Programar per vendre o programar per usar
El pressupost i la disponibilitat de fons en un projecte no son, ni de lluny, garantia que tot sortirà bé. És important, és clar. Però és encara més important per aconseguir l’èxit una bona programació de tasques, un bon equip i l’establiment d’uns objectius assolibles.
Un article a Time i la newsletter de Experts Exchange sobre els problemes del lloc Healthcare.gov del govern americà son potser l’últim i un del més representatius dels exemples (des de pressupostos creixents fins a una pobre codificació, passant per una sembla que inexistent coordinació), però no l’únic. Recordeu la plana del [Senat](pais.com/tecnologia/2012/11/28/actualidad/1354095742_842570.html http://www.senado.es/web/index.html “Plana web del Senat d’Espanya”) i les dades sobre el que va costar?
[+]...
Publicat el 7 de novembre del 2013
| 2 minuts
| 399 paraulesAccessibilitat, usabilitat
De la mateixa manera que a la web hi ha unes pautes d’accessibilitat, no es podrien definir algunes pautes d’usabilitat o, encara més, intel·ligibilitat?
De veritat, és que hi ha algunes webs on no hi ha manera de trobar res, sigui per què està amagat, o perquè primer s’ha de desxifrar el que diu. I sí, tenen la AA d’accessibilitat, com marquen algunes normatives, però s’han limitat a passar algun validar del W3C i poca cosa més. Les parts d’ús intuïtiu i senzill i informació perceptible no les han llegides. I això és nota, i molt de vegades.
[+]...
Publicat el 5 de maig del 2011
| 1 minuts
| 159 paraulesLa web: també impressió, no només funcionalitat
Jakob Nielsen, en la seva última columna sobre disseny web, demana la eliminació dels asteriscos a l’hora d’entrar paraules de pas, i ho argumenta dient que provoca errors en els usuaris (sobretot en dispositius mòbils) i que realment no suposa una garantía de seguretat (et poden mirar quines tecles piques).
Coincideixo en que no és una gran mesura de seguretat (si, poden mirar les tecles, simular logons i posar sniffers, ja fet), però el que Nielsen no valora és la sensació de seguretat que pot tenir l’usuari, o, amb el que ell proposa, la pèrdua d’aquesta sensació de seguretat.
[+]...
Publicat el 25 de juny del 2009
| 2 minuts
| 370 paraulesUna rentada de cara al Thunderbird
Fa uns dies em queixava de la poca innovació que es veu al voltant de Thunderbird, i proposava alguna millora fàcil però alhora impactant, com podria ser un canvi en la interfície o, millor dit, en la informació que es presenta a l’usuari.
Actualment, quan un selecciona un compte només apareixen algunes imatges amb suggerències per veure el correu, enviar-ne algún i alguna cosa més, però aixó té molt poca utilitat en el dia a dia.
[+]...
Publicat el 14 de maig del 2009
| 2 minuts
| 334 paraulesQuè fem amb Thunderbird?
Thunderbird està anticuat: és operatiu, és útil, però està anticuat, no ha evolucionat, les millores que van sortint de tant en tant son tot just petits pegats per arreglar algun error, i poca cosa més.
El tan esperat Thunderbird 3.0 hauria de posar solució a això, i en part ho farà: una millor integracio amb serveis webmail com gmail o yahoo, motors de renderització més potents, millor gestió del javascript i del correu off-line, cerques… segur que sí, però sembla gairebé totes millores tècniques. I la interfície? Sí, es parla de tabuladors, d’alguna vista dels contactes… però no es veu gaire moviment més, a no ser que hi hagi sorpreses d’última hora.
[+]...
Publicat el 23 d’abril del 2009
| 4 minuts
| 823 paraulesUsabilitat de llibres electrònics
Jakob Nielsen, el gurú de la usabilitat, revisa la usabilitat del Kindle d’Amazon.
Conclusió: els llibres electrònics son ja bons per alguns usos. Per llegir a casa, però, encara son millor els llibres de paper (el destacat és meu).
(Nielsen parla del Kindle, però crec que la seva conclusió és extensible a tots els dispositius de tinta electrònica. Potser una pantalla més gran, un temps de resposta menor i un preu més baix ajudarien al canvi d’opinió.)
[+]...
Publicat el 9 de març del 2009
| 1 minuts
| 87 paraules