Indicadors econòmics

En una economia global es necessiten nous indicadors més enllà dels lligats a elements purament territorials: , i, per tant, son més independents de llocs concrets. Els governs han de mirar el món a través del prisma del seu territori, però l’economia ja fa temps que ha saltat fronteres. Com es mesurarà? Comments: Manel - Dec 5, 2010 La confiança dels consumidors respecte al consum pot ser un bon indicador de la percepció que es té del mercat o dels actors de l’economía, però no és suficient. L’indicador de la borsa pot ser més bò, però tot i així va també lligat a determinats territoris i/o mercats… però com ho fem per mesurar empreses gegants, amb seus i potes a diferents territoris i amb interessos en diferents sectors i mercats? El que jo crec és que tenim indicadors parcials, i, sobretot, fiscalitats i polítiques d’àmbits restringits, que intenten jugar amb corporacions, empreses, mercats, forces i relacions econòmiques que ja no responen només als criteris antics de territori i especialització del producte d’una empresa… [+]...

La Xina es posiciona

Xina pot ser encara la fàbrica del món, però no li queda gaire per ser la primera economia, el primer mercat i una potència econòmica en tota regla. I està posant les bases per ser-ho.

Parlar amb claredat

De vegades, un recupera certa dosi d’esperança en la classe política, i sembla que encara queden alguns amb una mica de passió, ganes i certa conciència, com ara Daniel Cohl-Bendit, sobre l’actitud de la Unió Europea davant el problema grec:

Via escolar.net, el vídeo ja té algun temps.

Segurament ens aniria d’una altra manera si la gent parlés clar i sense embuts, sense por d’enquestes ni de perdre el lloc, sense discursos buits o circunloquis que no arriben enlloc, i mirant no només uns quants aspectes, ans el conjunt de la situació.

Un marcador ètic i ecològic per cada producte?

Els aparells electrònics ens poden fer la vida i la comunicació més fàcil, poden ajudar a no gastar tant paper i a fer innecessaris desplaçaments i despeses, sembla que, en certa manera, ens poden ajudar a ser més verds… Però tenen un cost: el dels materials amb què estan fets, el de la energia necessària per fabricar-los i per reciclar-los una vegada usats o fets vells… La mateixa voracitat del mercat i les companyies ens empeny a comprar cada vegada nous equips a canviar de mòbils i d’ordinador, de televisió, d’aparell de mp3, desant els antics, llençant-los o reciclant-los. [+]...

L'avantatge 'usar software lliure

Diu Phil Shapiro que Obama estandaritzarà el software de la Administració Federal a OpenOffice si arriba a la Casa Blanca. Independentment de la veracitat/fiabilitat de l’afirmació, al mateix article Shapiro parla de l’ús del software lliure a Brasil, i de l’avantatge que això li pot suposar: [Brazil] has standardized free software in their schools. That means 100 million students in Brazil will have several years more experience using free software than students in the United States. In a competitive, flat world market, schools in the United States cannot afford to be left behind like that. [+]...

Agricultors africans i subsidis europeus

Ngozi Okonjo-Iweala, directiu del Banc Mundial, en un escrit al Time de 19 de maig de 2008 deia: If the world’s richer countries really want to help poor African farmers, they could make a massive difference by eliminating their own agricultural subsidies. Is it really acceptable that while the average African lives on $2.30 a day, cattle in Europe draw an average subsidy of $2.20 per head a day? Okonjo-Iweala va escriure això arran de les primeres protestes per les pujades dels preus dels aliments ara fa uns dies, però el que diu hauria de ser vàlid amb independència dels situacions extremes o problemes temporals. [+]...

Consciència ecològica i economia (2)

Si l’economia pot arribar a ser un motor de canvi, un catalitzador, cap a una consciència ecològica més gran a nivell individual és quelcom que veurem dintre d’un temps. Però el que si que s’està començant a veure és que, sense control o sense unes direccions clares, la mateixa consciència ecològica o arguments ecològics poden ser aprofitats per obrir nous mercats i fer més diner a costa de la salut del planeta. [+]...

Consciència ecològica i economia

Promoure la conscienciació ecològica de la població a base de bona voluntat és una quimera. Per més campanyes explicatives/educatives que es facin, bosses per anar a comprar que es reparteixin o per més que s’insisteixi des dels mitjans de comunicació o a les escoles, som animals de costums: ens costa canviar, i, a més, no es facilita el canvi, perquè l’excés d’embolcalls, bosses, paper i demés no baixa, al contrari. [+]...

Exportar productes biològics del tercer món contamina?

El transport de les mercaderies a nivell mundial provoca part de la contaminació ambiental: sigui per via marítima, aèria o terrestre, la petja contaminant es deixa notar: vessaments de combustible i transports involuntaris (o descuidats) d’espècies fora dels seus llocs d’origen, contaminació ambiental, destrucció del paisatge i construcció de vies de transport, contaminació sonora… A l’ecoperiódico parlen de com al Regne Unit s’estan plantejant reduir part d’aquesta contaminació prohibint la importació de productes orgànics foranis. Això, però, no és més que disfressar de verda una mesura que és més proteccionista que altra cosa. La prohibició reduirà en uns nívells ínfims la contaminació, mentre que tancarà oportunitats a productors de països en desenvolupament que poden tenir una oportunitat a casa nostra. És aprofitar-se del més dèbil. [+]...

Globalització

Tothom ha de poder competir en igualtat de c0ndicions. Això, mentres les empreses occidentals son les que s’emporten la immensa majoria del pastís, no té problema. Produir en països més barats (Àsia, Mèxic, el magrib), obrir nous mercats als nostres productes, instalar centres de tecnologia a països més barats (la índia), fer-se amb les grans contratacions per infrastructures (comunicacions, oleoductes, ports)… Però s’ha acabat aquesta fase. Nous jugadors han entrat en escena: empreses xineses es fan amb contractes de tot tipus a l’Àfrica i sud-Amèrica, Lakshmi Mittal compra Arcelor per crear Arcelor Mittal, una empresa dubaití s’intenta fer amb la gestió de ports americans… [+]...