Sant Llorenç del Munt (una biografía)
Sant Llorenç del Munt és una muntanya de referència al Vallès i al Bages: domina el paisatge i marca el caràcter de les dues planes, de les aigües (escasses) que hi baixen.
Per molts dels que hi vivim a prop és, també, una referència personal, vital.
En Vicenç Villatoro n’ha escrit un llibre, i a Núvol hi trobareu una bona explicació, molt més bona de la que jo pugui fer. Jo l’he gaudit, per l’estil (o barreja d’estils), pel llenguatge emprat, per les històries i per, suposo, sentir-m’hi molt, molt reflectit en la manera de sentir la muntanya, en expressions, sentiments i vivències que son meves, que les sento igual:
[+]...
Publicat el 30 de maig del 2026
| 3 minuts
| 441 paraulesLa vida secreta dels arbres
Tot just he acabat de llegir “La vida secreta dels arbres”, de Peter Wohlleben1.
Presenta els arbres, el bosc, com una comunitat: no és un lloc on creixen arbres individuals, uns al costat d’altres, si no comunitats d’arbres, que es comuniquen entre ells, que col·laboren, que creixen plegats, que generen les seves pròpies condicions, que tenen el seu propi temps, les seves malalties i les seves forces; que s’aprofiten uns d’altres2… no son només el que veiem si no el que hi ha sota terra, que la vida al bosc és, sobretot, sota terra, en arrels, fongs i animalons minúsculs; que existeix un equilibri en constant evolució.
[+]...
Publicat el 10 d’agost del 2025
| 2 minuts
| 410 paraulesUn coet important
Oscar Wilde va escriure el 1888 el conte “Un coet important”, on parodia la vanitat i l’egoisme. És un conte molt, molt curt, que val la pena llegir, i m’ha coincidit en el temps la seva lectura amb notícies del president estat-unidenc i amb el fet de veure part d’una roda de premsa en directe, veient el personatge en acció directa. Clavat.
-[…]jo tinc imaginació, perquè mai no penso les coses com realment són; les penso en termes molt diferents.[…] Sortosament per a mi, tant me fa. La única cosa que sosté la gent a la vida és la consciència de la immensa inferioritat de tots els altres, i aquest és un sentiment que he conreat sempre.
[+]...
Publicat el 31 de maig del 2025
| 2 minuts
| 306 paraulesObjectivar canvis socials és política
Això:
[…]desde el ámbito de la empresa privada y las instituciones neoliberales se ha venido lanzando un relato sobre nuestro presente y futuro que solo lo contempla como un progreso técnico, etiquetado con títulos como “la sociedad de la información”, “la sociedad del conocimiento”. A menudo se viste con ropajes académicos e intelectuales al tomar forma de conferencia, charla, clase de universidad o libro de “especialista”, pero tiene poco de objetivo y menos de científico. En su lectura, todo el cambio trascendente de nuestro tiempo es un problema técnico, que se solventa con adaptación técnica a las nuevas tecnologías, sin cuestionar un ápice la ideología que las impulsó. Este discurso da el pego de “científico” porque elimina de su relato las tensiones ideológicas humanas, que son las fuerzas más subjetivas, escurridizas y problemáticas que moldean nuestra realidad social. Y es precisamente esta omisión lo que lo vuelve dogmático; hay mucha intención política en la despolitización.
[+]...
Publicat el 14 de febrer del 2025
| 2 minuts
| 343 paraulesLlegir és triar
Llegir és moltes coses.
Llegir ens distreu, ens ensenya, ens fa pensar, ens fa riure, plorar o enfadar-nos, ens planteja dubtes i que qüestionem coses, ens aporta idees i ens obre portes arreu.
I sembla senzill: només necessitem un llibre, oi?
No. També necessitem temps i criteri:
Temps, perquè la lectura no es pot fer a salts o a trossos si la volem gaudir treure-li suc Criteri, perquè hem de decidir què volem llegir, a què li dediquem la nostra atenció, i a quines idees ens exposem o hi volem pensar. I aquestes dues coses, temps i idees, són precisament algun dels béns més preuats que tenim a les nostres vides: el temps que no torna, i que millor no malgastar, i les idees, que defineixen qui i què som, i com actuem.
[+]...
Publicat el 16 de juny del 2024
| 1 minuts
| 146 paraulesLa vida no es pot comptabilitzar
El temps, els anys, les edats, només son nombres sense solta ni volta, les coses més importants de la vida no es poden comptar. L’amor, el dolor, la por, la felicitat, què vols comptar, aquí? Només has de fer el cor fort mentre t’hi capbusses.
— El calamar gegant, Fabio Genovese, Ed. del Periscopi, 2021, pàgina 54
Això és una veritat immutable, real, gran com un temple grec sobre una roca: venim a viure, no a mirar com vivim o a comptar el què fem. I cal tenir-ho present sempre, i més en la nostra societat tecnificada, observada i mesurable.
[+]...
Publicat el 2 de juny del 2024
| 1 minuts
| 170 paraulesLlibreries i llibres
Un llibre ens fa aprendre, viatjar, evadir-nos, riure, plorar… és també un objecte que palpem, que lliguem a la nostra vida, que ens porta records de moments i ens evoca sensacions, n’hi ha fins i tot que evolucionen amb nosaltres, o que els fem nostres.
Un llibre és un refugi per la part més íntima d’un mateix.
Per això, trobar llocs on els cuiden i te’ls mostren, on es mima el llibre i s’hi pensa, on es vol compartir el que diuen i el que son, on no només es ven el llibre, sinó que s’hi vol compartir també la lectura, és una petita gran troballa. I n’hi ha, és clar que n’hi ha.
[+]...
Publicat el 1 d’agost del 2023
| 1 minuts
| 149 paraulesProvincialisme temporal
A la nostra època, en què els homes semblen més propensos que mai a confondre la saviesa amb els coneixements i els coneixements amb la informació, i a intentar resoldre els problemes de la vida en termes d’enginyeria, sorgeix un nou tipus de provincianimse que potser mereix un nom nou. És un provincianisme del temps, no de l’espai; un per al qual la història és simplement la crònica de ginys humans que han servit pel que convenia i han estat descartats, un per al qual el món és només propietat dels vius, una propietat de la qual els morts no tenen accions. L’amenaça d’aquest provincianisme és que tots, tots els pobles de la terrra, podem ser provincians junts; i els que no s’acontentin de ser provincians només poden ser ermitans.
[+]...
Publicat el 3 de maig del 2023
| 2 minuts
| 371 paraulesMuntanyes i ser
El secret de les muntanyes és que les muntanyes simplement existeixen, com jo; les muntanyes es limiten a existir, i jo no. Les muntanyes no tenen “significat”, són significat. Les muntanyes són. El sol es rodó. Jo vibro amb la vida, i les muntanyes vibren, i quan ho sento, compartim aquesta vibració. Tot això ho entenc no racionalment, sinó de cor, i també sé com n’és, d’inútil, intentar copsar el que no es pot expressar, sabent que quedaran les paraules quan ho torni a llegir un altre dia.
[+]...
Publicat el 28 de novembre del 2021
| 1 minuts
| 169 paraulesLlibres ci-fi per l'estiu
L’estiu ja està avançadet, si, però sempre és bon moment per llegir, oi?
Si a aquestes alçades encara no teniu lectura estiuenca i us agrada la ciència-ficció, us deixo uns quants llibres de ciència-ficció que he llegit últimament i que he trobat interessants:
- La historia de tu vida, de Ted Chiang
Un recull de contes de temàtica diversa, on es combinen l’enginyeria, la història, l’arquitectura, els mites antics, el llenguatge i la nostra humanitat més profunda per donar vida a uns relats impossibles i alternatius, però alhora profundament atractius i versemblants. Molta ciència i molt bona literatura. - Luna nueva, d’Ian McDonald
Un ritme ràpid i entretingut, una visió de la colonització de l’espai fora de les èpiques de naus. El món és brut, s’aprofita dels dèbils i, si no tens cèntims, t’has d’espavilar com siguis. Les lluites, a diferents nivells, entre els grans imperis econòmics lunars en un futur potser no gaire distòpic. - La trilogia El recuerdo del pasado de la Tierra, de Liux Cixin que potser coneixeu més pels títols dels tres llibres: El problema de los tres cuerpos, El bosque oscuro y El fin de la muerte
El primer volum em va costar (no sóc gaire de jocs), però els altres dos van pujar el nivell. Al final, tot un viatge èpic pel futur de la humanitat i de l’univers. I unes idees interesantíssimes sobre la nostra candidesa a l’espai, i sobre tot el que ens queda per saber. El de menys, una mica forçats alguns personatges com a fil conductor. Però paga la pena. - El cuento de la criada, de Margaret Atwood
Heu vist la sèrie? Jo no, però el llibre es mereix la seva lectura: com tota idea pot esdevenir un malson, qualsevol acte una petita resistència i com tot sistema s’acaba podrint i caient. Una visió puntual d’una història personal que reflecteix un moment de tot un país traslladable a qualsevol totalitarisme. - El zoo de papel, de Ken Liu
Un recull de contes de diversa temàtica, alguns de pura ciència-ficció, d’altres històries màgiques d’herència xinesa, passant per passats alternatius. El món i les seves històries son més amples que la nostra tradició cultural, i val la pena fer-hi un cop d’ull. Es gaudeix.
Publicat el 31 de juliol del 2018
| 2 minuts
| 368 paraules