L'Escala de Sobiranía del Software
Dries Buytaert, el creador de Drupal, proposa una Escala de Sobirania del Software basat en un sistema d’etiquetes, del més obert i sobirà al més tancat i depenent:
La proposta és molt interessant, perquè combina elements tecnològics, de propietat, tipus de llicenciament (i possibilitat de re-usar) i la visió estratègica (política). El post on ho publica i explica és més que recomanable per tots els que ens dediquem a la tecnologia1 i, encara més, en l’àmbit de la cosa pública.
[+]...
Publicat el 25 de febrer del 2026
| 5 minuts
| 870 paraulesIA de codi obert o propietàries
Apareix una nova IA xinesa, Kimi-K2, de codi obert, que sembla igualar i superar la referència de facto, ChatGPT.
I surt de nou l’efecte DeepSeek: guanyarà la Xina als EUA la cursa de la IA?
Però la cosa no va de IA’s americanes i de IA’s xineses, de quina potència guanyarà: el que està en joc és, de nou, el model: codi obert vs codi propietari.
És una reedició moderna de la pugna a principis dels 2000 entre models de codi obert o codi tancat/propietari (navegadors -recordeu Netscape?-, escriptori, ofimàtica…), però ara és entre IA’s propietàries i les de codi obert.
[+]...
Publicat el 18 de novembre del 2025
| 3 minuts
| 441 paraulesNavegadors, IA i agents: adéu privacitat
Que la IA és una eina espectacular en determinats camps i usos (científics, tecnològics, mèdics) és indubtable.
Que s’ha avançat moltíssim a base d’inversions gegantines en els últims anys, també. I que aquestes inversions s’han de rendibilitzar, i que la manera no és en sectors específics, de nínxol (per més útils social i científicament siguin), sinó posant-ho a l’abast de tothom, també és indubtable.
I, per acabar, que aquesta rendibilització va per via comercial, perfilant la gent, fidelitzant usuaris, escrapejant dades i documentació per poder vendre productes (a nosaltres o als revenedors de dades: ull! que seguim essent el producte), també hauria de ser indubtable.
[+]...
Publicat el 15 d’agost del 2025
| 3 minuts
| 624 paraulesFirefox usarà les dades dels usuaris?
Mozilla ha canviat les seves condicions d’ús (Terms Of Use - TOU) del navegador Firefox, i ha eliminat un paràgraf on deia que no venen les dades dels seus usuaris.
En l’explicació que donen al seu blog, ho argumenten dient que el concepte “venda” és molt ampli i té molts significats en funció d’allà on s’aplica, i que per això ho han tret, per poder arribar a més llocs. Val, canviem “venda” per “usar” o “passar”, però la idea és la mateixa: usaran les nostres dades per monetitzar-les d’alguna manera?
[+]...
Publicat el 3 de març del 2025
| 3 minuts
| 631 paraulesFirefox Quantum, accelerant el sistema
Sóc un d’aquells que encara usa el Firefox, que no havia fet el pas a Chrome, i per això tenia molta curiositat amb les millores promeses amb la versió 57… l’espera ha valgut la pena, en tot els sentits.
M’agrada, m’agrada molt la rapidesa i la resposta àgil que té, el menor consum de memòria i, sobretot, el canvi de concepte que hi ha a la interfície, el treball fet pensant en les necessitats de l’usuari: la integració més nadiua amb Pocket, el concepte de llibreria, les eines de captura, la reordenació de menús… (crec que una de les últimes vegades que vaig trobar un redisseny o un fork del Firefox que m’agradés tant i que em donés tantes expectatives va ser amb Flock, i d’això ja en fa uns quants anys…) Aquesta és, però, només la part visible (que no és poca).
[+]...
Publicat el 9 de desembre del 2017
| 2 minuts
| 270 paraulesPerquè els governs encara no comparteixen el codi de les seves aplicacions
Que els governs i l’administració en general haurien d’usar software lliure i formats de dades lliures és quelcom que avui en el que la gran majoria estem d’acord, i que molts, a més, compartim i creiem.
De fet, cal fer un pas més i compartir el codi font de les aplicacions pròpies, no només usar les creades. Els beneficis ),on múltiples i per citar-ne alguns de manera ràpida:
[+]...
Publicat el 5 de maig del 2017
| 4 minuts
| 737 paraulesPerquè els governs encara no comparteixen el codi de les seves aplicacions
Que els governs i l’administració en general haurien d’usar software lliure i formats de dades lliures és quelcom que avui en el que la gran majoria estem d’acord, i que molts, a més, compartim i creiem.
De fet, cal fer un pas més i compartir el codi font de les aplicacions pròpies, no només usar les creades. Els beneficis ),on múltiples i per citar-ne alguns de manera ràpida:
[+]...
Publicat el 5 de maig del 2017
| 4 minuts
| 737 paraulesTabletes Linux?
The Linux tablet is the future - and it always will be, diu Scott Gilbertson, a The Register.
I hi coincideixo, per desgràcia. Llegint l’article i fent un cop d’ull al Pengpod, la tableta anunciada amb Linux, no puc més que estar d’acord. I és més, veient com han anat les coses, tampoc li falta raó:
The year of the Linux tablet is, like the year of the Linux desktop, destined never to arrive.
[+]...
Publicat el 30 de desembre del 2012
| 1 minuts
| 119 paraulesAdministració de codi obert
L’Arnau comenta un tema interessant, el de l’ús del software a l’Administració Pública i com aquest pot fer que els ciutadans tinguin més control sobre les seves dades (dades gestionades per l’Administració però que ens pertanyen a cada un de nosaltres).
Moltes vegades quan parlem d’usar software lliure a l’Administració pensem en màquines amb Linux, servidors Apache, Open Offices i coses per l’estil, és a dir, el que un posaria a una oficina normal i corrent. I és un començament, un bon començament, però caldria anar més enllà.
[+]...
Publicat el 23 de novembre del 2005
| 3 minuts
| 566 paraulesAdministracions i software lliure
Moure grans projectes a la pròpia Administració costa molt. No moure grans projectes per part de l’Administració, amb moviments d’enormes sumes de diners o que afectin grans extensions, sino grans projectes dintre de la pròpia Administració, projectes que poden suposar una despesa important, però que, sobretot, afecten a la pròpia organització i, com a tal, presuposen molts petits canvis que afecten a moltes persones.
La pròpia naturalesa d’aquests projectes, que presuposa canvis en la manera de treballar, i que per tant remou una mica a tothom d’allò a que està acostumat, troba resistències dintre de la organització, moltes vegades tant a nivell de direcció, com a nivell de cada persona implicada (o afectada), i si la organització (en aquest cas, la direcció) no és prou valenta com per seguir endavant amb els canvis, intentar explicar-los, amb la mà extesa però ferma, els canvis acaben quedant en un no-res, en una mala temporada d’aigües agitades que han tornat al seu lloc. Com a molt s’haurà remogut alguna pedra pel camí o s’haurà deixat cec algun meandre, però res més.
[+]...
Publicat el 11 de maig del 2005
| 2 minuts
| 335 paraules