Acampades

I de què ens serviran les acampades? Idees inconnexes, discursos heterogenis, bones intencions, alguna idea fàcil… És un moviment apolític? No! És un moviment d’allò més polític, és clar. El que compta és que és apartidista, heus ací la diferència. El que compta és que la gent es mou, surt al carrer, fa veure el seu descontent, salta de la xarxa al carrer, al món físic, on es veu. I d’aquí als mitjans de comunicació, i encara es fa més visible. [+]...
 Publicat el 20 de maig del 2011  |  2 minuts  |  317 paraules

Decisions

- Tuf, ¿por qué la gente actúa siempre como si fuera estúpida?

(Los viajes de Tuf, George R. R. Martin (Zeta Bolsillo, 2009), pàg. 358)

Al respecte de perquè la gent no fa cas de veritats òbvies, però incòmodes, i opta per solucions fàcils, però dolentes al final.

 Publicat el 8 de maig del 2011  |  1 minuts  |  48 paraules

Política 2.0

Molt interessant la xerrada d’ahir al TerrassanTweets de José Antonio Donaire, Ernest Benach i Xavier Tomàs sobre política 2.0: es pot veure en streaming, o llegir les cròniques al mateix TerrassanTweets, al aTerrassa.cat, a ègar.cat o seguint #tntw al twitter, on la conversa continua. I què és això de política 2.0? Els ponents indicaven que encara no existeix, però potser això no és ben cert del tot: si que existeix: és mantenir un diàleg, escoltar, reflexionar, i tornar a dialogar. I després prendre decisions, però això ja és més 1.0, això no canvia. [+]...
 Publicat el 31 de març del 2011  |  4 minuts  |  648 paraules

Dones i revolucions àrabs

Una bona mida de fins on arriba el canvi als països àrabs serà el paper de la dona en les seves societats: no es pot demanar democràcia i societats lliures i deixar mitja població al marge. La igualtat de drets és irrenunciable, i l’aplicació d’aquesta igualtat, també.

 Publicat el 21 de març del 2011  |  1 minuts  |  47 paraules

Hiperconnexió

Dino a un bar. Durant una estona llarga, regna el silenci: de set que som, 5 estan amb portàtils o netbooks, els altres amb el diari. Tots hiperconnectats i informats. Tots aïllats.

 Publicat el 1 de desembre del 2010  |  1 minuts  |  32 paraules

Vaga sense serveis mínims

Què es guanya fent una vaga que afecta milers de persones i no respecta serveis mínims? De veritat que no veuen que aturar les línies de tren de Vallès i Llobregat en hores punta no beneficia ningú? Se m’escapen els avantatges que hi pugui haver: senzillament, es perd de vista que és un servei públic, i que no em vinguin amb retòriques combatives sobre la necessitat de fer-ho per doblegar l’empresari. No m’ho crec. És un recurs fàcil a la força, a aprofitar-se d’una posició de poder, una posició tremendament egoïsta. I no son els primers a fer-ho, però si podrien haver estat els primers a veure que hi ha altres formes de fer vaga i protestar, i guanyar-se la simpatia, i no l’enuig (per dir-ho suau) de la gent. [+]...
 Publicat el 14 de setembre del 2010  |  1 minuts  |  173 paraules

Guerres d'aigua

Que en el futur esclataran conflictes per l’aigua sembla cosa més aviat certa, per ser un recurs cada vegada més preuat. Però on passarà? Hom s’acostuma a imaginar problemes i confrontacions en zones desèrtiques o molt seques -l’aigua del Jordà (Israel-Jordània), l’alt Nil, zones d’Etiòpia, zones frontereres al golf de Guinea,…-, és a dir, traslladem conflictes ja existents en el temps, problemes que tenen a veure directament amb l’escassetat ja existent. [+]...
 Publicat el 31 d’agost del 2010  |  3 minuts  |  463 paraules

Diguem què has fet

Encertadíssim el canvi que proposa en David per saber qui som: no es tracta tant de saber qui ets (estudis, feines anteriors) sino què has fet: això em donarà una idea del que em pots aportar, de la teva vàlua, del que saps fer. Quantes vegades no ens trobem amb gent amb uns currículums impressionants, una formació que sembla fora de sèrie, i que en realitat no tenen la més mínima iniciativa o ganes de treballar? [+]...
 Publicat el 21 de maig del 2009  |  1 minuts  |  155 paraules

Un sistema pervers

Ens estem tornant uns animals de consum: hem passat de comprar coses que necessitem a necessitar comprar coses. No tinc clar com s’ha provocat el canvi, però si que és un sistema pervers: tota l’economia es basa en el consum, així que quan no n’hi ha, res no funciona. Això sembla normal, però no ho és tant quan aquest consum es basa en productes sobrevaluats o no necessaris, però que entren dintre de la roda del mercat i es converteixen en peces bàsiques de l’engranatge, sense les quals res no funciona. [+]...
 Publicat el 8 de desembre del 2008  |  2 minuts  |  385 paraules