Europa

Necessitem un món sense centres i una nova manera de relacionar-nos, més justa. El món post-Yalta es va construir segons l’equilibri entre els vencedors de la guerra i la situació geopolítica, estratègica i econòmica d’aleshores. Després dels processos de descolonització, semblava que el món occidental agafava la torxa de la llibertat i la democràcia i l’havia de portar arreu del món, i amb la desfeta de la URSS als 90, la parella democràcia-capitalisme semblava la guanyadora… [+]...

La crisi de Groenlàndia entre Europa i Estats Units està acabant amb l’ordre mundial establert des de la Segona Guerra Mundial: l’ascens imparable de la Xina, la deriva dictatorial, post-imperial, sense complexes i hostil de Rússia amb tots els seus antics satèl·lits i la pèrdua d’influència dels Estats Units cap a la Xina, accentuada amb les actuacions forassenyades del seu president amb aspiracions imperials i egoisme forassenyat, ho estant trencant tot. [+]...

Sóc dels que pensa que a Europa, en general, estem molt més ben protegits en els nostres drets que no pas en d’altres llocs del món. En l’àmbit digital, la GDPR suposa un pas endavant la protecció de la privacitat per part de les empreses en general i els gegants tecnològics en particular, una eina per pressionar-los i que no facin el que vulguin. Tant és així, que Meta (Facebook, Whatsapp, Instagram) ja es planteja una versió de pagament a la Unió Europea perquè no podrà perfilar-nos tant com feia, en no poder ni recaptar ni usar les nostres dades com acostuma: la legislació no li permetrà el seu negoci extractiu indirecte (El Diario, The Guardian), i per tant ha de buscar els beneficis directes… [+]...

Fer referència a la guerra d’Ucraïna com la Tercera Guerra dels Trenta Anys(1) sembla en principi estrany i llunyà. Altra discussió és si els principis en què es basava el tractat ja estan obsolets o amb el potencial militar i els plantejaments d’avui dia (guerra total, híbrida, econòmica, les dependències econòmiques i el poder de la informació, entre d’altres) l’únic que s’aconsegueix és multiplicar la letalitat dels conflictes o el risc que passin, i si ens hem de basar no en un equilibri entre uns quants (massa mascles alfa) o, millor, en cooperació, desenvolupament i confiança. I no és un plantejament naïf, és potser l’única manera de créixer plegats. Però també és donar-li la volta com un mitjó a com hem plantejat les relacions internacionals tota la història… [+]...

Es pregunta un bon amic com és que tots coneixem que ha guanyat en Biden, i no coneixem el nom del president/a del nostre Consell Comarcal… A banda de la importància i la transcendència de cada càrrec, hi ha una diferència molt, molt important: Al president dels Estats Units l’escull la ciutadania. Als presidents dels Consells Comarcals no els escull la ciutadania, els escullen els Ajuntaments. En el segon cas, per tant, no hi ha votació directa de la gent. [+]...

Refugiats. No paren d’arribar. I no pararan, mentre tinguin motius per fer-ho i l’esperança d’un lloc nou on anar. I cada vegada menys sembla ser l’anhel d’una vida millor; malauradament, semblen simplificar-se els motius: és trobar un lloc on viure, on no et matin arbitrariament o visquis esclavitzat. A “Qué pasa en los países de donde salen las personas que llegan a Europa?”, de Desalambre, periodisme i drets humans (via Perfil de twitter de Jesús M. Pérez ), ho expliquen molt bé, i el mapa és claríssim. Venen de països desfets i destrossats, i passen per països també desfets. [+]...

Europa ens interessa, i no podem pretendre bastir un espai comú si no ens hi impliquem, d’acord. Però si qui ens ha d’enjogassar son els polítics que plantegen qualsevol elecció en un nosaltres contra ells, en un a-veure-què-treiem-d-Europa, en un anem a Europa (però no estem a Europa, ja?), van mal dades. Anar a votar? Sens dubte. Per qui? Bffff… Comments: pqs - Jun 1, 2009 En aquest sentit, la campanya dels Verds, a França ha estat molt interessant i els resultats molt positius. [+]...

I ara que els francesos han dit que no a Europa, ara que un dels fundadors de la Unió no ha estat prou europeista, que s’ha de fer? Què ha de fer la europeí­ssima Espanya, que va ser la primera en aprovar-la mitjançant un referèndum? Queda desautoritzada, en ridí­cul, per ser més papista que el Papa? Ni Espanya queda desautoritzada o en ridí­cul, ni s’enfonsarà Europa o desapareixerà la Unió perquè els francesos hagin dit que no. Això queda clar. El perquè els francesos han dit que no, ja ho comenta prou bé en Pere, que ho interpreta en clau interna. [+]...