Informatica

La cosa aquesta de la informàtica, que és tan etèria i tan del núvol i tan com lleugera, però que consumeix energia i recursos com la més terrenal de les indústries, és que no tenim una manera gràfica fàcil de fer veure el que gasta, contamina o consumeix (que son termes molt relacionats i mig sinònims, pel que ens ocupa). A tu et fan al costat d’on vius un mega-centre de dades o un magatzem d’Amazon i allò es veu d’una hora lluny. I quan comença a fer soroll, veus cables que entren, o camions i furgonetes que entren i surten… allò ja fa pinta que ocupa molt d’espai, molt de ciment, i molt de tot (altra cosa és que ho vulguem veure, t’ho dissimulin en un polígon industrial agonitzant o ben lluny de les ciutats grosses). [+]...

El temps és un recurs finit. L’atenció i la motivació també. I a mesura que passa el temps, tinc més coses a fer i menys temps per fer-les. En un moment determinat, aprendre nous llenguatges de programació i codificar, enfrontar-me a reptes i resoldre’ls, trobar i aplicar hacks i experimentar m’agradava i m’enjogassava, m’atreia i era estimulant. Però a mesura que ha passat el temps tot això ha canviat: ja no tinc ganes d’aprendre nous llenguatges cada dos per tres o de dedicar gran part del meu temps lliure a programar o a resoldre problemes tècnics, per interessants que els trobi. Vull estar al dia de les novetats, saber què passa, però noto que ja no puc saber-ho tot (és impossible saber-ho tot), que ja no em motiva com abans (i segurament no sóc l’únic a qui li passa (1)). [+]...

Igual que un periodista ha de validar les seves fonts, un informàtic sempre ha de comprovar allò que li diu l’usuari: cal ser estrictament empíric. No recordo si t’ho ensenyen a la facultat, això. El que és segur és que ho acabes aprenent. Comments: Nuni - Aug 0, 2010 I moltes vegades el problema està en saber interpretar el què vol dir l’usuari… límits comunicatius! Què hi farem! Manel - Aug 1, 2010 [+]...