Xarxes-Socials

L’entrada de dades a Facebook, Twitter, Google o qualsevol altre proveïdor de serveis gratuits ens transforma no en el seu client, sino en el seu producte: el client és el que paga, el producte és el que es ven. I el que es ven és el nostre perfil, les nostres preferències; qui ho compra, qui paga, és el que farà servir aquella informació. Els mecanismes de recolecció d’informació son variats.: Google registra les nostres cerques i els nostres clicks: els anuncis de les planes que visitem que van amb Adwords coincideixen amb les cerques dels últims productes que hem fet; al seu servei de correu surten anuncis que lliguen amb paraules determinades del text que llegim. Facebook també registre tot el que fem, no només al seu site, sino arreu on anem i naveguem i ens trobem un botó “M’agrada”: automàticament el codi associat al botó modificarà les cookies del navegador registrant que hem passat per allà, i quan tornem a la plana de facebook això quedarà registrat. Twitter també ens ofereix publicitat, i els seus tuits porten més informació de la que es veu)) (informació que pot servir per cerques de tuits similars per interessos, geolocalització, etc., que poden ser usats per aplicacions de tercers). [+]...

Google treu G+ que incorpora conceptes de Facebook i Twitter i millora algunes coses, Facebook contraataca incorporant alhora millores de gestió de privacitat i amistat, Twitter per la seva banda també incorpora millores i amplia serveis… I els usuaris cada vegada amb més opcions més semblants cada vegada. Per quina ens decidirem? Ja no sembla una qüestió de funcionaments, sembla que totes tendeixen a oferir el mateix, millorant i rebatent les ofertes de la competència: si son capaces de mantenir el joc d’igualar unes prestacions i millorar-ne unes altres, al final la decisió està en els contactes que tens a cada lloc, amb quanta gent pots parlar o seguir. [+]...

Quan les xarxes socials s’usen per coordinar revoltes contra dictadors o per organitzar campanyes i moviments d’indignats a les democràcies occidentals son eines positives, que permeten que els moviments socials s’expressin més enllà de canals establerts o fins i tot d’impediments: ens felicitem per poder-les tenir. Quan les xarxes socials s’usen per coordinar brots de violència simultanis que porten de corcoll la policia i que desemboquen en saquejos descontrolats, ens espantem del descontrol que tenim del que s’hi cou, del poc que sabem. [+]...

L’estructura d’internet no és la d’una xarxa d’ordinadors: és una xarxa de servidors interconnectats, als quals ens connectem amb els nostres dispositius (ordinadors, mòbils) i des d’on ens serveixen contingut o hi aportem el nostre, de manera més o menys centralitzada en uns quants nodes i proveïdors de serveis. Això facilita que, en determinats moments, es pugui tallar l’accés a la xarxa o a determinats serveis, com ha passat ara amb Facebook i Twitter a la revolta egípcia, per exemple, o bloquejar continguts o determinades pàgines, cosa que passa de tant en tant a la Xina. [+]...

D’uns anys (pocs) ençà, que ni envio ni rebo tantes postals com abans, i he usat més el correu electrònic per aquestes coses. Pensava que seria jo, que potser sóc una mica descuidat i vaig sempre a última hora, però no, sembla que és que segueixo tendències: s’envien menys postals i s’usen més els mitjans electrònics: el paper ha donat pas als sms, i aquests, amb l’adveniment (ara que és Nadal) de la connectivitat mobilitzada i els smartphones, donaran pas a l’ús de les xarxes socials per felicitar el nadal (si és així, ja es poden anar preprant twitters, facebooks, tuentis i demés pel cap d’any)… [+]...

David de Ugarte fa una reflexió interessant sobre els mapes de distribució de la grip porcina: els itineraris de contagi son els itineraris que segueixen les xarxes socials (els camins d’arribada depenen d’aquestes xarxes), i els mapes lingüistics configuren xarxes, contactes i moviments a través d’aquestes xarxes. Això es pot extendre a qualsevol altre xarxa social, i seria interessant veure com estan relacionades aquestes xarxes amb, per exemple, la immigració, com això afecta als diferents origens de la immigració de cada país, i de cada zona de cada país. Si bé la història i la proximitat lingüística i cultural (imperis passats, colonialisme) pot tenir molt a veure en un principi i a gran escala, què podriem aprendre si apliquem aquests coneixements a petita escala, si busquem les xarxes socials de cada grup immigrat? Tampoc cal gaire lluny: el flux de la immigració andalusa a Catalunya durant el segle XX és ben conegut, però mirat amb més detall segur que podem establir petits sufluxes de població d’origen andalusa a població d’origen catalana. [+]...