2016
| 1 minuts
| 103 paraules